El que veritablement està en joc, més enllà de la transcendència que un futbolista internacional com Dani Olmo pugui continuar jugant en el Barça i del soroll mediàtic que ha produït i que sens dubte provocarà encara el cas, radica en si LaLiga i la RFEF, però especialment l’organisme que presideix Javier Tebas -cal no oblidar-lo- per voluntat dels clubs, entre ells el FC Barcelona, està legitimat per a actuar com el principal i pot dir-se únic regulador del futbol espanyol en categories professionals. L’RFEF continua sent l’organitzadora de les competicions des del punt de vista esportiu i la patronal de clubs la que, també per exprés desig del Govern d’Espanya que li ha concedit aquesta plena responsabilitat, és qui regula, fiscalitza i imposa unes normes d’actuació econòmica i financera que, acceptades pels clubs en assemblea, tenen com a finalitat mantenir les regles del joc iguals per a tots en aquesta matèria.
LaLiga va ser creada per a afrontar i frenar d’una vegada per sempre les ruïnoses gestions de presidents i directives més populistes que una altra cosa el pas fugaç dels quals pels clubs va abocar-los a la seva desaparició. Històrics com Màlaga, Santander, Granada, Oviedo o Burgos van deixar d’existir i si han renascut ha estat partint des de zero. Altres clubs com el Zaragoza o el Deportivo, per exemple, encara estan pagant aquest tipus d’excessos mentre que Espanyol o València encara arrosseguen deutes i situacions de precarietat.
Gràcies al fet que LaLiga va anar establint una normativa inflexible i, en molts casos, gairebé d’intervenció una majoria dels clubs de Primera i Segona van poder sobreviure a una desaparició segura per culpa dels deutes contrets principalment amb Hisenda i Seguretat Social. Si s’haguessin executat en el seu moment avui no existiria competicions nacionals de futbol i de bàsquet.
LaLiga, en definitiva, ha anat conquistant crèdit i confiança fins a negociar en bloc la venda dels drets de TV del torneig i aplicant una quota de repartiment que, amb permís del Barcelona i del Reial Madrid, és satisfactòria i creixent en els últims anys.
Joan Laporta sap molt bé com actua LaLiga perquè precisament derivada de la seva mala gestió del Reus, doncs ningú pot ignorar que darrere de la figura de Joan Oliver, el seu exdirector general dels dos últims anys del seu primer mandat, estava la banda dels quatre que ja van deixar al Barça endeutat i arruïnat com mai al Barça en 2010, el referit Oliver, a més de Laporta, Rafael Yuste i Xavier Sala Martín.
Avui dia, en aplicació del conveni de coordinació signat amb l’RFEF, que s’acaba de prorrogar fins a juny de 2029, les competències per a atorgar les llicències de jugadors de Primera Divisió de Futbol a Espanya recauen principalment en LaLiga, que és la responsable de tramitar, despatxar i inscriure provisionalment les llicències dels jugadors professionals. A més, LaLiga verifica els requisits econòmics i administratius abans que la RFEF emeti la llicència definitiva. La Real Federación Espanyola de Futbol, per part seva, només pot ratificar les llicències que prèviament hagin estat autoritzades per la Lliga Professional Espanyola.
En resum, la patronal fixa els requisits econòmics i visa la llicència que finalment emet l’estament federatiu. Les competències de LaLiga, segons aquest conveni, són les següents: descripció dels continguts i formes de contractació dels jugadors i professionals, la tramitació, despatx i inscripció provisional de llicències de jugadors professionals, la determinació dels períodes d’inscripció de les llicències dels jugadors professionals i l’alineació de jugadors professionals en la competició professional, i interrelació entre els clubs i les seves filials o dependents.
A més, en l’article 15è del mateix conveni relatiu a les normes d’inscripció dels jugadors literalment recull que “LaLiga i la RFEF, en les seves respectives competicions, respectaran les normes d’inscripció de jugadors vigents en aquestes. No s’atorgarà cap llicència sense la prèvia comprovació del compliment d’aquestes normes. LaLiga i la RFEF es comprometen a establir un únic mecanisme informàtic d’inscripció de jugadors en la competició professional en el qual LaLiga haurà de visar les llicències dels clubs amb caràcter previ i imprescindible a la seva emissió definitiva per part de la RFEF”. Només en cas que hi hagués conflicte entre les parts a l’hora de la validesa d’una llicència sigui provisional o definitiva, “l’òrgan competent per a resoldre serà el CSD”.
LaLiga i l’RFEF apliquen aquest conveni a través de la que es denomina Comissió de Seguiment del Conveni de Coordinació RFEF-LaLiga, òrgan que atorga l’eficiència deguda i la coordinació necessària a aquest model de gestió sòlid i satisfactori per a totes les parts fins ara.
De fet, no hi ha hagut discrepàncies per la seva part en el cas Olmo i Pau Víctor, en el qual LaLiga, coneguda la vigència de la inscripció provisional de tots dos jugadors fins al 31 de desembre, va comunicar i argumentar a la RFEF la seva desadscripció per falta de marge salarial.
Ha estat després el CSD el que ha decidit cautelarment deixar sense efecte aquesta decisió apel·lant al fet que aquesta Comissió de Seguiment no és directament responsable de les inscripcions.
Falten les al·legacions de tots dos organismes davant el CSD, que no van ser requerides abans de la otorgació de la cautelar a pesar que la mateixa ministra de la que penja el CSD, Pilar Alegría, hores abans assegurava que no es prendria cap decisió sense abans escoltar a totes les parts, circumstància que redunda en el caràcter polític de la decisió.
La pregunta que ara s’ha quedat sense resposta paral·lelament a aquesta crisi és la següent: Si LaLiga i l’RFEF no són després de tot les responsables d’estendre i autoritzar les llicències en aplicació de les normatives de control econòmic exigides pel propi Govern, llavors qui ho és, a qui han de recórrer els clubs a partir d’ara?
Els clubs, no sense motiu, han anat emetent notes de protesta i de disconformitat perquè aquesta cautelar, si progressa favorablement a una ratificació de les inscripcions, farà que tots els principis sobre els quals se sustenta el futbol espanyol, ara que surt d’aquest llarg túnel del deute i de la superació de la Covid, s’esfondrin.
Tots els clubs, no obstant això, no estan en contra, perquè el Reial Madrid ha passat de puntetes i el Reus, perquè va desaparèixer en plena competició, no ha arribat a temps de poder expressar una opinió, és clar.
