L’home més ric del món, Elon Musk, mà dreta del president dels Estats Units, Donald Trump, al seu govern i el periodista de Komsomolskaia Pravda, Edward Txesnokov, que va jugar un paper destacat en la trama russa del procés independentista, coincideixen a donar suport al partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) en les eleccions generals que se celebren aquest diumenge. Musk ha intervingut on line, fins i tot, en un dels actes de campanya del partit ultradretà. Txesnokov fa anys que manifesta el seu suport a AfD i n’ha deixat moltes mostres al seu canal de Telegram i abans a Twitter.
Txesnokov va deixar de publicar missatges a Twitter el 21 de febrer del 2022 dos mesos abans que Musk comprés aquesta xarxa social i la rebategés com X. El periodista rus va seguir les ordres de Vladimir Putin que exigien l’abandonament d’aquesta xarxa coincidint amb la invasió russa d’Ucraïna. A Twitter hi havia penjat imatges d’una visita seva a Ucraïna, el 2018, acompanyant una delegació d’AfD a la península de Crimea per donar suport a l’annexió russa d’aquest territori ucraïnès. A Telegram ha seguit manifestant el seu suport al partit ultradretà que lidera Alice Weidel.
Musk va entrevistar el gener Weidel al seu canal de X. Li va fer una ensabonada d’una hora i quart de durada, durant la qual la candidata a canceller d’Alemanya va arribar a dir que Hitler “no era de dretes sinó que era comunista”. La intervenció de Musk a través d’una pantalla en un acte de la campanya electoral d’AFD es va produir el 25 de gener. Va demanar que els alemanys no se sentin culpables de l’Holocaust provocat pels nazis i ho va fer coincidint amb la commemoració del vuitantè aniversari de l’alliberament dels camps de concentració. “Sou la millor esperança per Alemanya. Així que espero molt que a l’AfD li vagi bé i que Alice Weidel es converteixi en canceller”, va dir entre els aplaudiments dels assistents a l’acte.
Txesnokov, que, entre el setembre del 2019 i el febrer del 2022, va escriure 23 articles a El Punt Avui a favor de la independència de Catalunya i de la gestió de Vladimir Putin i que va entrevistar Carles Puigdemont després que fugís a Bèlgica, també vol que Weidel substitueixi a Olaf Scholz com a canceller alemany. Es pot frustrar, però, com ja li va passar el setembre de l’any passat quan l’AfD va obtenir bons resultats a les eleccions als estats de Saxònia i Turíngia però va ser exclòs del govern pel cordó sanitari que li van imposar la resta de partits. A X va criticar, aleshores, que es titlési de “feixistes” els representants d’Alternativa per Alemanya i va lamentar que “els partits del sistema antic arribaran a un acord i organitzaran un “bloc de gripaus, escurçons i mofetes” en contra de l’AfD”.
El periodista de Komsomolskaia Pravda també ha coincidit amb el vicepresident dels Estats Units, James David Vance, quan, a la cimera de Seguretat celebrada a Munich el passat cap de setmana, va acusar Europa d‘allunyar-se dels valors fonamentals de la democràcia i trepitjar la llibertat d’expressió. “Darrere de la pantalla esquinçada de la “democràcia” a Alemanya, el somriure brutal d’una dictadura d’esquerres és cada cop més visible”, ha escrit Txesnokov.
