Dani Olmo continua fora del primer equip del FC Barcelona des de fa ja gairebé dues setmanes sense que la seva absència s’hagi justificat amb un comunicat de baixa oficial. Circula pels mitjans que unes molèsties, el que vulgarment es coneix com una sobrecàrrega -és a dir, haver de parar d’entrenar o de jugar un dia més per precaució que per una altra cosa- podria ser la causa de la seva desaparició no ja de l’onze titular, sinó també de les convocatòries.
És evident, no obstant això, que ja són massa dies d’absència per un motiu tan irrellevant. El que realment li succeeix resulta tan complicat d’explicar en un comunicat mèdic com senzill d’entendre si qualsevol es fica al seu cap i en la seva situació.
Difícilment suportable ha de resultar ser el gran protagonista d’aquesta temporada, més enllà de la seva brillant arrencada en el Barça, acabat de fitxar el passat estiu, quan el seu nom, per la seva polèmica inscripció com a jugador, per dues vegades provisional i embolicada en una polèmica que ha provocat una guerra dins del futbol, està en boca de tot el món i és l’objecte d’un fenomenal escàndol que no acabarà del tot d’aquí a bastants mesos.
Olmo, a més de viure una experiència absolutament injusta i de ser víctima d’un munt de mentides per part del seu president, Joan Laporta, no sols va ser testimoni del seu número impresentable de mal humor, insults a directius i puntades al mobiliari de l’Aràbia Saudita. A més, el seu entorn i ell mateix, malgrat l’eufòria de la cautelar del 7 de gener passat, atorgada pel CSD, continuen percebent inquietud respecte al seu futur, ara mateix subjecte al fet que el mateix CSD estimi o no les al·legacions de LaLiga i de la RFEF.
Amb el dubte afegit d’una sol·licitud d’anul·lació d’aquesta cautelar per la via contenciosa administrativa interposada per tots dos organismes i sense perjudici que, si el CSD ratifica la seva inscripció, no s’iniciï un altre procés de reclamació. Això seria així perquè es posaria en dubte el mateix conveni LaLiga-RFEF sobre el qual descansen i es regulen les competicions nacionals.
Ara, d’altra banda, alguns experts sostenen que el CSD, que disposa de tres mesos per resoldre, hauria de fallar abans del 3 de febrer, límit del mercat d’hivern, o del 6 de febrer, per a la Champions League, si retrocedís en el seu criteri cautelar d’autoritzar la seva llicència. Aquesta conjectura es basa en la mateixa naturalesa dels fonaments de la cautelar en el sentit que li va ser donada perquè Olmo té dret a exercir la seva professió com a futbolista i a jugar en la selecció. Si el CSD esgotés el termini de tres mesos o dictés una resolució igualment contrària, però fora del mercat, tant Olmo com Pau Víctor, que es troba en la mateixa situació, tindrien més difícil trobar equip una vegada rescindit el seu contracte amb el Barça. No seria definitiu, encara que sí més complicat. El mateix que donar per fet que, si el CSD no emet un veredicte abans del dimarts, la seva inscripció serà ratificada.
Lògic que Olmo cada dia que passa se senti menys còmode en aquest escenari d’incertesa permanent que només Laporta podia haver provocat amb tant de despropòsit. Perquè si alguna cosa sembla clara és que Laporta el va fitxar l’estiu sense tenir prou marge salarial i sense la seguretat de poder pagar-li la fitxa ni de poder inscriure’l. És a dir que, en cap cas li va garantir aquest dret al qual el CSD ara ha apel·lat políticament per autoritzar la seva llicència. Tot prou estrany i enrevessat.
Passi el que passi, només pot perdre el jugador, Dani Olmo, gràcies a tant de truc i enganys made in Laporta.