La mateixa dinàmica dels fluids barcelonistes ha provocat una situació de conflicte entre el club i l’esport espanyol que fa només unes setmanes era perfectament evitable, perquè ara depèn del Consell Superior d’Esports (CSD) com a instància administrativa, que no judicial, la possibilitat d’atorgar una mesura cautelaríssima que, en tot cas provisionalment, permetria sufocar l’incendi més urgent de la sala de màquines de Laporta, la inscripció de Dani Olmo i de Pau Víctor, evitant que al final del mercat d’hivern quedessin alliberats de la seva relació contractual amb l’FC Barcelona.
Seria un altre pegat, una altra solució d’emergència a una situació que, resulta evident, a la junta de Laporta se li ha escapat de les mans. La inscripció per aquesta via continuaria dependent d’una futura resolució sobre si la denegació de les llicències per part de LaLiga i de la RFEF ha estat una mesura acomodada a la normativa o una irregularitat flagrant. Objectivament, al CSD li tocarà decidir si sobre la base d’aquesta qüestió de la causa de “força major”, la tesi de la junta del Barça pot obrir-se pas contra la determinació de la patronal i de la federació d’aplicar la literalitat de l’articulat que, d’una banda, fixava la provisionalitat de les inscripcions dels jugadors a la data del 31 de desembre de 2024 i que, per una altra banda, no ha tingut en compte els presumptes problemes de transferència bancària d’última hora argüits per Laporta perquè el marge salarial necessari hagués sigut efectiu a temps.
Les raons jurídiques i els matisos legals que puguin esgrimir-se passen ara igualment a un segon pla des del moment en què el CSD ha de decidir entre limitar la guerra a una qüestió interna del barcelonisme o ampliar-la a un escenari bèl·lic en el gran escenari del futbol espanyol i fins i tot europeu perquè la possibilitat que Dani Olmo pugui ser alineat a partir d’ara com a resultat d’una puntada a seguir via cautelar suggereix una cadena d’impugnacions i de l’inici d’una batalla campal interclubs si la resta dels rivals del Barça en cadascuna de les competicions se sent agreujat per aquesta situació.
La decisió, una vegada elevat al CSD el recurs del Barça, recaurà més en l’àmbit de la política que de la pròpia regulació de les competicions, ja que la simple decisió de no entrar en el fons de la qüestió immediatament, és a dir la concessió de la cautelar al club blaugrana, seria considerada de fet una ingerència en la dinàmica de la Lliga, un impacte directe des del mateix moment que el Barça pugui alinear a Dani Olmo en el primer partit, probablement en una eventual final de la Supercopa d’Espanya diumenge que ve. I el mateix a l’inrevés, si no aconsegueix la cautelar i és el Barça qui se sent víctima d’una persecució per terra, mar i aire des de tots els estaments i emprèn la seva pròpia defensa dels seus interessos també recorrent a la justícia ordinària.
Si estarà darrere de la postura del CSD la mà poderosa de Pedro Sánchez, doncs fins i tot Carles Puigdemont, amic i baluard del laportisme en la mateixa mesura que ho és Alejandro Echevarria, el cunyat franquista del president, està pressionant a la Moncloa per a salvar-lo és una de les conjectures que circula a favor de la directiva, ara amenaçada per la intenció de l’oposició laportista de la presentació d’un vot de censura. Una altra complicació afegida a una tensió que amb el pas de les hores s’està posant cada cop més roent.
La patata calenta és de les que fan història per al CSD, actualment presidit per un madridista confés, José Manuel Rodríguez Uribes, que, almenys, no rebrà aquesta vegada cap trucada directa des del Bernabéu perquè per al Reial Madrid, degut a la relació còmplice entre Joan Laporta i Florentino Pérez, que per la seva part no es parla amb Tebas, ni li interessa dominar la Federació Espanyola, aquesta és una batalla en la qual, ara com ara, no vol entrar.
En canvi, l’Athletic sí que emergeix com un perillós enemic per a Laporta. El seu president i els seus aficionats bascos se senten directament ofesos i agreujats per les maniobres blaugrana de l’estiu passat quan, sent impossible que Laporta pogués afrontar el traspàs de Nico Williams i molt menys inscriure’l, va estar temptant la jove estrella de San Mamés provocant una perillosa situació interna on el jugador a punt va estar de caure en la mateixa xarxa de falsedats en la qual finalment va quedar atrapat Dani Olmo. El Sevilla i altres clubs que, amb molt menys soroll, encara que amb idèntic sofriment i estretors han patit els rigors del control econòmic de LaLiga, també estan disposats a aixecar-se en armes si els hi sembla que al Barça li han consentit retards, errors i l’avantatge jurídic de poder anar trampejant inscripcions tant sospitoses de ser completament irregulars.
La primera mala notícia per als interessos del president Joan Laporta ha arribat des del propi si del CSD, que ha decidit, com a mesura prudent i certament lògica, no aplicar cap automatisme a la sol·licitud de la mesura cautelar del Barça, que entrarà avui oficialment en el seu registre, i sol·licitar al·legacions prèvies tant a LaLiga com a la Reial Federació Espanyola de Futbol abans de donar-li una resposta.
Els raonaments de tots dos organismes, que han anat de bracet fermament al llarg d’aquest procés de denegació de les llicències, sens dubte pesaran en el criteri del CSD a l’hora d’entendre la naturalesa del conflicte i sobretot de les seves conseqüències, ja que és clar que qualsevol reconeixement dels fonaments del Barça a favor de la cautelar sense atendre les motivacions de l’altra part (LaLiga i RFEF) podria donar peu a una altra mena d’incendi.
El CSD, per tant, encara que no està obligat a entrar ara en el fons de la qüestió sí que té la intenció, coherent i justificada, de valorar amb absolut coneixement de causa les conseqüències de concedir o no la cautelar abans de donar-li tràmit al procés posterior de resolució sobre si s’escau la decisió d’haver desinscrit de la plantilla blaugrana a Dani Olmo i Pau Víctor a criteri de la LaLiga i de la RFEF.
Traduït, es possible que s’ajorni la primera decisió que el CSD està obligat a adoptar sobre la mesura cautelar, com el Barça de Laporta pretenia, abans de la presumpta final del diumenge, pot ser que contra el Reial Madrid. La petició d’al·legacions i el tràfec de documents per al seu estudi i percussió en el primer veredicte sembla ara causa d’un retard que, per descomptat, no beneficia a Laporta si es van acumulant els partits que Hansi Flick ha d’afrontar sense poder tenir tots dos jugadors, la qual cosa no deixa d’establir una base perquè aquestes absències vagin prenent carta de naturalesa, també jurídica, de moment amb afectació directa a dues competicions, Copa del Rei i Supercopa d’Espanya. Quan toqui jugar el primer partit de Lliga, amb Olmo o sense, el seu futur com a jugador del Barça i el de Laporta d’algun mode també entraran en una dimensió desconeguda i d’inevitable i superlativa tensió.