De sobte, com si s’haguessin donat instruccions als mitjans, la possibilitat que el Barça cobrés el 20% del traspàs de Nico González al Manchester City, via Porto, es va convertir en una espècie de celebració de l’entorn laportista blaugrana sense precedents, acompanyada de grans elogis i felicitacions a les figures de Deco i de Joan Laporta. Ningú més espavilat que tots dos per treure diners de sota les pedres, segons la premsa laportista.
La clàusula de rescissió de Nico González al Porto, íntegrament pagada pel City per suplir la baixa de llarga durada de Rodri, Pilota d’Or 2024, ha estat de 60 milions, dels quals 40 milions seran el benefici net de l’operació per al club portuguès que, a diferència del mateix Barça, sí que va confiar en l’enorme talent del jugador del planter quan el va fitxar en l’estiu del 2023.
El seu traspàs al Porto es va tancar per 8,4 milions, una opció de recompra per 30 milions els anys 2024 i 2025, i el 40% dels drets d’una venda futura. Això va ser el que va filtrar la directiva, de manera que ràpidament es va especular amb un ingrés de 24 milions per l’operació del City. Al final, no obstant això, el mateix Porto va haver de desmentir aquesta xifra que s’ha reduït a 13,5 milions.
És clar que qui ha jugat millor que ningú les seves cartes ha estat el Porto, primer aprofitant la pèssima visió desde Barcelona sobre el futur de Nico i després posant-li una clàusula bastant més intel·ligent que els 1.000 milions d’Ansu Fati.
Nico González va sortir per la porta del darrere malgrat haver demostrat una enorme qualitat en el seu lloc com a més que possible successor de Sergio Busquets, però ni Deco ni Xavi van confiar realment a donar-li confiança procurant-li una sortida ràpida i, com s’ha vist, amb una valoració baixa per a les seves expectatives i per a la seva edat, perquè ara arriba al City amb 23 anys després d’haver estat un jugador clau i destacat en el Porto.
I en tot cas, a qui s’ha de felicitar de nou és als formadors i responsables de la Masia que el van portar de molt jove a Barcelona per convertir-lo en un futbolista d’enorme dimensió, a aquests responsables que en el seu moment també van fitxar a Balde, Gavi o Lamine Yamal, i als quals Laporta va acomiadar de seguida que va tornar a la llotja el 2021. Tan plausible ha estat la gestió de la seva definitiva desvinculació?
La veritat és que, per exemple, hauria sortit més barat repescar-lo que fitxar a Dani Olmo i, per descomptat, sembla que més encertat i rendible que l’altre gran fitxatge de Deco, Vítor Roque.
