L’acumulació de malapteses, continuada en el temps i sense aplicar-los cap esmena com podria ser l’autocrítica o l’encert, ni que fos per una vegada en la turmentada actualitat laportista, pot conduir al Barça a jugar el pròxim Clàssic en un estadi diferent del Lluís Companys i del Spotify. No se sap on o si al final haurà de llogar l’estadi del RCD Espanyol.
Sembla una pel·lícula entre la ficció i el terror, però és real com la vida mateixa. Un dels partits més destacats de l’any en el món sencer, probablement clau per al desenllaç d’aquesta Lliga, està previst per al cap de setmana del 10-11 de maig, mes que presumiblement sense possibilitat que s’hagi reobert el Spotify a temps d’albergar un partit d’aquestes característiques. Els més optimistes calculen que per al Gamper de l’estiu, sense descartar que combinant els primers partits fora de casa la reobertura es produeixi de manera efectiva iniciat el mes de setembre.
D’altra banda, com la directiva ja ha anunciat, el FC Barceloana ha sol·licitat una pròrroga del lloguer de l’estadi Lluís Companys fins al mes d’abril, petició i concessió, per part municipal, que indicaria la més que segura ocupació de Montjuïc fins al mes de maig i, en la pràctica, la resta de la temporada.
El problema radica en el fet que Barcelona Serveis Municipals (BSM), la societat que comercialitza i gestiona les instal·lacions olímpiques, té sobre la taula tancar una de les cites més importants de la gira mundial dels Rolling Stones en Montjuïc, no sols per a un concert, sinó varis perquè Barcelona seria l’escala espanyola del mític grup de rock, coincidint amb les dates del Clàssic.
No sols es tracta del benefici dels concerts, estan en joc també milions en hostaleria, restauració i serveis i ofertes d’oci i turisme per a la ciutat i la seva àrea d’influència.
La companyia responsable d’acomodar l’escala dels Rolling Stones a Barcelona és la mateixa que, al marge d’aquest grup, promou a favor de BSM altres actuacions en l’Olímpic i el Palau Sant Jordi que donen vida i benefici a l’Ajuntament de Barcelona cada any i de forma regular, per la qual cosa costa imaginar que, per a satisfer a un usuari puntual com és el Barça, BSM vulgui tancar-se aquesta porta, especialment la dels Rolling Stones que, si no venen a Barcelona, actuaran a Madrid.
Es dona una altra complicació afegida a causa del calendari de Fires en el recinte de Montjuïc per la celebració per aquestes mateixes dates del Saló Internacional de Barcelona. El muntatge, preparació i organització d’un esdeveniment de tals dimensions, perquè s’espera una edició veritablement de luxe i espectacular, suposa reduir, per no dir que tallar els accessos a l’estadi respecte a un cap de setmana normal a la muntanya.
Fins a la data, segons ha avançat el pòdcast de Catalunya Ràdio Barça Reservat, BSM no ha signat encara l’acord per a acollir el concert dels Rolling Stones que si es porta negociant i treballant des de fa mesos és perquè el FC Barcelona sempre ha donat per descomptat en les compareixences dels seus directius que la tornada a les Corts era imminent i segura per a novembre de 2024, després per a final d’any, més tard per a gener i en les últimes i confuses actualitzacions des de la junta l’única conclusió possible és que ja ningú ho sap. “Tornarem quan puguem”, va ser la lacònica, imprecisa i desganada resposta del mateix president Joan Laporta quan va comparèixer per a explicar més o menys el cas Olmo.
Aquest mateix dia a la tarda el club va anunciar haver tancat el lloguer fins a abril, deixant en l’aire aquest mes de maig a mig camí entre l’esperança -o la necessitat- de reobrir el Sporify o rematar la temporada a Montjuïc.
No costa imaginar que, per més voluntat que l’Ajuntament pugui posar de la seva part per a col·laborar amb el FC Barcelona, rebutjar la gira mundial dels Rolling Stones només podria entendre’s a canvi d’una compensació econòmica molt per sobre del preu del lloguer habitual per a l’últim mes de la temporada.
El Barça, una mica com en el cas Olmo i en la resta dels seus últims nyaps com en el fitxatge intentat i estrellat de Heurtel, és qui ha provocat aquest escenari no preveient a temps que aquesta sèrie de coincidències poguessin donar-se. Laporta ha estat jugant amb la data per motius d’interès personal i d’estratègia al mateix temps que no havia previst elaborar juntament amb BSM una alternativa satisfactòria.
Si es descartessin tots dos escenaris, Camp Nou i Lluís Companys, cal preguntar-se si Laporta intentaria jugar el Clàssic en l’altre estadi barceloní amb capacitat i logística com és el de l’Espanyol. I la resta dels partits de maig, clar.
