Un estudi del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) planteja recuperar els “cinturons agrícoles” de la regió metropolitana de Barcelona per protegir la regió davant d’incendis. Així ho apunta un estudi del CREAF que calcula que caldria recuperar 17.000 ha de conreus i pastures dels anys 50 i que s’han abandonat en els darrers anys.
Això, juntament amb la transformació de les zones forestals propenses als grans episodis de sequera, permetria disminuir un 30% de mitjana la connectivitat del foc en cas d’incendis, segons dades preliminars de l’estudi. “Els conreus i pastures són zones de baixa combustió i, per tant, reintroduir-los entre les masses forestals a les zones periurbanes és clau”, afirma Rodrigo Balaguer Romano, investigador del CREAF i principal autor d’aquest estudi.
La recerca ofereix dades preliminars obtingudes en el marc del projecte Horizon Europe WildE i treballa amb dades proveïdes pel programa BCN agrària de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona, que ha identificat les zones agrícoles potencialment recuperables.
Segons Balaguer, recuperar els “cinturons agrícoles” serviria tant per allunyar el foc de les persones com per ajudar en les tasques d’extinció si arriba un incendi. La raó és que per evitar que el foc arribi a les zones urbanes de la regió metropolitana de Barcelona el punt més important és mantenir espais oberts al seu voltant, com si fossin cinturons de protecció.
La proposta implica recuperar les hectàrees de conreus i pastures dels anys 50, que es van anar abandonant, i aprofitar els espais que estan apareixent en els boscos que han patit una greu sequera o la patiran en un futur pròxim, considerant els models de canvi climàtic fins a 2050. “Així ja ens avancem a les previsions dels escenaris de canvi climàtic i reduïm el risc en zones que tindran molt combustible acumulat per als incendis”, diu aquest ecòleg en relació amb el fet que la vegetació seca crema més.
Obstaculitzar que el foc avanci
El factor clau que analitza aquest estudi és l’anomenada “connectivitat” del foc. Un incendi arrasa més hectàrees si el paisatge té més connectivitat, és a dir, si les masses forestals estan més connectades entre elles i faciliten que el foc salti de lloc a lloc. Per aquest motiu, trencar la connectivitat del bosc afegint espais oberts com els conreus és “molt necessari”.
En aquest sentit, els experts del CREAF han estudiat els usos que es dona als sòls del territori (si és un sòl urbà, bosc o conreus) i la connectivitat del foc en cas d’incendi ara i fins a l’any 2050 tenint en compte l’augment previst d’episodis de sequera. “Les zones de cultiu a prop dels nuclis són les que millor trenquen la connectivitat del foc i actuen com un cinturó que protegeix millor la zona urbana. Així, si arriba un incendi, cremarà més a poc a poc”, indica Balaguer.
En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, les dades apunten que la recuperació de 17.000 ha de conreus i pastures abandonats en els darrers anys juntament amb la transformació de les zones forestals propenses als grans episodis de sequera permetria disminuir un 30% de mitjana la connectivitat del foc en cas d’incendis.
D’altra banda, aquesta estratègia de recuperar conreus en una zona on ja n’hi havien antigament i d’aprofitar els efectes de pertorbacions com les sequeres, que esdevindran més freqüents, no tan sols és beneficiós per a la prevenció d’incendis sinó que també contribueix al manteniment de la rica biodiversitat associada als espais oberts en les zones mediterrànies, segons els investigadors.
Per exemple, una gran varietat de mamífers com el toixó, ocells d’ambients agrícoles com la tórtora eurasiàtica i pol·linitzadors com les papallones i les abelles són animals afavorits per la presència de conreus i altres espais oberts.
