50 anys de retallades d’impostos per als rics no van tenir repercussió, segons un estudi econòmic, excepte per als rics que ho són encara més. Les retallades d’impostos per als rics han rebut durant molt de temps el suport dels legisladors i economistes conservadors que sostenen que tals mesures “tindran repercussió” i, amb el temps, impulsaran les ocupacions i els ingressos de tots els altres. Però un nou estudi de la London School of Economics diu que 50 anys de tals retallades d’impostos sol han ajudat a un grup: els rics.
El nou estudi, realitzat per David Hope, de la London School of Economics, i Julian Limberg, del King’s College de Londres, examina 18 països desenvolupats (des d’Austràlia fins als Estats Units) durant un període de 50 anys, des del 1965 fins al 2015. L’estudi va comparar els països que van aprovar retallades d’impostos en un any específic (com els Estats Units el 1982, quan el president Ronald Reagan va retallar els impostos als rics) amb els quals no ho van fer, i després va examinar els seus resultats econòmics.
El producte intern brut per càpita i les taxes de desocupació van ser gairebé idèntiques després de cinc anys als països que van reduir els impostos als rics i en els quals no ho van fer, segons l’estudi. Però l’anàlisi va descobrir un canvi important: els ingressos dels rics van créixer molt més ràpid als països on es van reduir les taxes impositives. En lloc d’arribar a la classe mitjana, les retallades d’impostos per als rics poden no aconseguir molt més que ajudar-los a conservar una major part de les seves riqueses i exacerbar la desigualtat d’ingressos, indica l’estudi.
“Basant-nos en la nostra recerca, argumentem que la justificació econòmica per mantenir baixos els impostos als rics és feble”, va dir Julian Limberg, coautor de l’estudi i professor de polítiques públiques en el King’s College de Londres, en un correu electrònic a CBS MoneyWatch. “De fet, si mirem cap enrere en la història, el període amb els impostos més alts als rics -el període de postguerra- també va ser un període d’alt creixement econòmic i baixa desocupació”.
Atès que l’anàlisi acaba el 2015, la recerca no inclou la reforma fiscal massiva del president Donald Trump, que va signar com a llei a finals del 2017 i que va retallar els impostos per als rics i les corporacions al mateix temps que va proporcionar una retallada moderada per a la classe mitjana. Però Limberg, que va ser coautor de l’estudi amb David Hope, investigador visitant de l’Institut de Desigualtats Internacionals de la London School of Economics, va dir que no esperava que els resultats d’aquesta retallada d’impostos fossin molt diferents.
Les retallades d’impostos de Trump ja han millorat la sort dels ultrarrics, segons una recerca del 2019 de dos economistes destacats, Emmanuel Saez i Gabriel Zucman, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Per primera vegada en un segle, les 400 famílies estatunidenques més riques van pagar menys impostos el 2018 que les persones de la classe mitjana, segons els economistes.
La nova recerca “acurada” de la London School Economics “suggereix, de fet, que els augments d’impostos als rics haurien de considerar-se després de la COVID”, va dir Zucmunian de Berkeley en un correu electrònic a CBS MoneyWatch. Sens dubte, l’economia estava funcionant bé abans que la pandèmia colpegés el país al març, amb una taxa de desocupació que estava en el seu nivell més baix en aproximadament mig segle. Els think tanks conservadors, com l’American Enterprise Institute, van assenyalar que les retallades d’impostos de Trump eren un motor per a un creixement econòmic més fort.
No obstant això, malgrat tot, milions de famílies estatunidenques van lluitar per trobar ocupacions que paguessin salaris dignes, mentre que el cost dels serveis bàsics com l’atenció mèdica, l’habitatge i l’educació va augmentar a un ritme molt més ràpid que l’ingrés típic. Fins i tot abans de la pandèmia, la desigualtat d’ingressos havia aconseguit el seu punt més alt en 50 anys, segons les dades del cens.
El 2020, la pandèmia ha empitjorat les desigualtats en tots els espectres, afectant les bretxes racials, de gènere i educatives. Quan l’economia es va tancar al març, els treballadors que no van poder fer la transició al treball remot (en general, empleats amb salaris més baixos involucrats en treballs minoristes, de serveis i d’hostaleria) van ser els més afectats.
Al mateix temps, els treballadors administratius en general van tenir millor acompliment, ja que era més probable que mantinguessin els seus treballs quan van passar al treball remot. Els inversors també es van beneficiar quan el mercat de valors va repuntar davant les esperances d’una recuperació econòmica, un desenvolupament que no ajuda a la majoria dels treballadors de classe baixa i mitjana. Només al voltant de la meitat de la població estatunidenca inverteix en el mercat de valors a través dels seus comptes de jubilació i estalvis, i fins i tot així, més del 80% de totes les accions estan en mans del 10% més ric.
NOTÍCIA D’ÚLTIMA HORA: Els multimilionaris estatunidencs han augmentat la seva riquesa col·lectiva en un bilió de dòlars des de mitjan març. Això és més del que costaria enviar un xec d’estímul de 3.000 dòlars a cada persona als Estats Units.
Aquesta informació, recollida de les dades disponibles a finals del 2020, ve a demostrar que la famosa mentida de la corba de Laffer no és certa. Encara que sí que ho és en el cas dels rics que, en pagar menys impostos, són més rics encara.
El més greu de la situació és que els “ultrarrics” ho són tant, que estan incidint directa i personalment en les polítiques públiques qüestionant les regles democràtiques que ens hem donat. Veiem el cas d’Elon Musk: S’ha fet amo d’una lletra de l’abecedari, està prenent posició directa al costat de Donald Trump en el seu pròxim govern, i fins i tot ha decidit retirar empreses de l’Estat de Califòrnia perquè les polítiques educatives d’aquest Estat són contràries a la seva ideologia social sobre la família.
