La setmana es tanca amb l’expectativa inesperada, que no imprevista, d’una visita del president del Barça Joan Laporta dilluns que ve al Jutjat d’Instrucció número 6 de Barcelona per declarar com investigat en un cas d’estafa. Aquesta és una de les seqüeles de l’escandalós i ruïnós negoci que van intentar desenvolupar al Reus els mateixos que ja van deixar tocat al Barça en 2010, amb Rafael Yuste, Joan Oliver i Xavier Sala-i-Martin integrant un comando perillosíssim per a la integritat de qualsevol club.
El mateix jutjat també instrueix una altra querella contra el president blaugrana, CSSB Limited i altres imputats per inversions que van prometre una determinada rendibilitat i la devolució del capital que, segons els denunciants, van ser sistemàticament incomplides. En la causa per la qual declararà dilluns, la quantitat reclamada és de 2,4 milions per una família de Sant Cugat a la qual uns mesos abans li havia tocat 34 milions a La Primitiva.
L’altra querella acumulada va ser presentada també per un ciutadà que va invertir 50.000 dòlars per 1.000 accions de CSSB Limited sense haver obtingut després cap notícia ni documentació relativa a la societat ni el benefici ofert. El querellant forma part d’un altre nucli familiar que en el seu moment ja va presentar una demanda per estafa contra Laporta, la primera de totes, que no va arribar a judici perquè el president blaugrana i Joan Oliver van proposar un acord econòmic entre les parts.
Es dona la circumstància, no obstant això, que Laporta no ha fet efectiu el pagament d’aquest pacte per evitar els tribunals, la qual cosa ha donat peu a una altra querella.
Les reclamacions s’han activat després que l’Agència Tributària decidís investigar possibles irregularitats fiscals de Core Store, empresa de la qual Laporta va ser administrador solidari i accionista el 2011 i 2019, la societat que va comprar i va administrar el Reus, així com la seva possible vinculació amb CSSB Limited, que va ser el braç inversor del Reus en la compra d’un club de futbol xinès que, com ho van vendre Laporta i companyia, havia de ser el negoci del segle.
Aquest pas al capdavant d’Hisenda ha forçat, d’altra banda, la reobertura d’una altra querella per estafa presentada pel tenista Albert Ramos, també inversor de CSSB Limited, en la qual Laporta va ser citat per declarar inicialment com a testimoni. El tenista va invertir a la fi de 2016 un total de 100.000 dòlars en la citada societat, un préstec a canvi d’un interès atractiu finalment no pagat.
Els querellants de la causa per la qual declararà dilluns sostenen, segons diferents mitjans, que “la inversió va comptar amb l’assessorament de Joan Laporta, qui actuava en nom de CSSB Limited, però també exercia d’advocat dels querellants, garantint així la solvència de la inversió”. En tractar-se d’un personatge públic, els querellants van confiar en Laporta per dur a terme la citada inversió, “aprofitant-se de la falta de coneixements financers dels mandants”, segons s’expressa en el text. I fins i tot van ser convidats en més d’una ocasió pel president del FC Barcelona a assistir a la llotja del Camp Nou. Aquesta afirmació suposaria una altra clara evidència que Laporta se serveix del Barça per als seus interessos particulars, molt especialment de la llotja per a tancar operacions.
D’altra banda, aprofitant l’acte d’empatia i l’autobombo que Laporta s’ha donat aquesta setmana triomfal, que d’aquí a uns mesos caldrà rescatar de les hemeroteques, ha transcendit com s’esperava el relleu de l’auditor, Grant Thornton, la companyia que va segellar la seva pena capital el dia que no es va voler empassar la imposició de Laporta de mantenir el valor de Bridgeburg Invest (Barça Vision) en els 408 milions comptablement admesos un any abans, en el tancament del 2023, també en el 2024. El seu criteri era el d’actualitzar-lo a la seva autèntica quantia, zero euros, motiu pel qual li va atribuir 141 milions de pèrdues pels impagaments i li va exigir reduir al no-res el valor d’equivalència de 208 milions que s’havia donat Laporta, amb permís de Grant Thornton, el 2023.
La batalla comptable va posar fi a una excepció de l’auditor que Laporta va aconseguir eludir en l’assemblea, convencent telemàticament els socis -és a dir, sense cap garantia democràtica- que les conclusions de Grant Thornton eren una bestiesa. La suplirà Crowe Global, un auditor amb seu central a Nova York amb el qual Laporta ja haurà pactat, segur, la fórmula per mantenir intacte, almenys, el valor actual en els llibres de la venta de Barça Studios. Ho farà explicant un altre conte dels seus.
Finalment, per complaure els mitjans i la claca digitals del laportisme, que continuen creient en les bravates i promeses de Laporta, el FC Barcelona va emetre ahir una nota sobre la comercialització dels seients VIP en la qual, per a decepció dels ingenus que es van creure que aquest negoci s’explicaria i justificaria amb tot detall, es va donar oficialitat a l’empara de la confidencialitat per no identificar els inversors. És a dir, donant oficialitat a una altra operació opaca i sospitosa. Per què?
La resposta correcta en el món de Laporta sempre és la que més s’aproxima a la comissió, per part seva, d’un altre nyap financer que només és qüestió de mesos que produeixi noves pèrdues.
