Escàndols econòmics, escàndols sexuals i escàndols polítics. Al Consell de la República no li falta de res per ser carn d’informatius de successos. El fins ara vicepresident, Toni Comín, que opta a la presidència a les eleccions que se celebren entre el 8 i el 12 de febrer, acapara tots els titulars relacionats amb el Consell des de fa mesos, començant per més de 15.000 euros en despeses presumptament indegudes fins a l’última denúncia per assetjament sexual interposada per un exassessor del grup de Junts al Parlament europeu.
Els successius escàndols han provocat un terratrèmol en els cercles independentistes que havien posat les seves esperances en aquest òrgan ideat per Carles Puigdemont el 2017 per crear una font de finançament després de la seva fugida. La proximitat de les eleccions internes ha actuat com a potenciador del ressò de les denúncies. A la presidència del Consell s’hi presenten sis candidats, però Toni Comín sortia com a favorit. El seu rival més fort, Jordi Domingo, ja l’ha convidat a retirar-se de la lluita electoral. El futur immediat del Consell promet tensió.
L’entitat sempre ha fet parlar molt: va néixer per ser un exemple de transparència i democràcia i ha resultat ser l’organisme més opac i antidemocràtic de l’independentisme. Quan l’Assemblea de Representants va començar a demanar explicacions el 2023 –promeses cent vegades per Puigdemont, però mai aportades– sobre el finançament i el còmput de despeses, el president del Consell va eliminar per decret aquest òrgan. Mort el gos, morta la ràbia: el Consell de Govern –el president del qual era Puigdemont, i el seu vicepresident, Comín– ja no havia de retre comptes a ningú.
Els seus mètodes, esborrar d’un cop de ploma l’organisme, per decret publicat al fantasmagòric Butlletí Oficial del Consell de la República, va ser el detonant perquè les baixes de militants fossin constants durant mesos. I així va seguir fins ara, amb un òrgan desprestigiat, anquilosat i atordit, incapaç de mobilitzar els seus propis activistes. La situació s’anava podrint, però Puigdemont continuava assegurant que era un exemple de transparència, mentre els militants se n’anaven a reig fet i les donacions baixaven en picat.
Tot i així, pel Consell de la República passen cada any al voltant d’un milió d’euros, entre els regals de determinades empreses i corporacions i les aportacions d’activistes convençuts. L’últim any, segons els rumors interns, aquesta xifra va baixar a menys de la meitat, encara que oficialment no s’han facilitat mai els comptes. A la seva pàgina web hi figurava que tenia més de 103.000 inscrits, quan la veritat, segons una font crítica que se’n va anar fa anys, “aquesta xifra és mentida. Molts ens hem donat de baixa, però segueix apareixent la mateixa quantitat d’inscrits a la seva pàgina web. Els militants actuals no arriben, possiblement, ni a la quarta part”.
Guerra bruta
Comín ja havia estat denunciat pels seus mètodes autoritaris i la guerra bruta lliurada dins del Consell contra qui el molestava. Els activistes més perspicaços denunciaven despeses sumptuoses en mobles, grans àpats i autopropaganda. Després, Comín es va enfrontar als gestors de CatGlobal, l’entitat que empara jurídicament el Consell a Bèlgica i la que la nodreix de diners. Mentre els gestors deien que havia cobrat diners indegudament, Comín assegurava que tot estava justificat i que ja estava aclarit tot. Però la veritat és que havia assumit, sense ser-ho, les funcions de director financer i va deixar el Consell a prop de la fallida. Per manca de fons, els seus sis empleats, per exemple, van ser enviats a l’atur, a cobrar del Fogasa.
El 24 de gener passat, Miquel Verdaguer, president de la junta gestora del Consell, va emetre un comunicat en què desmentia les afirmacions de Comín. “La junta ha pogut confirmar, tal com recull l’auditoria, que en el moment en què es va dur a terme per part de l’exvicepresident, amb funcions de director financer, del Consell de la República, la disposició de les quanties previstes en concepte d’ajuts a l’exili i de les despeses considerades per l’auditor com a no justificades, lluny d’existir un superàvit, l’endeutament del Consell posava en risc la seva viabilitat financera”. O sigui, la fallida de l’entitat estava molt a prop.
L’escrit és molt clar quan afirma que “el mètode i el criteri aplicats per la direcció financera, per tal de poder permetre al Consell el manteniment d’una massa salarial, associada a l’estructura tècnica, sobredimensionada i les despeses descrites, demorar o no pagar als proveïdors” ha provocat que “l’acumulat d’ingressos sigui inferior a la despesa i, per tant, tingui un dèficit patrimonial. Aquest dèficit s’ha finançat bàsicament amb el retard en el pagament a proveïdors”. Aquest dèficit està xifrat en més de 58.000 euros.
