Una nit més, el Barça de Joan Laporta va viure un partit Champions desnaturalitzat i d’alt risc per culpa d’un evident incompliment de les més elementals mesures de seguretat i de la normativa de la UEFA sobre la venda d’entrades a seguidors de l’equip visitant. El resultat va ser que, contra l’Atalanta, el 40 % de l’aforament va ser ocupat per seguidors de l’equip italià, que van tenir un lliure accés a la compra d’entrades, la majoria amb millor visió del terreny de joc que molts socis del FC Barcelona.
També a conseqüència d’aquesta nova invasió d’aficionats visitants a les graderies es van produir situacions de tensió i de nervis provocades per aquesta convivència antinatural de seguidors d’un equip i l’altre. Insults, gestos, provocacions, celebracions amb pulles per als veïns, amenaces i converses pujades de to, que finalment van requerir la intervenció de tercers i de membres de seguretat del club per calmar els ànims, es van reproduir a la totalitat de la graderia creant un perill d’incidents més greus a l’afició barcelonista.
Si aquests petits altercats no van implicar contratemps greus, va ser també pel fet que l’altra majoria d’espectadors la van integrar turistes i visitants ocasionals, quedant reduïda la presència de socis barcelonistes a una representació més aviat testimonial. La prova és que en els gols i jugades d’atac de l’equip visitant el so ambiental va delatar aquesta realitat, més acusadament per l’absència de la graderia d’animació, ja bandejada per sempre.
Tal com s’esperava, la premsa habitual, insensible i anestesiada des de fa anys enfront dels indicadors socials, va ser incapaç de percebre que l’ambient en les graderies no era el clàssic de Montjuïc, en part també perquè la falta de socis va derivar en què les xarxes socials no van bullir amb queixes ni protestes com sí que n’hi va haver la històrica i dramàtica nit del Eintracht Frankfurt de l’Europa League.
L’única responsable d’aquella escandalosa i greu invasió de seguidors alemanys -tolerada i no multada per la UEFA no se sap per què encara- va ser la junta directiva de Laporta que, desesperada per la caiguda dels ingressos després de l’eliminació prematura a la Champions, va fer els ulls grossos i, a més, va permetre a les seves agències autoritzades a vendre entrades a qualsevol.
Enfront de l’Atalanta, per més que el Barça es jugués la possibilitat de quedar primer de la fase regular, en realitat era un partit intranscendent entre setmana, d’hivern i amb l’equip còmodament classificat. Tenia una major motivació el seu rival italià, estimulat per jugar contra el Barça en un partit clau per a la seva classificació directa a vuitens de final.
Les forces de seguretat. -és a dir, els Mossos-, hagueren de poder detectar que la revenda, oficial i no oficial, s’estava extralimitant, encara que una altra vegada van actuar, com sempre, amb extrema tolerància i col·laboracionisme amb els interessos personals de la directiva i no en el compliment del seu deure.
Els més beneficiats en aquesta situació són els turoperadors autoritzats pel club que, en realitat, són agències a les quals s’adjudica a dit i per recomanació expressa de qui mana (la directiva) la possibilitat de vendre un contingent d’entrades amb un sobrecost sobre el preu si s’acredita que juntament amb el tiquet s’ofereixen al comprador serveis i assistències afegides com el mateix desplaçament fins a Barcelona, hotel, restauració, visites guiades turístiques i el transport i recollida el dia del partit a l’estadi.
Per a aquestes ocasions, en les quals la UEFA prohibeix rotundament la venda d’entrades a seguidors visitants fora del contingent al qual tenen dret, i que es tramiten directament entre clubs sota la supervisió de la UEFA, tot aquest protocol, encara que il·legal, es redueix a un entrepà o a transferir la revenda a través d’un portal pirata per evitar denúncies en cas de problemes o d’altercats greus. El preu final de cada entrada acaba sent entre el doble i el triple de l’oficial amb la qual cosa el benefici es dispara, tot i que no per al FC Barcelona, que, per contracte, adjudica aquestes entrades a les seves agències oficials amb un descompte, major encara com més localitats sol·liciten.
La desesperació de Laporta perquè el Spotify continua tancat i la pèrdua d’ingressos s’acumula setmana rere setmana és la causa d’aquesta permissibilitat, o almenys la que ho justifica, si bé en els partits de Champions, quan es comercialitzen entrades per a l’equip visitant no autoritzades, el marc de venda i de revenda és el del mercat negre. Per tant, algú que no és el Barça guanya fraudulentament molts diners.
