La fiscal ha avalat que l’agent de policia que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt mantingués una relació amb l’activista Òscar Campos per obtenir informació. En un escrit que ha enviat al jutjat, subratlla que l’agent no va fer servir mitjans “il·lícits” per ser parella de Campos i que, precisament, amb aquesta relació “va aconseguir complir la missió” que tenia encarregada.
A més, tot i que la llei no reguli expressament la figura “d’agent infiltrat per obtenir intel·ligència criminal”, la Fiscalia considera que la legislació empara que fes servir aquesta “tècnica” i ocultés la seva identitat. Per això demana al jutjat que inadmeti la querella contra l’agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets.
La querella contra la policia infiltrada, que feia servir el nom fals de Maria Perelló, es va interposar a finals del 2023 i la van presentar conjuntament Campos (amb qui l’agent va mantenir una relació durant tres anys), la CUP i quatre entitats: Òmnium Cultural, l’Ateneu Popular de Girona, l’Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d’Entitats Socioculturals de Salt.
La denúncia es va interposar pels delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions psíquiques i descobriment i revelació de secrets, i l’escrit subratllava que la policia s’havia extralimitat en les seves funcions. Concretament, assenyalava que havia “cosificat” l’activista amb qui va arribar a mantenir una relació sentimental per obtenir informació i accedir “de manera indeguda” a dades d’entitats i organitzacions de l’esquerra independentista.
A més, la querella també subratllava que la policia va assistir i va observar “de manera indeguda” dues reunions particulars que Campos va mantenir amb els seus advocats, Montserrat Vinyets i Benet Salellas. Durant aquestes trobades, es va preparar l’estratègia de defensa de l’activista en el cas conegut popularment com a 21 Raons, arran de les mobilitzacions del primer aniversari de l’1-O.
La querella contra l’agent de la Policia Nacional s’instrueix des del jutjat d’instrucció número 3 de Girona. Ara s’ha donat a conèixer l’informe de la fiscal, que l’analitza i demana al jutjat que l’inadmeti perquè creu que els fets que recull “no són constitutius d’infracció penal”.
La posició de Fiscalia
A l’escrit, en relació amb el delicte de tortures, el ministeri públic no hi entra massa a fons i es limita a dir que “queda clar com cap dels fets recollits a la querella s’emmarcarien dins dels preceptes” que permetrien concloure una conducta delictiva. La fiscal sí que s’estén més a l’hora de valorar els delictes contra la intimitat per descobriment i revelació de secrets, i conclou que “en cap moment” l’agent de la Policia Nacional va fer servir “mitjans il·lícits” per iniciar la relació sentimental amb Campos, “que es va perllongar en el temps amb el consentiment de les dues parts”.
A més, la Fiscalia també subratlla que, precisament, com a parella de l’activista, la policia “va aconseguir l’apropament que se li havia encomanat per complir la seva missió d’obtenir informació”. I hi afegeix, en referència a les reunions amb els advocats, que “la seva participació” a les trobades “es va produir en aquest context de parella i amb el consentiment” de Campos.
Sobre l’accés que la policia va tenir a informació d’entitats que formaven part de l’esquerra independentista, la fiscal destaca que “aquesta era precisament la funció que s’havia encomanat” a l’agent, “amb l’objectiu d’impedir el desenvolupament d’accions de caràcter radical i violent en el marc de l’estratègia global secessionista”.
En relació amb el delicte de lesions psíquiques, l’escrit conclou que no s’acredita “la relació de causalitat” entre la situació personal que va viure Campos després de saber que la seva parella era una policia infiltrada i el fet que ella li ho ocultés. “Podria ser que la mera ruptura de la relació l’hagués portat a aquesta mateixa situació, sense que això suposés cap conducta delictiva”, sosté la Fiscalia.
“Habilitada legalment”
En últim lloc, la fiscal admet que no existeix una “regulació expressa” al voltant de la figura “d’agent infiltrat per obtenir intel·ligència criminal”, però sí que creu que es pot emmarcar dins els supòsits que la llei estableix en relació amb els agents encoberts, i que els permet “ocultar la seva condició o simular una altra identitat”.
Per això, creu que l’informe de la Comissaria General de la Policia Nacional que facultava l’agent de policia per “captar informació d’interès per l’ordre i la seguretat pública” -i que data del 10 d’agost del 2022- “justifica l’habilitació legal” perquè ella fes servir la “tècnica” d’ocultar la seva identitat. “I, per tant, exclou que se li pugui exigir responsabilitat penal”, subratlla la Fiscalia, a l’hora de demanar al jutjat que inadmeti la querella.
