La transició energètica avança amb molt de retard a Catalunya. El Govern de Salvador Illa ha decidit desbloquejar amb urgència els expedients que s’havien demorat per traves burocràtiques per accelerar la implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics.
Així i tot, si es volen complir els objectius de descarbonització fixats per la Comissió Europea (50% de producció d’energies no contaminants per al 2030 i 100% per al 2050), a Catalunya no n’hi ha prou amb els molins de vent i les plaques solars, que a més generen electricitat de manera irregular, en funció de la meteorologia. Els enginyers han arribat a la conclusió que la clau de volta per assolir aquesta fita són les centrals hidràuliques reversibles.
Aquesta tecnologia energètica consta de dos grans dipòsits d’aigua –un de superior i un d’inferior– que es retroalimenten. Així, el dipòsit superior actua com a una gigabateria que deixa anar l’aigua per a la producció de kilowatts quan el sistema elèctric ho necessita. El dipòsit inferior, que pot ser un llac o un embassament, rep aquesta aigua i es torna a bombejar al dipòsit superior, aprofitant els excedents elèctrics que es produeixen en moments de baix consum.
A Catalunya ja hi ha dues centrals hidroelèctriques que funcionen amb aquest sistema: la de Tavascan-Montamara, inaugurada el 1972; i la de Sallente-Estany Gento, el 1985, amb una potència conjunta de 534 MW. Però l’objectiu de la Generalitat és que, en l’horitzó del 2030, l’energia hidràulica reversible aporti al sistema 2.034 MW.
Per tant, s’ha iniciat una cursa a Catalunya per a la construcció de noves centrals amb aquesta tecnologia, que, segons un estudi del Col·legi d’Enginyers, podria generar fins a 14 GW i garantir la sobirania energètica. Els dos projectes més madurs són els que es promouen a l’embassament de la Baells (Berguedà), amb una potència de 0,54 GW, i el de la Fatarella-Riba-roja (Ribera d’Ebre), de 3,4 GW. Aquest últim ja ha rebut una subvenció de 9 milions d’euros del Govern central per tirar endavant.
Però la futura central de la Fatarella-Riba-roja mereix el rebuig frontal dels grups ecologistes i de defensa del territori de les Terres de l’Ebre. En un manifest signat per 17 entitats, es denuncia que aquest projecte provocarà grans estralls ambientals i que només servirà per produir l’energia que necessiten les grans conurbacions del litoral, com la zona industrial de Tarragona o la metròpoli de Barcelona. Els ecologistes ebrencs es manifesten, com és obvi, a favor de les energies renovables, però afirmen que aquestes s’han d’implantar a prop d’allà on es consumeix.
*Pots llegir l’article sencer al número 1605 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE.
