Cada 6 de juliol de cada any se celebra, ininterrompudament i de manera poc concebible, el Dia Internacional del Petó Robat. L’acció, la de robar-li un petó a algú, consisteix en l’acte d’un individu que planta un bes a un altre sense preguntar, demanar o verificar si ho desitja prèviament, sent considerada una pràctica d’assetjament i abús. Així, desconec, no entenc i em pregunto per què se li dedica un dia, amb tota la seva pompa, a una vilesa d’aquestes especificitats. L’efemèride té el seu origen mundial l’any 2006, però se celebra anualment a la Gran Bretanya des del segle XIX, malgrat que no hi hagi registres exactes que ajudin a conèixer qui ho va impulsar o a interpretar com va ser la iniciativa.
L’any 2023, 45 dies després del propdit 6 de juliol, el llavors president de la federació espanyola de futbol, Luis Rubiales, robava un petó a la jugadora de la selecció espanyola Jenni Hermoso; ho feia en el lliurament de medalles després que la selecció es convertís en campiona del món i en acabat que l’antediluvià individu, a la llotja vip de Sydney, i en presència de la reina Letizia i de la infanta Sofía, entre altres, s’agafés els genitals a manera de celebració. Tot i que Rubiales jura i perjura que va demanar permís per fer-ho —el ja famós “piquito”—, Hermoso ho nega, i de les imatges es desprèn que l’assalt de l’òscul no va ser consentit.
El bes de Rubiales a Hermoso recorda el petó de la mort d’El Padrí II del majúscul Francis Ford Coppola, en què Michael Corleone, interpretat pel no menys gegantí Al Pacino, li fa al personatge de John Cazale, en la ficció el seu germà Fredo Corleone, atrapant-lo per la nuca entre les seves dues mans perquè no pugui desempallegar-se’n. La mítica escena cinematogràfica s’emmarca en una frase que ha quedat a la història: “m’has trencat el cor”, que li diu Michael a Fredo després de besar-lo i dir-li: “Sé que vas ser tu”. Així, i salvant totes les distàncies que s’hagin de salvar, ja voldria Rubiales ser Al Pacino, el despropòsit m’hi ha fet pensar.
Pel que fa al petó robat, la ministra d’Igualtat d’aquell moment, Irene Montero, ho resumia amb precisió: “No donem per fet que fer un petó sense consentiment és una cosa ‘que passa’. És una forma de violència sexual que patim les dones de manera quotidiana i fins ara invisible, i que no podem normalitzar. És tasca de tota la societat. El consentiment al centre. Només sí és sí”. Doncs això, que Hermoso no va dir ‘sí’, ergo era un ‘no’, i que per molt dia internacional que se celebri, el pes de la justícia ha de caure sobre Rubiales perquè, com deia Michael, sabem que va ser Rubiales.