El riu Llobregat compleix una funció social molt important al seu pas per l’àmbit metropolità. Ho demostra el fet que rep 2,5 milions de visites l’any, i es pot comparar amb altres espais emblemàtics de la infraestructura verda metropolitana, com Collserola, amb 5 milions de visites, o les platges metropolitanes, amb gairebé 11 milions d’usuaris el 2022.
Són els indicadors i les xifres derivats de l’estudi “Ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat: sistema de seguiment de l’afluència, freqüentació i perfils de les visites”, elaborat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’estudi quantifica que durant el període entre el juliol del 2021 i el juny del 2022 l’àmbit metropolità del riu Llobregat va rebre un total de 2.464.473 visites, tant a peu com en bicicleta.
Es calcula que les persones que hi van anar una vegada van ser 198.612, perquè n’hi ha moltes que hi van de manera habitual. L’estudi combina l’ús d’ecocomptadors, comptatges manuals i les enquestes de l’ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat (Eurriull) del juliol del 2021 i del febrer del 2022.
Lleure quotidià
El 58% de les visites es fan a peu, mentre que la resta es fan en bicicleta. Aquesta xifra destaca l’ús extensiu i la rellevància de l’espai per als ciclistes. La zona més visitada és la part sud, que també és la més densament poblada, des de Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat.
La majoria de visites al riu Llobregat les fan persones que viuen en algun municipi metropolità (93%). El 88,3% de la gent arriba al riu caminant o en bicicleta i només un 2% hi va en transport privat.
La gran majoria percep el riu com un espai quotidià, i el visita entre dos i tres cops per setmana (37,4%), i fins i tot hi ha qui el visita cada dia (20,6%). La durada mitjana de les visites és d’unes dues hores.
Aquestes xifres demostren la importància de l’indret com a espai recreatiu i d’esbarjo de proximitat en aquest àmbit.
Més homes que dones
L’àmbit metropolità del riu Llobregat el visiten molts més homes (74,32%) que dones (25,68%). Els homes de mitjana edat (de 45 a 64 anys) que van a peu i en bicicleta són els que més hi van. El perfil i la proporció són bastant similars als dels visitants d’altres espais naturals, com el Parc Natural de la Serra Collserola. Les dones són el grup que més camina: només un 15,1% es desplaça en bicicleta.
Els dies de la setmana amb més visites són els dissabtes (17%) i els diumenges (18%). Ara bé, en les persones de 65 anys o més no es nota aquest pic del cap de setmana. Per sexes, les dones hi van més durant el cap de setmana que els homes. Per mitjà de transport, els caps de setmana hi ha una mica més de ciclistes que de vianants.
Indrets més visitats
La majoria de les persones enquestades (66%) no planifiquen la visita a cap punt d’interès específic, cosa que dona peu a inferir que visiten l’espai amb fins relacionats amb l’esport o el lleure, més que no pas turístics. No obstant això, segons les estimacions realitzades, alguns dels punts d’interès són altament visitats, com el mirador d’avions, les platges metropolitanes o el Pont del Diable, que van rebre prop de 100.000 visites cadascun en el període entre el juliol del 2021 i el juny del 2022.
Més de 2.500 espècies
En aquest sentit, un treball d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat conclou que en aquest espai fluvial hi ha més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són protegides. Aquests indicadors corroboren la vitalitat d’aquest espai natural i la seva importància dins la infraestructura verda metropolitana en relació amb la biodiversitat.
L’AMB, dins les seves competències de manteniment i gestió d’aquest espai fluvial, pretén seguir fent compatibles la preservació ecològica i l’ús social.
Els mostrejos realitzats durant aquest estudi han permès identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s’havien observat a l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, les dades recopilades des del 2000 fins a l’actualitat ens mostren que un 85% de les espècies d’ocells identificades a Catalunya s’han detectat en algun moment a l’àmbit metropolità de l’espai fluvial del Llobregat.
Quasi el 30% de les espècies identificades durant aquest estudi estan protegides, i destaquen el 80% dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70% dels ocells. D’aquest treball es conclou que existeix una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix d’aquesta part del Llobregat, en què la part baixa del riu, i en especial el Delta, és un punt d’alta concentració de biodiversitat, on podem trobar espècies úniques a Catalunya.
Tot i això, s’han identificat altres espais d’interès per a la biodiversitat en altres zones del riu, com les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n’Albareda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents que tributen al riu Llobregat.
En aquest treball també s’estableixen directrius i propostes per millorar la biodiversitat i preservar ambientalment la zona. La recuperació d’usos tradicionals com la pastura, la recuperació d’espècies amenaçades com la reineta o el tòtil o la construcció de refugis o passos de fauna en són els exemples més rellevants.
192 passos de fauna
Els autors de l’estudi han valorat la dificultat o facilitat que té la fauna terrestre per desplaçar-se entre els diferents espais metropolitans, com poden ser Collserola, el riu Llobregat i les muntanyes del Baix i el Garraf. Així, a partir de l’anàlisi dels sectors d’interès per a la dispersió de la fauna, s’han plantejat un seguit de mesures per millorar la permeabilitat i restablir els fluxos ecològics entre aquests espais.
L’estudi constata també que es tracta d’un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d’infraestructures viàries i ferroviàries, que són barreres per a la fauna i en dificulten el moviment dins del territori. En aquest entorn, cal remarcar la funcionalitat de la xarxa de rius i torrents com a corredors ecològics i que, per tant, tenen una gran importància per a la connectivitat faunística.
En aquest sentit, la major part de les deteccions de fauna s’han fet a prop de cursos fluvials. En destaquen el torrent de Batzacs i el torrent de la Font, entre Collserola i el riu Llobregat, el torrent dels Bufadors i la riera de Corbera, entre Ordal i el riu Llobregat, i la riera de Sant Climent i la riera de Canyars, entre el Garraf i la plana deltaica del Llobregat.
Tanmateix, es pot afirmar que la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l’àmbit d’estudi encara té molt potencial de millora, ja que el 87% dels trams analitzats presenten una disponibilitat insuficient per al trànsit de la fauna. Dins l’àmbit d’estudi s’han analitzat 192 passos, per sobre o per sota de les infraestructures, que si estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents. Segons s’ha pogut constatar, actualment més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat necessaris.
Pots llegir l’article sencer en aquest enllaç.