La ingerència de Rússia als processos electorals dels Estats que formaven part de la Unió Soviètica i que ara busquen el seu futur al caliu d’Europa s’ha vist al llarg d’aquest any a Moldàvia i a Geòrgia.
Al primer d’aquests països la presidenta sortint, Maia Sandu, va aconseguir revalidar el seu càrrec, i salvar pels pèls la inclusió a la Constitució moldava de la voluntat d’incorporar-se a la Unió Europea, gràcies al vot de la diàspora. Dels 1,7 milions de votants del país, 328.000 viuen a l’estranger. “Gairebé no queden joves a Moldàvia, tots han marxat a buscar-se la vida i allí només queden els vells”, explica la Tatiana, una moldava que viu a Barcelona des de fa quatre anys, “són gent que no es veu afectada per les amenaces que sovint viuen els residents al país a l’hora d’anar a votar”.
Unes amenaces que, probablement van funcionar. El guanyador entre els votants residents en territori moldau va ser el seu adversari, el prorús Alexander Stoianoglo, que també es va veure beneficiat pels milers de votants que van anar a les urnes des del territori de Transnistria, ocupat militarment pels russos. Molts d’aquests votants, provinents de Turquia, Bielorússia o Azerbaidjan, van ser traslladats al país per agents del Kremlin. En altres ocasions simplement va caldre deixar anar uns pocs calerons a canvi del vot.
Sandu se’n va poder sortir per ser els governs qui organitzen els processos electorals. Això li va permetre detectar i denunciar la creació per part de l’oligarca pro Kremlin Ilon Shor d’una organització fraudulenta destinada a comprar 130.000 vots amb uns 15 milions de dòlars dipositats en bancs russos. A Geòrgia, on qui organitzava les eleccions legislatives celebrades el 26 d’octubre va ser un govern prorús, les coses van funcionar d’una forma més acord als interessos de Moscou.
Allà el sistema mafiós d’intimidació va ser disposat des del mateix govern i va tenir un especial impacte entre els votants rurals. A les amenaces i a la compra de vots, a la qual s’estima que es van destinar més de 15 milions d’euros, cal afegir la manca de secret a l’hora d’emetre el vot, les agressions als observadors internacionals i una manipulació del recompte que, de vegades, era tan burda que donava com a resultat un nombre superior de vots emesos que de votants inscrits. És així com el primer ministre Irakli Kobakhidze, va revalidar el seu càrrec, mentre que la seva principal rival, la presidenta proeuropea Salomé Zuravishvili, s’exclamava “han robat la voluntat dels georgians”.
No va ser l’única en protestar. El líder del Partit Laborista, Shalvá Natelashvili, va denunciar la intervenció de Moscou en aquests comicis i Tinatin Bokuchava, president del Moviment Nacional Unit, va assegurar: “no acceptem els resultats de les eleccions robades i no tenim la intenció de reconèixer-les”. A partir d’aquí les manifestacions proeuropees davant del Parlament georgià per exigir uns nous comicis han estat constants i els detinguts es compten per centenars.
La reacció governamental davant les protestes va ser cridar a la presidenta Zuravshvili a declarar davant la Fiscalia pocs dies desprès que l’expresident rus Dimitri Medvèdev suggerís que hauria de ser detinguda i processada per promoure els disturbis produïts desprès de les eleccions.
La primera resolució del govern reelegit ha estat suspendre el procés d’adhesió de Geòrgia a la Unió Europea fins a finals del 2028. La decisió es pren desprès que el Parlament Europeu declarés que les eleccions georgianes no van ser ni lliures ni justes i la conseqüència ha estat la revifalla virulenta de les manifestacions que tenen lloc des de l’octubre, protestes que tenen el suport de bona part d’un país tremendament polaritzat, on les decisions d’Irakli Kobakhidze també tenen un gran suport i en què molts ciutadans veuen la mà d’Europa darrera les protestes. “La Unió Europea és qui està encenent la situació a Tblisi creant una pseudo oposició que només vol alterar la voluntat expressada pel poble”, assegura la Nino des de la capital de Geòrgia. Mostra imatges emeses per la televisió on es mostren grups de manifestants llançant còctels molotov contra la seu del Parlament
Nino està segura que Europa vol crear un nou Maidan a Geòrgia i que d’alguna manera, el seu país és una víctima col·lateral del conflicte ucraïnès. “Si obren un nou conflicte aquí, podran distreure part dels soldats que ara són lluitant a Ucraïna”.
Mentre, la presidenta del país ja ha anunciat que no abandonarà el càrrec desprès de les eleccions presidencials previstes pel 14 de desembre. “Com no hi ha un Parlament legítim, no hi haurà un president legítim ni una investidura, per això romandré com a presidenta”. Salomé Zuravshvili es considera a ella mateixa com “l’única institució independent i legítima que queda al país”.
El conflicte està servit.
