Caldria preguntar-li al cap d’operacions de l’Espai Barça, Joan Sentelles, si el seu abonament en l’antiga versió de l’Spotify corresponia a una localitat de la tercera graderia o la zona de la tribuna principal. El més probable és que, donant per fet que és soci del Barça des de fa molts anys i abonat de qualitat, dels beneficiats per la seva bona relació amb Joan Laporta des dels temps en els quals ja va servir al club en els assumptes presidencials de l’Uzbekistan, mai se li hagi vist per la tercera graderia que va construir Josep Lluís Núñez i que va ser derrocada sense honors en els preparatius de la reforma que ell personalment dirigeix.
Repetidament, Laporta i el seu capatàs per a la reforma actual de l’Spotify havien considerat la tercera gradería com un element infumable per la seva arquitectura deficient i perquè els mateixos socis del club mai es van sentir còmodes en un espai molt elevat i massa allunyat del terreny de joc i, en conseqüència, amb la visibilitat afectada per totes dues circumstàncies, a banda del fet que els accessos mai van ser eficients perquè l’estructura responia al disseny original del 1957, que ja preveia un tercer anell.
La prova d’aquesta poca empatia social amb la tercera gradería antiga és que els abonats es renovaven cada dues o tres temporades perquè, a més dels inconvenients i les incomoditats, la plena exposició a les inclemències meteorològiques convidava a no continuar pagant un seient de tercera categoria. La majoria es lamentava de la llunyania amb el terreny de joc com a principal excusa per no continuar.
La nova tercera gradería, per decisió expressa del president Joan Laporta, s’aixecarà ara per sobre del doble anell de zones VIP sobre la segona graderia, l’equivalent a més de dos pisos, començant deu metres per sobre de l’anterior. És a dir, que a aquest allunyament que ja suposava un element distorsionador i un fre per a qualsevol espectador cal afegir-li aquests deu metres addicionats, tot un món a aquestes altures, i a causa de la inclinació, bastant més distància visual.
De la mateixa manera, els qui ara patiran les conseqüències d’aquesta visibilitat tan remota, de la qual es queixaven els abonats de les localitats més econòmiques de l’estadi, seran els clients que ja s’han assegurat pagar fortunes per gaudir d’aquestes zones VIP que cal agrair exclusivament a l’enginy de Laporta.
El projecte original preveia les zones VIP exactament per sota de la segona graderia en un anell al voltant de l’estadi guanyat a aquestes localitats del soterrani de la primera graderia, una distància excel·lent i l’altura ideal des de la qual viure i sentir tota l’emoció del joc amb la millor perspectiva, lleugerament per sota de la línia de la llotja presidencial.
A Laporta, en canvi, li va semblar que en aquesta ubicació era limitat el nombre de sales VIP, que es podien construir moltes més a partir del final de la segona graderia, com finalment serà quan Limak acabi algun dia les obres.
Caldrà veure si els espectadors VIP, es a dir, els de l’àtic, i els de la tercera graderia nova, els del sobreàtic, una vegada hagin tingut l’oportunitat d’assistir a un partit del Barça gairebé des d’un pla zenital, comparteixen l’entusiasme del cap el projecte, Joan Sentelles sobre aquesta futura experiència. “La tercera graderia serà la joia de la corona, el millor espai per a veure els partits per diferents raons: es construeix sobre un edifici nou, amb seients més espaiosos que en la primera i la segona, més accessos i ascensors, passadissos més amples i millor repartits i amb millor visibilitat”.
Quan se li objecta, com en la sessió informativa d’aquesta setmana amb els socis, que els antecedents i la previsió que precisament la visibilitat empitjori apunten al contrari, Sentelles afirma que “jo particularment prefereixo veure el partit des de dalt, amb una perspectiva més estratègica que des de baix, on se sent el so de la pilota, però la visibilitat del joc no és tan clara”.
No seria, per descomptat, l’opinió dels milers i milers d’aficionats que després d’haver passat per la tercera graderia anterior que, fins i tot sent més pròxima que la futura, bastant més, ja declinaven majoritàriament mantenir l’abonament.
Sí que és cert, com relata Joan Sentelles, que hi haurà ascensors supersònics, restauració de luxe, personal simpàtic, acabats magnífics i que tant les boques com els passadissos seran reglamentàriament amples, com aquests seients que també podran acollir espectadors sense les estretors d’abans per la senzilla raó que les successives directives van anar estrenyent l’ample de les cadires fins a la indecència.
I, per descomptat, que la nova coberta procurarà protecció contra la pluja i la insolació als qui estrenin aquestes flamants localitats. Això sí, a canvi d’un increment substancial i històric dels abonaments que ara com ara la directiva no s’atreveix ni a admetre, referint-se a una regularització amb la boca petita que, es calcula, acabarà triplicant els preus.
La clau serà comprovar si a canvi de les noves tarifes, que als socis de tota la vida els semblaran escandaloses de moment, compraran el relat de Sentelles en el sentit que la nova tercera graderia serà de veritat la joia de la corona amb la millor visibilitat del món mundial. O si, per contra, les altures produeixen vertigen, la directiva ha de regalar prismàtics als nous clients i les butxaques no estan per pagar molt més que abans per observar amb més claredat el joc tàctic a costa de no veure ni la pilota. La polèmica l’ha endegat el mateix Joan Sentelles sent massa agosarat a l’hora de qualificar la tercera hraderia com la joia de la corona.