La lentitud judicial amb què es resolen molts casos a Espanya és un fet preocupant que genera dolor, angoixa i indignació. Sentim que la justícia ens falla. La burocràcia, les dilacions, els interessos i la càrrega excessiva de treball als jutjats per falta de recursos provoquen que els processos s’allarguin durant anys, deixant les víctimes atrapades en un llarg període de vulnerabilitat emocional i amb sentències sovint injustes.
Cal parlar-ne per tots els mitjans possibles. Hem de ser conscients que vivim en un estat de dret –o almenys això ens diuen– i, per tant, és una obligació moral reclamar que es modifiquin lleis i articles del Codi Penal sobre l’homicidi imprudent i que es prenguin més mesures cautelars perquè la justícia sigui realment justa. Són molts els casos que posen en evidència que això no és una opinió, sinó un fet. I vull parlar d’un cas en concret… D’una meravellosa persona, d’en Josep Boan.
Un jove de 20 anys amb tota la vida per davant, somnis, il·lusions i un futur prometedor que li van arrabassar. En Josep no només va ser una víctima d’un accident de trànsit, tot i que els fets succeïren mentre circulava per una carretera. Per damunt de tot, va ser víctima d’homicidi imprudent, i així ho indica la mateixa sentència.
Parlo d’un noi amb un camí ple de potencial que no es va poder concretar per culpa d’un monstre al volant, amb nom i cognoms, que va conduir un cotxe de forma extremadament imprudent… El monstre del 116. Quan es fa tan poca justícia a un dany irreparable d’aquesta magnitud, no només es falla a la víctima, sinó també a tota la societat.
Com és possible que cometent una imprudència tan gran com és circular a més de 116 km/h en una carretera de Galícia plena de corbes on el límit de velocitat era de 70 km/h, mai entrés en una comissaria i mai hagi anat a presó ni tan sols de forma preventiva? Cal tenir present que en tot moment el pèrit de l’acusació va indicar que el monstre circulava a 130 km/h… Així que no, no es tracta d’un accident de trànsit, es tracta d’un acte extremadament temerari on un monstre al volant, mai va demanar disculpes a la seva família sinó que va preferir lluir en les xarxes el tatuatge “116” al braç, de forma pública i orgullosa, lluny de mostrar qualsevol signe de culpabilitat o empatia.
En Josep no només va tenir mala sort topant-se amb un cotxe conduït per un temerari homicida. Va ser víctima de la inseguretat viària i posteriorment de la injustícia judicial per a ell, als seus pares, germana, éssers estimats… La justícia lluny de reparar mínimament un dolor que no té preu ni solució, però sí l’obligació de castigar fets com aquests de forma contundent, va deixar en evidència la falta d’humanitat i rigor. Una mostra del fallit i negligent sistema és que només un 2% dels delinqüents viaris acaben ingressant a la presó.
Són molts casos on la pena no s’ajusta ni de bon tros a la gravetat de la vida perduda o de la família trencada per qualsevol acte injust, com pot ser un homicidi imprudent a la carretera en aquest mateix cas en què, a més, el seu pare ho va presenciar tot tan sols a 15 metres. Igual que sabem que la justícia no és només una qüestió de càstig, també cal equilibrar el desequilibri creat per un sistema fallit on deixa en llibertat a monstres que haurien de ser a la presó. Quan el culpable no rep una condemna severa, s’envia un missatge d’impunitat a aquells que, per imprudència o negligència, poden arribar a causar danys greus o fins i tot la mort d’altres persones. El sentiment de les víctimes és el de ser tractats com a ciutadans de segona, ja que el sistema sembla no entendre la profunditat del mal que causen també moltes sentències judicials on a vegades sembla que miri més per la part acusada que per la víctima. És d’estranyar que la gent tingui por de denunciar o directament hi renunciï?
La responsabilitat civil i penal és vital, també a les carreteres, i la DGT no en fa prou pedagogia. El màrqueting pot ser una eina, però quan fan campanyes populistes o fins i tot incoherents, generen l’efecte contrari al que busquen. Tenir monstres com el del 116 sense haver trepitjat ni tan sols un segon la presó, és una mostra més de la falta de respecte de la justícia i del sistema en si a les víctimes, a la veritat, a l’honor i també a la prevenció per tots i totes els que circulem correctament per les carreteres, com va fer sempre el propi Josep.
Que ningú et digui “descansa en pau Josep”, perquè no et tocava descansar ni ho volies. Que el teu testimoni serveixi per mostrar l’engranatge nefast del sistema, començant pel monstre del 116 i acabant per la mateixa justícia negligent.
