Molts dels quadres de Junts rebutgen l’acostament de Carles Puigdemont a Oriol Junqueras i aposten per una entesa de Junts amb la ultradretana Aliança Catalana, de Sílvia Orriols. Aquesta petició és com cridar al mal temps a casa de Puigdemont, però també és una realitat que es palpa a l’ambient.
“I amb AC [Aliança Catalana] què passa? És una reunió de perdedors per impedir que noves idees prosperin i anar vivint del relat. Potser tenen un discurs massa acarnissat sobre la immigració massiva imposada per l’Estat, però es mereixen més respecte que els botiflers d’ERC”, argumentava Alfons Figueras després de la cimera de Waterloo del 16 de gener.
Xavi Mestres, també escorat cap als postulats d’Orriols, porta l’aigua al molí de la ripollesa: “Senyor Carles Puigdemont i Jordi Turull, el tren sols passa una vegada, si el perds no intentis pujar-hi a correcuita. El primer cas et fa perdre l’oportunitat, el segon és un suïcidi. És el moment d’acceptar que Aliança Catalana és aquell passatger que sempre ha estat dins del tren, camí de la independència. Deixa de fer el patètic teatre processista amb Junqueras, que ja no cola!!!”.
Joan Peramiquel, cap de la comissió de seguretat d’AC, reclama també protagonisme per a la seva líder: “Ni oblit ni perdó. Ens vàreu aixecar la camisa i ens vàreu prendre el pèl. Ens vàrem arriscar a perdre la feina per res. L’única que lluita per Catalunya i els catalans és Sílvia Orriols amb AC”.
A les files de Junts, l’estratègia és marcar perfil i tapar la sagnant esquerda que s’emporta molts vots de Puigdemont cap al sac de l’alcaldessa de Ripoll, l’autèntica rival de Junts a les urnes. Per aquest motiu els estrategs de Junts no estan disposats a donar el més mínim valor a AC i prefereixen obviar que existeix un partit a la seva dreta que fer-li publicitat gratuïta.
Però cada vegada més activistes i plataformes dissidents li recorden a Puigdemont que l’independentisme “autèntic” ja té un altre ídol a qui admirar i recolzar: Sílvia Orriols.
*Pots llegir l’article sencer al número 1606 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
