Existeixen motius de sobres per sostenir que la secció de bàsquet blaugrana travessa la pitjor crisi en molts anys, en part inevitable perquè el seu pressupost no és el d’altres èpoques i perquè la gestió dels recursos a l’abast del responsable de la secció, el directiu Josep Cubells, resulta manifestament deficient.
Però si un element imprevist ha vingut a crispar l’ambient al Palau ha estat la impresentable actuació de Cubells intentant tancar el cas Heurtel, de maldestra fabricació pròpia i de vergonya aliena, en una intervenció a Barça One impertinent, babaua i inexplicable, com volent acusar els mateixos socis i seguidors d’haver-se inventat l’intent ridícul i inoportú del seu fitxatge.
Cubells va voler treure pit perquè l’equip va reaccionar tancant files contra aquests entorns malignes que, segons ell, van manipular el cas Heurtel per desestabilitzar-lo. Amb la mala sort que després de la brega a la gent del Palau, l’equip no ha estat fi i ha provocat que el cap de setmana passada, contra el Baxi Manresa a casa, la graderia reaccionés malament amb una mocadorada dirigida, en conjunt, contra els responsables de la secció, el vestidor, l’entrenador, el director esportiu i la llotja.
Sembla mentida que un directiu com Cubells, sense ser un personatge massa espavilat, no fos capaç, sobre la base de la seva experiència, de mesurar les conseqüències del seu desafortunat monòleg a Barça One i de preveure que precisament l’esport és la ciència menys exacta de totes a l’hora de suposar que si el Barça de bàsquet venia de guanyar una curta seqüència de partits, aquesta ratxa s’havia de prolongar molt més temps.
Va ser una imprudència prou absurda en la mateixa línia que la delirant operació d’aproximació a Heurtel, pròpia d’un responsable de secció com Cubells, la prioritat del qual va ser, obertament des del principi, desmuntar l’estructura de l’equip heretat de Josep Maria Bartomeu.
Acabar amb l’eix Jasikevicius-Mirotic, d’un pes i autoritat indiscutibles, tant com el seu carisma i magnetisme de cara a la graderia, va ser l’objectiu primigeni de Cubells només aterrar al Palau després de les eleccions, encara que en aparença apostés per la continuïtat del model ratificant la direcció esportiva en la figura de Juan Carlos Navarro.
Aquella va ser una decisió amb parany, perquè Navarro no havia amagat, al contrari, la seva condició de fan i talp laportista al llarg del procés electoral del 2020- 2021 malgrat haver estat incorporat per la junta anterior.
Navarro va actuar abans i després de l’aterratge de Laporta com un autèntic sabotejador en benefici del desmantellament de l’equip a força de soscavar l’estabilitat del grup i de fomentar entre la junta i els aficionats que aquest tàndem Jasikevicius-Mirotic no tenia futur ni garantia el gran objectiu blaugrana de l’Eurolliga.
L’esforç conjunt de Cubells i de Navarro per fer-li la vida impossible a tots dos -realitat que han denunciat després de sortir del Barça- va xocar, no obstant això, amb el vincle emocional fortíssim establert amb una graderia que, a més, va provocar un substancial increment dels taquillatges en aquest període.
Finalment, Josep Cubells, amb el vistiplau de Laporta, va decidir tallar de soca-rel amb el passat a força d’acomiadar tots dos i Higgins de la nit al dia, forma traumàtica d’actuar que no va estalviar al club la indemnització completa del contracte de l’entrenador ni una rescissió amistosa amb Mirotic de 14 milions, 8 milions menys del que hagués cobrat de contracte pels dos anys que li quedaven per complir, que a més li va permetre continuar jugant i cobrant en un altre club a més de tornar a Palau com un heroi amb una altra samarreta i altres interessos.
L’operació econòmica, ruïnosa, ha deixat després de si una evident decadència de la secció que, després de l’any en blanc sota les ordres de Roger Grimau i el seu relleu per Joan Peñarroya, amenaça de provocar una forta desafecció de l’afició en relació amb una junta directiva que sembla haver perdut completament els papers.
Un símptoma afegit de la deficient gestió del club a tots els nivells sota la presidència de Laporta, al qual avui només el manté fora de perill l’herència de la Masia, fins i tot per sobre de les atrocitats comeses contra el patrimoni del FC Barcelona.
