La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat la necessitat que el 20% dels perceptors del salari mínim interprofessional (SMI) –els que no tenen càrregues familiars- paguin IRPF perquè, segons ha dit, a mesura que el salari mínim s’allunya de ser una retribució “de subsistència” i s’acosta a ser “digne”, la ciutadania ha d’entendre que això implica “drets”, però també “deures” per sostenir l’Estat del benestar.
En una compareixença a Andalusia, Montero ha recordat que l’executiu espanyol de Pedro Sánchez ha incrementat un 61% el salari mínim, per això, fins ara “tenia sentit” que l’SMI estigués exempt de l’IRPF, però a mesura que s’acosta al salari mitjà, ha de tributar. En aquest sentit, la vicepresidenta primera ha afirmat que el govern central ja ha posat en marxa la major rebaixa fiscal a les rendes baixes i mitjanes de la història, i que mantenir l’exempció al nou salari mínim tindria un impacte d’entre “1.700 i 2.000 milions” a les arques públiques i, per tant, al finançament dels serveis bàsics.
D’altra banda, Montero ha rebutjat les crítiques del PP i de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), i ha assegurat que la seva companya de l’executiu central coneixia “de la A a la Z” l’informe dels experts que apuntava que l’augment aniria acompanyat de l’IRPF. Per això, li ha demanat que no s’apunti al “populisme fiscal” del PP.
Respecte al PP, la titular d’Hisenda ha afirmat que “no accepta lliçons” dels populars, als quals ha acusat d’oposar-se sempre a l’increment de l’SMI, i ha criticat que continuen en una estratègia d'”abaixar impostos als grans patrimonis i als rics”.
