El relat oficialista sobre les proeses de l’economia blaugrana no para de cantar lloances i enhorabones en els últims quatre anys, des del retorn de Joan Laporta a la presidència el març del 2021. La més recent exhibició de la seva gestió, segons la qual gràcies al seu encert i talent el club ha sortit de l’etapa més fosca de la seva història, ha consistit a aconseguir inscriure a LaLiga Dani Olmo i Pau Víctor, fitxats l’estiu passat, gràcies a una operació no se sap amb quins inversors a base d’ingressos futurs que el Barça deixarà de cobrar a partir del 2026 i al fet que el CSD, en una decisió política i provisional, li ha concedit una mesura cautelaríssima.
Contra aquesta acumulació de gestes, l’informe anual de Football Money League elaborat per Deloitte, un índex fiable i acreditadament rigorós i reconegut per comparar i analitzar la trajectòria financera dels clubs europeus, acaba de descendir al Barça dos llocs en relació amb el 2023.
L’informe d’una de les auditories de més prestigi mundial atribueix al FC Barcelona uns ingressos de 760,3 milions, per sota dels 800,1 milions del 2023, segons un criteri tècnic i unificat empleat per radiografiar amb un barem precís i sense desviacions totes les lligues nacionals europees de futbol professional. Deloitte raona que el Barça va deixar d’ingressar 63 milions pel factor exili a Montjuïc.
Lamentablement per al FC Barcelona, Deloitte confirma un any més que sota la presidència de Laporta la seva ha estat l’única gestió que, a diferència de la resta dels grans clubs continentals, no ha estat capaç de restituir el nivell d’ingressos prepandèmia i molt menys de superar-los.
Aquest diferencial de 63 milions per l’efecte de no poder jugar en l’estadi no pot maquillar que una facturació de 760,3 milions està bastant més prop dels 700 milions de l’exercici 2016-17, de fa gairebé vuit anys, i que s’allunya excessivament dels 990 milions de la temporada rècord, la 2018-19.
La distància establerta, descomptant l’impacte de l’exili, excedeix dels 160 milions, una incidència que ha de tenir-se molt en compte a l’hora de qualificar i examinar la veritable acció de govern de l’actual junta.
En les comunicacions oficials, Laporta i el seu equip sempre destaquen xifres rècord d’ingressos que oportunament contrasten amb valors i registres anteriors i referències que no sempre s’ajusten a criteris massa rigorosos. És un relat de cara a la galeria carregat amb bastant més imaginació comptable i propagandista de la que caldria.
Baixar a la sisena posició d’un rànquing que el Barça havia arribat a liderar i a competir per molt poc marge amb el Reial Madrid demostra que la línia no és precisament de sustentació dels ingressos, sinó de clar desavantatge respecte a dos clubs que el 2024 li han passat per davant.
Si el 2023 figurava darrere de Reial Madrid, Manchester City i el PSG, en el quart lloc, amb la reobertura del Bernabéu l’equip blanc ha mantingut el lideratge del rànquing. L’altre moviment significatiu que subratlla l’informe es concreta en el descens del que fora, en una altra època, el colós blaugrana, fins a la sisena plaça, superat pel Manchester United i el Bayern de Múnic.
Per contra, el Reial Madrid apareix per segona temporada consecutiva com a líder en aquest rànquing de facturació, establint un rècord inassolible fins ara, per sobre dels mil milions, 1.045,5 milions exactament, cinc anys després que el FC Barcelona, el 2019, aprovés un pressupost lleugerament superior als 1.047 milions. El segueixen el Manchester City (837,8 M) i el PSG (805,9 M).
Detalla Deloitte que els ingressos del Reial Madrid van augmentar en un 25,8% respecte a la temporada 2022-23, en bona part en duplicar els ingressos del match day i també pel 19% d’increment de l’activitat comercial, de 403 a 482 milions.
En canvi, per tercer any consecutiu, el Barça lidera la classificació en el rànquing femení amb 17,9 milions, un 26% més respecte a la temporada 2022-23. Entre els cinc primers figuren Arsenal, Chelsea, Manchester United i Reial Madrid.
No deixa de ser simptomàtic que en el web del club no aparegués ahir cap referència a aquestes dues notícies que, pel que fa al creixement i lideratge mundial del femení del Barça, segurament mereixeria ser destacada i difosa. Però a Laporta li costa admetre que va rebre una herència d’or de l’anterior junta, el mateix que de la Masia.
