Quatre candidats aspiren a rellevar Carles Puigdemont com a president del Consell de la República, l’entitat que va néixer el 2018 per a liderar la “internacionalització del procés”. Després que l’expresident tornés a agafar les regnes formals de Junts, la passada tardor, es va acordar la dimissió en bloc del Govern, la constitució d’una gestora i la convocatòria d’eleccions, que arrenquen aquest dissabte. Destaquen els noms de l’eurodiputat electe Toni Comín, esquitxat per acusacions de mala gestió i assetjament, i de l’advocat Jordi Domingo, que genera més consens en l’entorn de Puigdemont, que ha optat pel silenci. Tots els candidats proposen redefinir d’una manera o altra el paper de l’entitat, arran del canvi de context polític.
Els registrats del CxR podran votar telemàticament des d’aquest dissabte, a les 9 h, fins dimecres que ve, a les 9 h. L’endemà, el dijous, es publicaran els resultats provisionals de les eleccions, que es proclamaran definitivament el dilluns 17 de febrer.
El primer dels candidats a anunciar que s’hi proposava va ser l’eurodiputat electe de Junts i exconseller de Salut, Toni Comín, que va ser vicepresident de l’entitat entre el 2018 i el 2024. La seva gestió econòmica justament ha estat en el centre de la polèmica en els últims mesos, juntament amb la denúncia per assetjament d’un exassessor al Parlament Europeu feta pública recentment. Comín ho ha negat tot i ha denunciat “interferències” per influir en el procés electoral.
Justament, l’eurodiputat electe promet “transparència financera màxima”, que considera “un imperatiu”, a més d’una major coordinació amb la resta d’entitats independentistes i treballar per aconseguir més registrats. Comín, a qui encara no s’ha aplicat l’amnistia i continua residint a Bèlgica, defensa la seva candidatura perquè “el Consell està indissolublement vinculat a l’exili”.
Al davant s’hi trobarà l’advocat Jordi Domingo, que parteix com el favorit a les travesses internes de l’entitat. Amb una trajectòria de més de 50 anys en el dret civil, mercantil i processal, va ser cònsol major del Consolat de Mar. S’ha compromès a fer del Consell “una institució propera, participativa i transparent”, així com a “desenvolupar estratègies concretes per a la internacionalització del conflicte i la instauració de la República”.
Domingo no s’ha estat de reclamar “foc nou” i que facin “un pas al costat” als “responsables del desprestigi” de l’entitat, com va assegurar en una entrevista a Nació. L’advocat és el presidenciable de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, que ha optat per un rellevant silenci. De fet, l’excònsol major ha sumat a la seva candidatura l’exconseller Lluís Puig, company d’exili de Comín, al qual ara s’enfronta.
La resta de candidats són Antoni Walter Castelló, professor de secundària mallorquí que es presenta en solitari per sacsejar l’entitat, i Montserrat Duran, del Consell Territorial del Barcelonès-Baix Llobregat, que té el suport de militants de base.
Inicialment, hi havia sis aspirants a la presidència del Consell de la República, però a principis d’aquesta setmana Lluís Felipe Lorenzo va anunciar que es retirava de la cursa. Ho feia en “solidaritat” amb Comín, a qui considera que s’està “atacant sense condemna ferma”. Aquest mateix divendres s’ha apartat de la cursa el regidor de Millorem Canet-Primàries, Jordi Castellà, que s’ha integrat a la candidatura de Jordi Domingo. Castellà apostava per traslladar el CxR a Suïssa per canviar el focus de la UE a l’ONU.
Les últimes consultes de l’entitat han estat marcades per la baixa participació. En la votació sobre la reestructuració de l’entitat, l’octubre del 2023, van participar-hi un 6,53% dels 90.481 inscrits, segons l’entitat. En la consulta per a “promoure el bloqueig” a la investidura de Pedro Sánchez la xifra va baixar fins al 4,45%.
Les despeses de Comín
La cursa per al relleu de Puigdemont ha estat marcada per les acusacions de “possibles irregularitats” en la gestió econòmica de Comín com a vicepresident de l’entitat. Concretament, una auditoria va assenyalar cinc despeses indegudes per un valor total de 15.530,35 euros: retirades en efectiu per pagar un lloguer a Lovaina (6.000 euros), el pagament d’impostos d’un altre apartament a la ciutat belga (4.608 euros), el lloguer d’una casa a la Catalunya del Nord durant 15 dies (2.562 euros), el lloguer d’un cotxe durant dues setmanes (1.997,35 euros) i una multa de trànsit (363 euros).
A les conclusions d’aquesta auditoria interna, cal sumar-hi altres denúncies, com la de Ferran Revilla exresponsable d’informàtica del CxR, que l’ha acusat de desviar fons per a usos personals; o del cantant de rap Valtonyc, que va afirmar que Comín va “prioritzar el pagament de deutes a una empresa de la seva confiança amb les donacions produïdes pel retorn del president”. L’activista mallorquí va reblar que la informació publicada era “només la punta de l’iceberg”
L’eurodiputat electe de Junts, que ha acusat la gestora de l’entitat “d’interferir” en el procés electoral per a “perjudicar” la seva candidatura. Diu que les despeses estan degudament acreditades i que li pertocaven com a vicepresident de l’entitat i com a exiliat. “No hi ha cas Comín, no puc acceptar que es parli de cas Comín, perquè no n’hi ha”, replicava en roda de premsa des de Brussel·les. En el cas de Valtonyc, el candidat a la presidència ha anunciat accions legals.
Denúncia per assetjament
A més de la gestió econòmica, Comín també es troba en el punt de mira per la denúncia d’un exassessor del partit al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic, avançada la setmana passada per La Vanguardia. Concretament, l’acusa de tocaments, insinuacions, interrogatoris sobre la seva vida sexual i propostes de trios amb un altre home. El cas és investigat per Junts, que ha evitat explicar quan en va tenir coneixement.
En un comunicat poques hores després de la publicació de la informació, Comín va anunciar que emprendria les “accions necessàries” per a demostrar la seva “honorabilitat”. Assenyalava la “coincidència temporal” de la “falsa denúncia” amb les eleccions del Consell de la República, i afegia que “caldrà valorar quina mesura pot ser un delicte d’odi per homofòbia”.
La denúncia contra Comín ja es troba en mans de la comissió de garanties de Junts, que haurà de decidir les “mesures cautelars” que consideri. Aquest òrgan no té previst resoldre-ho fins que passi la cursa electoral. No obstant això, l’eurodiputat ha assegurat que no tem que el partit li demani deixar l’escó perquè “atemptaria contra la democràcia”.
