Els 32 treballadors que queden en plantilla de l’empresa Cre-a, la filial del grup Godó que s’encarrega dels treballs d’impressió, estan en vaga indefinida des del dia 3 de febrer. Han pres aquesta decisió després que la direcció del grup hagi decidit tancar i liquidar la planta on s’hi imprimien, fins ara, els diaris La Vanguardia i Mundo Deportivo. Aquest dilluns passat, els vaguistes han fet una concentració de protesta contra aquest tancament empresarial davant la seu central del grup, a la plaça Francesc Macià de Barcelona.
El comitè d’empresa de Cre-a, després d’analitzar els últims balanços de la societat, considera que aquesta és viable i culpabilitzen la cúpula del grup Godó d’haver pres la decisió estratègica de desprendre’s del seu taller d’impressió del polígon de la Zona Franca, que va ser inaugurat l’any 2007. La planta de Cre-a és una de les més modernes del sud d’Europa, amb capacitat per imprimir 85.000 diaris a l’hora i va requerir una inversió de 110 milions d’euros, que ara s’escolaran per l’aigüera.
En el moment de màxima activitat, en aquestes rotatives s’hi imprimien, a més de les publicacions pròpies del grup Godó, els diaris de Prisa (El País, As i Cinco Días) per a Catalunya, l’Ara, 20 minutos, El Punt Avui… Però la mala política comercial de la direcció de Cre-a, va fer que tots aquests treballs a tercers s’acabessin perdent i la plantilla, que havia arribat a tenir 100 treballadors, es va anar aprimant, fins a arribar a l’extinció total que ara pretén l’empresa.
Ja és gruixut que La Vanguardia, que passa per ser el diari més important de Catalunya i el tercer d’Espanya, es quedi, per primer cop en la seva història centenària, sense planta d’impressió. Des de fa uns dies, el vaixell insígnia dels Godó imprimeix les seves dues edicions, en espanyol i català, a Saragossa, als tallers del diari l’Heraldo de Aragón, i a la rotativa industrial Rotimpres, de Girona.
Però el pla per desmantellar aquesta instal·lació industrial ja ve de lluny, segons expliquen els treballadors a EL TRIANGLE. Per exemple, el modern edifici on s’ubiquen les rotatives, que va ser inaugurat per l’expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va ser venut fa ja dos anys a l’empresa immobiliària Goodman i els terrenys són de lloguer.
Malgrat les copioses subvencions i injeccions publicitàries que rep de les administracions públiques, catalanes i espanyoles, el grup Godó és, des de fa anys, un transatlàntic que navega a la deriva. És amb operacions extraordinàries, com la venda de la immensa nau que ocupa Cre-a o del 20% que tenia de la Cadena SER per 45 milions d’euros, que ha anat trampejant els últims exercicis.
Els principals actius que gestiona el grup són, a més de La Vanguardia i Mundo Deportivo, les emissores de ràdio RAC 1 i RAC 105. Segons els comptes de l’any 2023, el grup va tenir uns ingressos de 170,5 milions d’euros, dels quals el 58% procedien de les seves publicacions de premsa i el 13% del negoci de la ràdio. En aquest exercici va declarar uns beneficis de 495.510 d’euros, però l’any 2022 havia tingut unes pèrdues superiors als 5 milions.
El futur del grup Godó no és gens clar. Javier de Godó, comte de Godó i president de la companyia, és la quarta generació dels propietaris de La Vanguardia i vol mantenir el llegat rebut. En canvi, el seu fill i hereu, Carlos Godó, conseller delegat del grup, és més pragmàtic i, segons es comenta intensament, seria partidari d’abandonar el negoci mediàtic familiar i vendre’l al millor postor.
Que La Vanguardia es quedi sense impremta pròpia és un fracàs empresarial i un símptoma d’aquesta inexorable decadència.
*Pots llegir l’article sencer al número 1609 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.