Un mes mal comptat és el termini que té l’oposició de Ripoll per armar una alternativa que desbanqui Sílvia Orriols de l’alcaldia. La líder del partit d’extrema dreta, xenòfob i independentista, Aliança Catalana (AC), va perdre una moció de confiança que havia forçat per tractar d’aprovar els pressupostos municipals. Ja se sap que, a diferència de la Generalitat o l’Estat, els ajuntaments disposen d’aquesta eina per evitar el bloqueig. Dependrà, tot plegat, de si l’oposició ripollesa —Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll— es veu competent per aparcar les seves diferències, que mai acostumen a ser poques i als pobles menys. En el passat no se’n va sortir, veurem si és la vençuda.
En un món cada dia més extrem, agitat i embogit, a on s’imposen impostures estrambòtiques com les de Donald Trump i Elon Musk, la invenció Aliança Catalana s’obre pas fatalment. Mentrestant, els partits catalans convencionals es distreuen mirant-se el melic, un exercici molt practicat per aquests verals. AC creix i ningú sembla massa preocupat pel que això pot acabar significant, ni dispost a mirar de frenar aquesta creixença.
L’alcaldessa Orriols disposa des de les darreres eleccions catalanes oimés del ressò que li proporciona el Parlament de Catalunya. Allà, dia a dia, amb aquella repel·lent cantarella de monja rondinaire, es dedica a sermonejar la parròquia amb falsedats o mitges veritats. Una farsa que el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, intenta frenar sense èxit i amb la incomoditat de part de la seva concurrència erradicar.
La raó és que Aliança Catalana incomoda especialment a Junts, que és calador des d’on pesca el partit d’Orriols. Junts, un conglomerat de gent de diversa procedència, es debat entre la plantofada als morros, que mira d’exercir Rull, i el pacte. Cada vegada són més les veus que advoquen per l’aliança amb l’Aliança. El darrer grupuscle el formen gent de dretes, radical, que veuen en Orriols un bon relleu al seu líder Carles Puigdemont, un dels actius més potents que té encara la formació, però que uns quants consideren amortitzat, i altres el veuen feble i disposat a pactar amb qui sigui a canvi del seu retorn a Catalunya.
S’imaginen Orriols liderant l’enèsima versió de Convergència i amb Musk i les seves xarxes donant-li cobertura? Un autèntic malson, del cert. Ho deia Oscar Wilde: «Van prometre que els somnis es poden fer realitat, però van oblidar esmentar que els malsons també són somnis».
