La directiva de Joan Laporta ja ha decidit baixar de segona a tercera divisió perquè un nou auditor es cregui els comptes de l’actual temporada perquè, com calia esperar, fan aigües pertot arreu. El nom de Crowe Global, fundada en 1915 amb seu central a Nova York i delegació a Barcelona, és el que els mitjans ben informats han apuntat com a substitut de Grant Thornton, que al seu torn ja va entrar per Ernst & Young a correcuita per adaptar-se a les necessitats del tancament de l’exercici 2021-22, famós per contenir ja les primeres palanques, especialment problemàtica la generada per la venda de Barça Studios a favor de Bridgeburg Invest sota la marca Barça Vision, el que havia de ser el negoci del segle.
També Deloitte fa fugir cames ajudeu-me, deixant via lliure a Grant Thornton, incapaç de rebutjar un plat tan apetitós i internacional com el FC Barcelona, si no fos perquè el fet d’acceptar com a client a un gestor de la incapacitat de Laporta inclou riscos i disgustos que, inevitablement, s’acaben pagant. Grant Thornton es va obrir a la voluntat i els escandalosos desitjos de Laporta, pura luxúria i despropòsit en matèria financera, entre els quals hi ha donar per bo que s’havia completat amb plenes garanties de cobrament aquesta venda del 49% de Barça Studios per 200 milions. L’auditor es va empassar el conte sencer i l’any següent una seqüela pitjor, acceptant un termini perquè Laporta reposés els primers impagaments i el valor d’equivalència de 208 milions per la majoria de les accions com a ingrés comptable en l’exercici 2022-23. Sens dubte, l’obra mestra de Laporta, una ensarronada de 408 milions sobre una societat empresarialment inactiva, nascuda morta perquè era una operació fantasma íntegrament, només formalitzada per guanyar temps davant LaLiga, que també es va creure la farsa.
Si Grant Thornton ha estat acomiadada és perquè l’any passat, posada en ridícul davant el sector i l’opinió pública, va obligar Laporta a declarar el valor zero de Barça Vision i aprovisionar com a pèrdues els 408 milions. A contracor i falsejant la interpretació dels comptes reals, Laporta va anunciar beneficis en l’activitat ordinària -un altre invent dels seus per oferir un relat fantasiós als socis- assumint 141 milions de pèrdues, amb 91 de dèficit, i proposant a l’assemblea donar per bones uns comptes reformulats amb una excepció de l’auditor, És a dir, falsejades.
El final infeliçment tan previsible no podia ser una altre que una ruptura traumàtica amb l’auditor i, per part de Laporta, buscar un altre amb prou capacitat d’empassar i predisposició a creure’s una altra rondalla sobre Bridgeburg Invest. Amb prioritat per deixar-se convèncer per algun d’aquests plans de negoci, actualitzat, revisat i, si pot ser, solvent d’una vegada per sempre, als qui repetidament ha al·ludit el president per argumentar que Barça Vision té un potencial marge d’ingressos de fins a 300 milions en la dècada dels 30, quan el públic i el mercat apreciï que aquesta iniciativa blaugrana ha nascut anticipada al seu temps.
Més enllà que es puguin prendre de broma alguns dels pronòstics que la mateixa junta ha anat aportant per justificar ridículament l’interès comercial de Barça Vision, com ho va ser aventurar que el Nasdaq de Nova York impulsaria la companyia amb un valor de 1.000 milions de dòlars, la veritat és que si el nouvingut Crowe Global no aplica un criteri professional radicalment oposat al de Grant Tornthon, l’economia blaugrana pot patir un cataclisme gairebé irremeiable.
Grant Thorton se n’ha anat per sempre ratificant que Barça Visió ha d’actualitzar-se comptablement a zero si el FC Barcelona vol veure representats de manera fefaent i correcta en la seva memòria econòmica els seus estats financers reals.
El que li demanarà a Crowe Global és que reconsideri aquesta apreciació de manera que, almenys, eviti assumir com a pèrdues 208 milions, o alguna cosa més, que afegir als 141 de l’exercici passat.
A aquest efecte, des de la mateixa junta ja s’ha filtrat a la premsa que el panorama de Barça Vision ha canviat. La Vanguardia, per exemple, publicava recentment que “segons les fonts consultades, els canvis en el contingut de Barça Studios implicaran que se li aportaran tots els actius digitals i de nous negocis, i això tindrà com a conseqüència que emergirà una nova societat, que necessitarà una valoració diferent de la que té l’actual. Una complicació més per als auditors, amb els quals l’entitat manté un contenciós, perquè considera que la participació que té en Barça Vision, el 54%, i que aquest quantifica en 208 milions, està fortament sobrevalorada”.
El mateix mitjà atribueix aquesta reconversió al “reconeixement tàcit” de la directiva que no arribaran nous inversors a cobrir el valor accionarial pendent ni tampoc per a promoure els plans d’activitat industrial prevists des del 2022.
La informació suggereix que altres activitats amb alguna relació amb els negocis en l’entorn digital siguin desviades a Barça Vision, més alguna d’un altre sector, amb la finalitat d’aparentar que Bridgeburg Invest acredita una facturació i dimensió comercial que almenys pugui justificar davant els ulls del nou auditor la conveniència de mantenir, si més no, aquest valor de 208 milions atorgats comptablement en el seu moment pel 54% de les accions.
Per a Crowe Global la classificació financera de Bridgeburg Invest serà la seva carta de presentació el pròxim 30 de juny quan es tanquin els comptes i es determini si aquest valor es manté. Pot donar-se per fet, perquè d’una altra manera Laporta no hauria consentit el relleu d’un auditor ja maleït com Grant Northon per un altre més amable i col·laboracionista.
Amb tot, en la línia misteriosa i opaca que ara mateix embolica la gestió de Laporta, fonts del món financer no descarten que Laporta contracti un auditor menor que complementi el treball del principal, la qual cosa convida a sospitar que, en el paroxisme d’aquesta nova era d’imaginació i fantasia comptables, Laporta prepara un altre número d’il·lusionisme com l’any passat quan va presentar dos resultats: l’ordinari, amb beneficis escanyolits, i l’altre, el de veritat, sota l’aparença d’un desfasament anacrònic, obsessiu i provisional -que ja hauria d’estar resolt, per cert- de l’auditor que ja ha passat a millor vida.
Pot ser que també hi hagi dues auditories per acabar de confondre a l’opinió pública? Amb Laporta pressionat per una economia angoixant i precària, tot és possible a l’hora del relat, el fum i la posada en escena, si bé el resultat de l’exercici passat, reflectit en l’única memòria oficial, publicada i lliurada als socis, va ser de 91 milions de pèrdues i l’augment dels fons propis negatius a 94 milions. I les coses són com són, deute, pèrdues i fragilitat financera.
