El Consell de Ministres ha fet aquest dimarts el primer pas per reduir la jornada laboral aprovant la mesura en forma d’avantprojecte de llei. La proposta, que ara s’haurà de negociar amb els partits, no té garantits encara els suports suficients per tirar endavant al Congrés.
Segons ha afirmat la portaveu del Govern d’Espanya, Pilar Alegría, l’aposta per la jornada de 37,5 hores setmanals suposa un “compromís històric” amb els treballadors. “Consolida i millora drets”, ha destacat en roda de premsa, acompanyada de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i del d’Economia, Carlos Cuerpo, que han pugnat darrerament sobre la manera en què s’ha d’aplicar la proposta.
“Avui és un dia històric”, ha subratllat Díaz, que ha recordat que fa dècades que no es modifica la jornada i ha defensat que la seva reducció “servirà per millorar la productivitat al nostre país”. “No es tracta que de tirar-se hores a la feina, idea que forma part d’una manera de gestionar els recursos humans que mira enrere. Es tracta de ser eficients a la feina, i està demostrat que a partir d’una certa permanència a la feina la productivitat no només no creix, sinó que cau”, ha argumentat.
Al torn de preguntes, la ministra i vicepresidenta ha dit que no pot desvetllar la seva estratègia negociadora amb formacions com Junts, però ha dit que li agradaria “retrobar-se” amb la Catalunya “europeista, avançada i moderna”. “Negociarem el que calgui”, ha agregat.
En la mateixa línia, Cuerpo ha insistit que el govern espanyol en conjunt comparteix la necessitat d’aplicar la reducció de la jornada com més aviat millor. “Tenim en marxa aquesta negociació que sabem que no serà fàcil”, ha asseverat. Alegría, per la seva part, ha dit que les negociacions amb Junts o altres formacions són “constants i sovint resulta evident que complexes”.
La patronal, en desacord
L’acord sobre la jornada laboral que ha sortit aquest dimarts del Consell de Ministres va ser rubricat el desembre entre la ministra Díaz i els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, respectivament. En aquell moment, ja es va fixar que els convenis col·lectius tindrien de termini fins al 31 de desembre del 2025 per adaptar-se al nou topall.
El pacte, però, es va tancar sense el suport de la patronal, que va anunciar que es despenjava de la negociació fa un mes. Els empresaris van defensar en els onze mesos de negociació que aquesta qüestió s’havia de negociar als convenis col·lectius i no amb una llei d’aplicació generalitzada.
