El documental sobre Àngel Guimerà que ha fet el grup mediàtic de José Antich per TV3 ha costat 181.000 euros

Una Mirada Informativa Especial, la productora audiovisual del grup Les Notícies de Catalunya de José Antich, que utilitza la marca Frame Creative Media, col·loca periòdicament documentals i reportatges a TV3 en sintonia amb la ideologia independentista que hi impera. Els darrers anys hi ha “El català a Europa, missió impossible?”, “Catalunya Nord, el català a judici”o “Jorge Fernández Díaz contra el mal”. La nit del passat 29 de desembre, TV3 va emetre l’última aportació d’Antich a la causa patriòtica en forma d’audiovisual. Es tracta de  “Guimerà. El Nobel sense premi”, que ha costat 181.301.90 euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L’ha coproduït PuntTV.

Aquest documental està dividit en tres capítols però TV3 va optar per emetre’ls el diumenge un darrere l’altre. Va tenir una audiència fluixa: 180.000 espectadors. Va quedar per sota del 12% d’audiència i també per sota de la mitjana de l’audiència habitual dels documentals del programa 30 minuts, que s’emet els diumenges a la franja en què es va passar “Guimerà. El Nobel sense premi”. La mitjana d’audiència dels documentals de 30 minuts supera els 200.000 espectadors. El que va emetre l’1 de desembre, dedicat als efectes de la DANA al País València, -“Un dia que durarà anys”-, en va tenir 343.000. I el darrer que va emetre, el 8 de desembre, -“Intrusisme, la salut en perill”-, va tenir 215.000.

Jofre Llombart, que va ser Secretari de Difusió del govern de la Generalitat entre els anys 2021 i 2022 i és avui el director de negoci audiovisual del grup mediàtic dirigit per Antich, va escriure un article al digital El Nacional, també d’aquest grup, en el qual acusa el govern i l’administració espanyoles de posar tots els entrebancs possibles a la concessió del Premi Nobel de Literatura a Guimerà. Llombart assegura que la primera sospita pel fracàs de la seva candidatura recau en que “era un ferm defensor de la causa catalanista en general i de l’ús de la llengua en particular” i que “aquesta catalanitat es combinava amb un Estat espanyol que només pensava en castellà”. Va més enllà: “els poders fàctics espanyols no és que no moguessin un dit a favor de Guimerà, sinó que van moure mar i cel i terra en contra” i rematxa: “Espanya veia el Nobel a Guimerà com un premi a la literatura catalana i això l’Estat ho vivia com un càstig a la castellana. Per això, Espanya, en lloc d’afavorir un Nobel a un espanyol, va treballar per deixar-lo sense premi com a càstig per ser català”.

Però per Llombart, ningú no podrà amb Catalunya. Acaba l’article de forma èpica: “Després del 1640, el 1714 o el 1939,el més normal és que la nació catalana hagués desaparegut unes quantes vegades. Però el Matrix espanyol de tant en tant té un forat al sistema i per aquí s’hi colen excepcions lluminoses que permeten que una nova generació de catalans li passi la flama a la següent, hagin nascut aquí o, com Guimerà, hagin nascut a fora. I això ha permès que, cent anys després de la seva mort, algú pugui explicar la seva història en català i a través de la televisió pública catalana. Serà potser perquè, com ell mateix va proclamar en el discurs dels Jocs Florals del 1920, “els pobles no es desfan: els pobles són eterns i no es corrompen”.

Després de la fluixa acollida al passi del documental per TV3, als que comparteixen la visió patriòtica de Llombart els queda l’opció de buscar-lo a la plataforma 3cat. Segurament es desil·lusionaran, perquè el documental que hi trobaran no abona les sospites i afirmacions contundents de Llombart contra l’administració espanyola d’aquella època.