La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) és, des de fa molts anys, un focus de polèmica i conflicte permanents. La tensió s’ha tornat a posar de manifest arran de l’informe que va publicar l’any passat la Sindicatura de Comptes sobre la gestió dels centres d’acollida de menors migrants, entre els anys 2016 i 2020.
Aquest informe destapava el descontrol i l’incompliment dels procediments administratius en la despesa de 944 milions que van anar a parar a centres privats, encarregats de l’acollida d’aquests infants i adolescents. L’informe, elaborat per la síndica Maria Àngels Cabasés, posava greument en qüestió la gestió de la DGAIA per part d’ERC, partit que va controlar aquest organisme durant el període auditat.
ERC ha intentat treure’s les puces de sobre i ha justificat aquestes irregularitats pel triple efecte de l’article 155, la pandèmia i l’arribada massiva de menors. I va aconseguir, la setmana passada, que PSC i Comuns li fessin costat a l’hora de rebutjar les conclusions i les recomanacions de la Sindicatura de Comptes. En la seva intervenció, el síndic major, Miquel Salazar, va defensar l’honestedat i la integritat de la institució que presideix.
