Aquesta setmana l’ha aprofitat Joan Laporta per a fer un viatge a Orient Mitjà sense que des dels despatxos del club s’hagin detallat ni l’objectiu ni la geolocalització concreta de la seva ruta. Només s’ha interpretat, amb el consentiment de l’àrea de comunicació i un percentatge sempre imprecís de la imaginació periodística, que la missió era comercial en general a la cerca de nous patrocinadors i la probable venda, s’ha apuntat, de més seients VIP, l’última moda en palanques fantasma.
Aquesta última possibilitat, arrencar una altra operació Personal Seat License (PSL) consistent en la cessió per part del Club ‘one off’ (en un únic pagament) del dret exclusiu que permet a l’adquirent disposar de l’ús d’uns seients VIPs concrets del Spotify Camp Nou per un temps determinat (per exemple, trenta anys), garantint a l’inversor titular l’ús per tots els partits que es disputin, és la que sembla més creïble. Però no perquè disposi de més seients, sinó perquè, en realitat, el que necessita Laporta és tancar aquest negoci de veritat abans que es compliqui el seu futur i el del Barça més del que ja ho està.
LaLiga està amb la mosca darrere de l’orella perquè l’operació amb New Era Visionary Group, finalment destapada i posada sota el focus de la sospita de tractar-se d’una altra falòrnia a l’estil Barça Studios, no se la creu malgrat l’ingrés de 28 milions (40% dels 70 milions) aportats per una empresa de Sant Andreu fundada no fa ni un any amb 3.000 euros de capital social. Per això ara, mancant un altre mecanisme per a inadmetre-la, amenaça de prorratejar-la pels 30 anys de la cessió i deixar una altra vegada a Laporta sense marge salarial, fora de la regla 1:1, i amb l’obligació de compensar el fitxatge de Dani Olmo, operacions pendents i les renovacions recents que li complicaran del tot el mercat d’estiu i deixaria al Barça tan tocat que haurà de suar sang per a registrar el nou contracte de Lamine Yamal a partir del 30 de juny.
Com aquests diners transferits tard, el 3 de gener, i procedent d’un tàndem empresarial tan peculiar, un resident barceloní desconegut, Francisco Maza, i un ciutadà moldau conegut sobretot pels seus pufos immobiliaris i escàndols financers relacionats amb estafes a centenars de clients, Rusian Birladeanu, es vinculen amb fons d’un ‘col·laborador necessari’ que els hi hauria avançat o prestat a Laporta per a simular una venda consolidada, el que li urgeix al president és tancar el tracte real amb algú que de debò es dediqui als PSL i tingui un especial interès en aquest negoci. I sobretot assegurar-se’n que, quan arribi el moment, d’aquí a un any, algú pagui els 42 milions pendents a més de poder retornar-li, a qui sigui que hagi jugat amb Laporta al teatret de la venda de seients a New Era Visionary Group, els 28 milions avançats per a justificar davant LaLiga una venda extra de 100 milions.
No ha transcendit, obvi, si Laporta ha aconseguit col·locar els seients perquè, en teoria, ja estan adjudicats, cobrats al cent per cent comptablement i gastats.
