Site icon El Triangle

Laporta necessita desfer-se d’Ansu Fati per a poder donar-li el 10 a Lamine Yamal

Ansu Fati, amb el dorsal 10 del Barça, acompanyat de Joan Laporta, Rafael Yuste i Mateu Alemany - Foto: FC Barcelona

El millor i el pitjor dia en la vida per a Ansu Fati va ser el 21 d’octubre del 2021, data en la qual va ser elevat als altars del barcelonisme per Joan Laporta com l’hereu de Messi en una altra de les reiterades i desafortunades decisions del president del Barça, com és habitual més enfocada a perfeccionar el relat mediàtic que a afavorir els veritables interessos de l’equip i del mateix jugador, que avui és una nosa per a Hansi Flick i un altre problema salarial amb una clàusula de sortida impossible de 1.000 milions. Ansu Fati, de qui Laporta vol ara desfer-se, va arribar a aconseguir un valor de mercat de 80 milions per aquelles mateixes dates, amb 18 anys, que s’ha reduït finalment a 10 milions en l’actualitat després de fer els 22 anys.

Va ser l’oportunisme de Laporta, associat a la necessitat de posar el focus de l’actualitat en un altre punt que no fossin les seqüeles d’haver fet fora Leo Messi de males maneres dos mesos abans, la causa que, de sobte, el president acordés amb el seu agent, Jorge Mendes, una precipitada i poc justificada renovació, ampliació i millora del seu contracte que ja havia estat objecte d’una revisió no feia ni un any. Llavors Ansu Fati havia passat a tenir fitxa del primer equip i 400 quilos de clàusula de manera automàtica i es van pactar les seves condicions a l’espera de poder-les signar quan fes els 18 anys, moment que va coincidir amb la dimissió de Josep Maria Bartomeu i la seva substitució per la comissió gestora.

En cap moment -al contrari- Ansu Fati va estar en risc de quedar fora de la disciplina blaugrana -perill que sí que plana sobre Lamine Yamal-, però Laporta va veure en aquell moment l’oportunitat d’organitzar un autèntic espectacle al voltant del jove futbolista, a qui va decidir atorgar-li el dorsal 10 de Leo Messi sense consultar, si més no amb el vestidor, i ampliar-li la clàusula a 1.000 milions, dos capritxos que el seu agent, Jorge Mendes, va aprofitar per tancar un nou contracte, creixent i superatractiu per a Ansu Fati fins al 2027.

Laporta necessitava aquest efecte Ansu Fati perquè l’equip no acabava de digerir les baixes de Messi i de Griezmann i al Camp Nou, malgrat la resignació i conformitat amb què es va encaixar el traumàtic acomiadament de Messi, es respirava una certa intranquil·litat pels resultats i per la decisió, certament sorprenent, d’haver-li donat continuïtat a Ronald Koeman com a tècnic.

El problema al qual Laporta no va voler parar esment és que li va donar galons de súper crac i sou d’estrella a un jugador que, a la vista estava, feia gairebé un any que no jugava després de ser intervingut sense massa èxit pel Dr. Ramon Cugat d’una lesió de menisc, que va precisar dues artroscòpies més a causa d’evidents dificultats per a recuperar-se al cent per cent.

Arrossegant-se sense mobilitat ni eficiència en aquest maleït genoll, convertit a més en un conflicte mèdic del qual el Dr. Cugat va voler desentendre’s culpant als físios d’haver-lo recuperat malament, Ansu Fati venia d’haver disputat amb prou feines deu partits i d’haver marcat cinc gols en el seu pitjor any, tots abans de lesionar-se a primers de novembre del 2020, quan a Laporta li va venir al cap aquesta jugada exclusivament mediàtica de convertir-lo en Messi de la nit al dia.

Ansu Fati no estava preparat per a fer aquest salt absolutament innecessari i tan desafortunat. A més de llançar-ho als lleons de la màxima exigència de rendir al nivell de Messi, per a la qual cosa no estava ni de lluny preparat perquè el seu genoll mai va estar a l’altura després de passar reiteradament pel quiròfan, el pes psicològic del dorsal del millor jugador de tots els temps va acabar per enfonsar-lo encara més en una desesperació personal i del seu propi entorn.

En la temporada de la seva ascensió a la categoria de crac amb prou feines va poder entrar en 15 partits i anotar 6 gols. I sort va tenir que Xavi Hernández li va donar tots els minuts que va poder, una mitjana de 30, en els 52 partits disputats la temporada 2022-23, en els quals va signar 10 gols, encara que no va poder evitar que la seva fragilitat mental i física acabessin retroalimentant-se, i en la 2023-24 patís un retrocés definitiu en el Barça i en una cessió a la Premier que tampoc va acabar de funcionar.

Amb l’arribada de Hansi Flick, que necessita jugadors explosius, Ansu Fati no ha pogut respondre-li com a espera l’entrenador alemany, que ja li ha deixat clar que no compta amb ell ni ara ni tampoc més endavant, malgrat la qual cosa Ansu Fati no ha volgut acceptar ni una cessió ni tampoc un traspàs per desesperació i enuig del president, que el necessita ara és estalviar-se la fitxa d’Ansu Fati, com sigui, i llevar-li el 10 perquè el rebi Lamine Yamal la pròxima temporada de seguida que li renovi el contracte a partir de juliol, el mateix pla que va traçar amb Ansu Fati.

Les profètiques paraules de Laporta en la seva presentació aquell 21 d’octubre de 2021 encara ressonen al cap d’Ansu Fati: “El 10se l’ha quedat qui ha actuat de forma més natural i valenta. Té un talent superlatiu, està cridat a aconseguir molts èxits i a seguir pel camí de la glòria”.

Exit mobile version
Aneu a la barra d'eines