Podem perdonar errors humans, però els que s’han produït de manera conscient des que una DANA va deixar caure pluges d’elevadíssima intensitat a la província de València per mi no ho són. Ignorar avisos de l’Agència Estatal de Meteorologia alertant de pluges de màxima intensitat, fer anuncis públics a través de la televisió a primera hora de la tarda (les 13 h) tranquil·litzant la ciutadania i afirmant cinc hores després (18 h) que la situació ja estaria normalitzada i hauria passat el pitjor, són només les primícies cronològiques de l’espantós i fatídic desastre que es va produir després i va agafar la gent desprotegida, passant a ser els protagonistes de la colla de desgavells posteriors que han conduït a la mort i la desaparició de massa persones.
L’arribada gairebé a comptagotes de l’ajuda oficial va quedar extremadament compensada per la iniciativa de la ciutadania, que sense més ni més va ser des del primer moment solidària, posant fil a l’agulla per socórrer aquells que ho han necessitat de bon començament.
La desfilada inicial de polítics la va aprofitar l’oposició per iniciar davant les càmeres i els micròfons, amb tota premeditació i tranquil·litat, un seguit de retrets per continuar la pràctica d’allò que en castellà diu “quien siembra, recogerá”, tal com venen fent des de fa anys. Només calia afegir una visita reial per orquestrar actuacions reprovables, amb atacs verbals i físics. Aquesta visita es pot llegir de moltes maneres, d’entrada cal esmentar que el president valencià no va rebre cap retret ni empenta o cop, com tampoc li va caure fang o objecte.
Dit això, les imatges que s’han vist per televisió esgarrifen, però no pas per la pluja de fang particular cap al seguici oficial sinó perquè van transmetre el que s’està obviant, l’autèntica necessitat de la població, que no és altre que rebre tota ajuda per sobreviure, per recuperar els seus morts, per saber què se n’ha fet dels seus desapareguts, de com faran front a les demandes dels bancs per pagar les hipoteques, de com resoldran on viure, de com podran tornar a treballar o estudiar, i de com tindran sanitat, des d’assistència mèdica fins a disposar de productes farmacèutics.
En fi, de com faran front al dia de demà. Per si tot això no en fos prou, hi ha un altre aspecte igual o més important que no és quantificable. Parlo dels danys emocionals, els més lents i possiblement més difícils de resoldre. No poden ser tractats posant-te una tireta o netejant-te’ls amb aigua oxigenada. Moltíssimes persones necessiten ajuda psicològica per aprendre a digerir el què han viscut i per saber com viure a partir d’ara i encarar-ho.
Una altra conseqüència important, sobretot per la resta de mortals que formem part d’aquest país, és la manipulació extrema amb què políticament s’estan conduint aquells que han estat votats i aquells que igual ni ha sortit el seu nom en cap llista electoral. Sempre parlen a la ciutadania que s’ha de mantenir la unitat, però quina? La que reclama la dreta? La de l’esquerra del benestar? Un cop més ens han demostrat que viuen tancats en les seves torres hermètiques, tot i que quan decideixen sortir l’esguerrin de debò i encara ara no hagin entès que molts ciutadans són capaços de pensar amb enteniment per decidir i actuar.
Les espantoses conseqüències de la DANA no podien ser evitades però sí minimitzades. No es podien evitar perquè la quantitat d’aigua que va caure en poc temps en terrenys argilosos i poc drenats havia de fer mal per força. Però sí que és cert que podien haver estat minimitzades si s’hagués mentalitzat la població preparant-la amb avisos de tota mena, aturant sobretot les activitats acadèmiques i laborals, restringint la mobilitat amb desviacions el trànsit per carreteres i autopistes i aturant el transport terrestre i ferroviari. D’haver funcionat correctament allò que coneixem com a Protecció Civil i el servei d’emergències que en depèn autònomament, s’haguessin vist molt reduïdes les xifres de persones afectades, les de desapareguts i les dels que han mort.
M’he assabentat que es volen iniciar demandes penals. I em pregunto si arribaran a iniciar demandes per la gairebé infinita despesa que suposarà per l’erari públic no només netejar, treure runes, retirar vehicles i tota mena d’objectes que les aigües han arrossegat, juntament amb les despeses dels cossos de seguretat que estan desplaçats per treballar o mantenir l’ordre públic. Afegim-t’hi que les asseguradores no pagaran per si mateixes sinó que anirà al calaix del Consorci del qual l’Estat se’n fa càrrec en un 51%.
La meva indignació és equiparable a l’afectació que em produeixen el dolor i les mancances elementals dels valencians. Realment és aquest un país normal?
