Al contrari d’ara, amb Franco els joves no anhelaven la dictadura, ja la tenien, i la patien. El nou baròmetre mundial d’Open Society Foundations ens explica que, a pesar que el 86% dels 36.000 enquestats a 30 països prefereix viure en un país democràtic, aquesta xifra cau al 57% entre els menors de 36 anys; encara més, el 42% d’aquestes persones, inscrites a les anomenades generacions Z i Millennial, creu que les dictadures militars són millors formes de govern i un 35% preferiria viure en un règim civil però autoritari, sense divisió de poders ni un sistema parlamentari efectiu.
A Catalunya, tres quarts del mateix. Gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. La dada forma part del sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. L’enquesta conclou, precisament, que aquest segment de la població fa cada vegada un gir més pronunciat cap a la dreta i rebutja qüestions com la immigració i el feminisme.
La creença parteix de la ignorància. Cap d’ells ha viscut el que reclamava. Així, des de la comoditat que dispensa el sofà de la democràcia, imperfecte és clar, amb els seus ets i uts, invoquen un règim dictatorial que la majoria a penes ha estudiat en els llibres d’història. A cullerades, l’extrema dreta els peixa un menú farcit de mentides, que joves i no tan joves traguen amb desfici. Mentrestant, l’esquerra i la dreta més moderada s’ho miren amb certa impotència.
L’enquesta també reflecteix una escletxa cada vegada més profunda entre els nois i les noies joves. Alerta que elles són molt més feministes que les grans; en canvi, ells tenen per primera vegada actituds més masclistes que els seus pares o avis. Si fa o no fa passa amb la immigració, fins al 54% són partidaris a limitar l’entrada d’immigrants i els homes joves són els més reticents als nouvinguts. Pel que fa a partits, per cert, els votants Junts, Vox i Aliança són els que hi posarien més pegues.
No recordo qui deia que la pitjor de les democràcies era mil vegades preferible a la millor de les dictadures. Doncs, això.
