El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat acceptar la recusació del magistrat conservador José María Macías sobre la llei d’amnistia, de manera que no podrà participar de les deliberacions ni les votacions sobre els recursos contra la llei. Amb l’exclusió del jutge, el sector conservador queda format per quatre magistrats, enfront dels sis progressistes.
El ple ha adoptat la decisió a petició del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Els magistrats progressistes consideren que la participació de Macías en l’elaboració de l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei d’amnistia quan era vocal de l’òrgan compromet la seva imparcialitat. La resta de membres del sector conservador, en canvi, han anunciat un vot particular contra aquesta decisió.
La interlocutòria del ple del TC, redactada per la progressista Immaculada Montalbán, conclou que és “inevitable” qualificar la participació de Macías en l’elaboració i aprovació de l’informe del CGPJ del 21 de març del 2024 com una “participació directa o indirecta en la qüestió objecte de pleit i causa”. Segons la majoria progressista, queda clar que com a vocal del CGPJ va “tenir coneixement de l’objecte del litigi” i va formar criteri “en detriment de la deguda imparcialitat”.
A més, la interlocutòria recorda que l’informe del CGPJ del qual va participar Macías va ser sol·licitat per la Mesa del Senat i va servir de base per al veto aprovat per la cambra alta contra la llei, i també destaca que hi ha una proximitat clara entre el contingut del document i la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem. Aquests supòsits, continua la interlocutòria encaixen amb les causes que justifiquen la recusació que va demanar el fiscal general de l’Estat.
Macías era el magistrat encarregat de redactar la ponència sobre el recurs del PP contra la llei d’amnistia. Un cop apartat, previsiblement la redacció de la sentència passarà a mans de la magistrada progressista Laura Díez.
Diverses peticions de recusació
Macías és el segon magistrat que queda fora de les deliberacions. El primer va ser l’exministre socialista Juan Carlos Campo, que el setembre de l’any passat va demanar voluntàriament la seva abstenció. Campo, encarregat dels indults quan era ministre, s’havia pronunciat en contra de la constitucionalitat de l’amnistia. Prèviament, el TC ha rebutjat altres recusacions com les del PP contra el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, i la també progressista Díez.
El TC tanca d’aquesta manera les deliberacions sobre les recusacions. En total se n’havien presentat 54: 27 del PP i les comunitats autònomes on governa contra els progressistes Conde-Pumpido, Campo i Díez, i 27 més de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, així com de l’advocat Gonzalo Boye en representació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, contra Macías.
Un cop superat el debat sobre les recusacions, el Constitucional ja pot iniciar l’anàlisi de la llei d’amnistia. Fonts del tribunal apunten que és possible emetre una sentència en un termini d’aproximadament sis mesos. Primer, el TC resoldrà la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem, i després els recursos del PP i les comunitats autònomes on governa.
