Aquest 2025 es compleix el 50è aniversari de la fundació de Ciutat Badia, l’enorme barri creat al Vallès pel règim franquista per donar solució als greus problemes d’habitatge que patia la conurbació de Barcelona, amb l’arribada massiva de migrants procedents d’altres punts d’Espanya. L’acte d’inauguració d’aquest barri dormitori el va presidir l’aleshores príncep Joan Carles, que poc després passaria a ser cap de l’Estat, a la mort del dictador Francisco Franco.
El projecte inicial de les autoritats franquistes era fer una nova ciutat amb capacitat per acollir unes 40.000 persones. Finalment, a Ciutat Badia s’hi van construir un total de 5.372 pisos, tots en règim de protecció oficial, on avui viuen 13.000 persones.
Durant la primera part de la seva curta història, Ciutat Badia va ser un barri administrat per la mancomunitat formada pels ajuntaments de Barberà i Cerdanyola. Però l’especificitat dels problemes d’aquest nou assentament i la llarga lluita veïnal per aconseguir els equipaments i els serveis necessaris van portar a la creació d’un municipi propi, en una data emblemàtica: el 14 d’abril del 1994.
Ciutat Badia va passar a denominar-se Badia del Vallès, i els seus veïns estan molt orgullosos de la independència assolida. Habitada des dels seus inicis per persones d’extracció humil i de classe treballadora, l’evolució que ha fet el municipi és un exemple de superació permanent. Hi ha poques localitats a Catalunya de la seva dimensió que puguin presumir de la nòmina dels fills il·lustres que té: de Badia del Vallès són Eva Menor, consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat; Antonio Díaz, el mundialment famós Mago Pop; el llegendari migcampista del Barça i de la selecció espanyola Sergio Busquets; el magistrat del Tribunal Constitucional José María Macías; el magistrat del Tribunal Suprem Sebastián Moralo o el general de la Guàrdia Civil a Catalunya Pedro Antonio Pizarro.
Però, malgrat els èxits assolits, Badia del Vallès afronta grans reptes. Un d’ells és l’envelliment de la població, amb més del 30% dels veïns més grans de 65 anys. L’altre, la degradació del fibrociment amb amiant, que es va utilitzar massivament en la construcció de les torres i edificis d’aquest assentament. Això fa que la localitat sigui avui una “bomba sanitària”, atesa la demostrada correlació que hi ha entre l’amiant i el càncer.
Aquest any 2025 començarà la primera fase per procedir a la retirada de l’amiant, amb una aportació de la Generalitat de 4,5 milions d’euros. Però es tracta d’una tasca colossal, ja que el fibrociment amb amiant (uralita) és omnipresent a Badia del Vallès. L’Ajuntament, presidit per Josep Martínez (PSC), té l’ambició de convertir el seu municipi en el primer que quedi totalment lliure de l’amenaça cancerígena de l’amiant, i s’ha elaborat un pla esglaonat de treball per aconseguir-ho.
La regeneració arquitectònica en marxa de Badia del Vallès coincideix amb un altre fet novedós: els habitatges, passats els anys, estan deixant de tenir la condició de protecció oficial, amb la qual cosa ja es poden vendre o posar en lloguer. Això ha de permetre més mobilitat residencial i l’arribada de nous veïns.
En aquest sentit, l’alcalde Josep Martínez vol aprofitar que Badia del Vallès és la localitat més pròxima a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per atraure estudiants i professors que hi vulguin residir, per diversificar i enriquir així la tipologia del veïnat. Josep Martínez ja ha obert una relació de treball amb el rector de la UAB, Javier Lafuente, amb l’objectiu de convertir el municipi en el referent residencial de la comunitat universitària.
Pots llegir l’article sencer en aquest enllaç.
