El propietari de la Casa Orsola de Barcelona, Albert Ollé, ha obert la porta a vendre la polèmica finca, on diversos llogaters estan amenaçats de desallotjament perquè no se’ls han renovat els contractes. “Suposo que finalment acabaré venent la finca. Quan això passi, és possible que es trobin amb un autèntic voltor que no tindrà cap interès a preservar el patrimoni ni en trobar acords”, ha manifestat en una carta oberta. En el text, Ollé es defensa de les acusacions rebudes últimament, acusa alguns llogaters de males praxis i assegura que ell “només volia mantenir de forma sostenible un edifici modernista”.
L’amo de la Casa Orsola assegura que tots els llogaters que es van dirigir directament a la societat propietària de l’edifici de l’Eixample “van trobar una solució”, però acusa el primer inquilí que ha de ser desnonat, Josep Torrent, de no voler parlar directament amb la propietat, sinó sempre a través del Sindicat de Llogateres. Ollé també acusa un altre veí d’impedir que el seu fill treballi per no perdre la condició de vulnerable, i creu que alguns veïns “instrumentalitzen” la vulnerabilitat.
En referència al primer veí que ha de ser desnonat, qui va responsabilitzar de la situació a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i al govern central, el propietari de la finca li diu que “potser, en lloc de buscar culpables, hauria de reflexionar si la seva situació no és conseqüència d’haver confiat en aquells que van prometre milers d’habitatges socials i no en van construir gairebé cap, o d’haver votat per qui va imposar l’obligació del 30% de protecció oficial, paralitzant així la construcció de nous habitatges a Barcelona”. “Ara tots en paguem les conseqüències”, ha etzibat.
Ollé també agraeix al Síndic de Greuges i a l’Ajuntament de Barcelona els intents de mediació, “encara que potser una mica tard”, i destaca que en els últims tres anys l’edifici ha patit ocupacions il·legals i actes vandàlics que han danyat el patrimoni modernista de la finca. “Portes trencades, parets pintades i espais comuns abandonats no són símbols de justícia social, sinó de la incapacitat per conciliar drets i deures”, afirma. La missiva parla de “valors trepitjats” o “diluïts”, però es pregunta finalment “qui són els veritables voltors”.