Verdaguer recorda que l’últim Consell de Govern assumia les conclusions de l’auditoria, inclosos més de 15.000 euros pagats a “un càrrec que ja disposa d’ingressos propis”. O sigui, Toni Comín, a qui acusa de ser l’únic ‘exiliat beneficiari’ dels fons del Consell. La junta gestora va denunciar també “pressions i requeriments verbals” a Miquel Verdaguer perquè “modifiqués, a demanda, el contingut relatiu a les despeses de l’exvicepresident”.
Però les últimes notícies han deixat Toni Comín al caire de l’abisme, no només pel seu comportament presumptament lasciu i indecorós amb un treballador, sinó perquè els fets havien estat posats en coneixement del president d’aquest òrgan, Carles Puigdemont, que no va fer res per reparar-los. Després de conèixer-se l’escàndol (del qual ja es parlava en determinats cercles des de fa més de 15 dies), Junts es va afanyar a obrir una investigació interna per si la conducta de Toni Comín és censurable.
L’exassessor del grup parlamentari acusa el vicepresident del Consell d’excedir-se acariciant-lo, d’entrar a la seva habitació amb el pretext de fer-li un petó de bona nit, de ficar-se al quarto quan s’estava vestint, de realitzar comentaris sexuals d’alt voltatge, de fer-li preguntes d’obert signe sexual sobre les seves relacions amb la seva dona i de proposar-li un trio amb un altre home.
Un ambient irrespirable
Aquesta denúncia se suma a la que va fer fa pocs dies el raper Valtònyc, que en una carta advertia a Junts que anés amb compte amb Comín. Afirmava que quan treballava pel Consell de la República com a responsable informàtic de les donacions “havia descobert transferències personals al seu compte mentre els deutes del Consell amb els proveïdors creixien o les donacions disminuïen. De fet, jo mateix era un d’aquests proveïdors, amb factures pendents de sis mesos. Quan vaig reclamar el pagament, em va dir que els ingressos eren per a altres proveïdors amb més necessitats, com els que eren pares de família, i que no havia de ser tan insolidari. (…) El que Comín ignorava és que jo podia veure els moviments dels comptes gràcies al meu rol informàtic a CatGlogal”.
Una altra de les presumptes irregularitats denunciades pel raper és “prioritzar els pagaments de deutes a una empresa de la seva confiança amb les donacions produïdes per al retorn del president. Fons que podrien haver servit per donar suport als mossos suspesos de feina. Ja va passar que una persona que va qüestionar el tracte favorable a aquesta empresa va ser acomiadada injustament”. L’empresa a la qual es refereix Valtònyc és Iniciatives Events, per a la qual també treballava Betona Comín, germana del polític, que compaginava algunes col·laboracions amb l’empresa amb el seu paper a la “cuina” del Consell de la República. En resum, Valtònyc assegura que Comín és “un perill potencial si controla eines (en declivi, però encara potents) com ho és el Consell. Durant les negociacions per l’amnistia, vaig veure com actuava de manera egoista, prioritzant els seus interessos personals per sobre del bé col·lectiu”.
“Toni Comín és la persona més dolenta i mentidera que he conegut en la política. Va viure sempre del cognom del seu pare i va passar per tots els partits: des del PSUC fins a Ciutadans pel Canvi, passant per PSC, ERC i ara, Junts. Ha passat per tot arreu i a tot arreu hi ha deixat enemics. Mai hi ha deixat amics”, explica un antic alt càrrec de Junts.
Aquesta font va conèixer de prop l’opulència de Waterloo. “A Valtònyc li van donar feina com a informàtic perquè pogués viure d’alguna cosa mentre estava amb ells, però li pagaven una misèria i va acabar anant-se’n per les seves topades amb Comín. L’ambient a la casa de la República va acabar sent irrespirable”.
De manera sorprenent, el Consell de la República ha esborrat de la seva web tota l’activitat que s’hi havia desplegat fins ara, incloent-hi el butlletí oficial inaugurat per Puigdemont, els comunicats, els estatuts, els vídeos, la composició dels governs que havia tingut fins ara i qualsevol enllaç que pogués portar al passat.
Ni tan sols s’anomena Puigdemont i només s’al·ludeix al fet que “a la reunió del dia 12 d’octubre, el president del Consell va exposar la seva intenció d’optar a la presidència del seu partit polític, Junts per Catalunya, i que si resultava escollit per la seva militància, considerava que no podia continuar liderant el Consell de la República”. Però ni una vegada se cita al llarg de l’extens text el nom de Puigdemont o qualsevol altre dirigent. És una ruptura simbòlica amb el passat, una manera de dir que el que no s’escriu, no existeix, encara que l’opacitat, la manipulació i els errors del projecte no es podran esborrar de la memòria col·lectiva dels catalans.
*Pots llegir l’article sencer al número 1608 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.