Quan ara fa un any el Govern català va decretar l’entrada en fase d’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, els cinc pantans que abasteixen prop de 6 milions de persones tocaven fons amb unes reserves de poc més del 16% i 100 hm3 d’aigua embassada. L’episodi de sequera no ha conclòs, però un any després l’escenari és un altre: avui els embassaments del Ter-Llobregat -i les conques internes en conjunt- dupliquen aquells nivells i acumulen 206 hm3 d’aigua, que és gairebé el 34% de la seva capacitat. Un 2024 pluviomètric “normal” i l’estalvi en el consum fruit de les restriccions han alleujat la situació, per bé que encara hi ha un 17% dels municipis de les conques internes en fase d’excepcionalitat i un 6% en emergència.
La declaració d’emergència al sistema Ter-Llobregat es va allargar fins a primers de maig i va comportar una sèrie de restriccions en el consum d’aigua en tota aquesta àrea. D’una banda, la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l’aigua en els usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius.
Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat novament al 25%, quan tot just dos mesos enrere havien tocat fons -al llindar del 15% de la seva capacitat- i van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de la tardor han permès remuntar la baixada de reserves pròpia dels mesos d’estiu i que en general el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any. Si més no, les reserves als pantans del sistema Ter-Llobregat i de les conques internes en conjunt dupliquen a 31 de gener el que hi havia exactament un any enrere.
