Tots hem quedat força perplexos davant del triomf aclaparador, indiscutible i contundent de Donald Trump. Poc se’n pot dir i encara menys qüestionar la legitimitat del resultat.
La premsa aquests dies ha anat plena de tots els defectes del personatge. També queda molt poc a dir de la seva naturalesa. Llunàtic, egocèntric, narcisista patològic, mitòman i podríem continuar afegint infinitat d’adjectius. Potser el més rellevant pot ser que en el fons té una mentalitat infantil (amb respecte per la infància) i que confon d’una manera intencionada o no la realitat, fent-la a mida dels seus interessos i percepcions. Molts dels que l’envolten són com ell i altres s’aprofitaran d’aquest estat excèntric, però aporta poc a la interpretació als escenaris que s’acosten. Es podrien reduir aquests escenaris a cinc apel·lant a una resolució ràpida. Però la realitat, que sempre és més tossuda que els desitjos, demostrarà algunes de les dificultats que tindrà per abordar-los.
El primer és de la seva crítica radical i furibunda al canvi climàtic, amb posicions negacionistes que no concorden amb la realitat de catàstrofes climàtiques que vivim. No és tan clar que el suport a certes opcions en matèria d’energia o mobilitat siguin tan rendibles com s’imaginen en la mesura que s’abarateixin les fonts de les renovables, i les nuclears com les fòssils estan en dubte, econòmicament parlant, més enllà de la seva aliança amb l’amo de Tesla, que aposta pel cotxe elèctric.
El segon escenari fa relació als conflictes internacionals, dels quals destaquen Ucraïna i Orient Mitjà, i on les seves propostes, lluny de ser salomòniques i inclinades cap a una de les parts, no podran neutralitzar sentiments contradictoris que es poden expressar en amenaces a la seguretat dels mateixos Estats Units, sobretot l’Orient Mitjà la qual cosa el pot enfrontar a la seva pròpia opinió pública.
El tercer àmbit és el relatiu a l‘economia interna i el seu combat a la inflació. La inflació s’ha reduït i la Reserva Federal està fent una feina important. La política proteccionista encarirà molts dels productes que són de la primera necessitat, la qual cosa l’obligarà a rectificar les seves estratègies aranzelàries; per tant, s’haurà de retractar de moltes de les seves amenaces actuals.
L’empetitiment de l’Estat, tasca que desitja encarregar a un altre llunàtic com ell (Elon Musk), xocarà en diversos fronts com els interessos de l’aliança tecnològica militar dominant en aquest moment que respon Wall Street, el lobby armamentístic i Silicon Valley. Algú es pot creure que molts dels innovadors tecnològics renunciarien als suports econòmics que tenen els seus projectes? En aquesta mateixa perspectiva hi ha el problema d’atenció de la gent gran amb determinats serveis socials com el Medicare, i altres grans paquets d’ajuts vitals per a la fidelització del seu electorat, generalment molt empobrit.
I, finalment, el que ha estat el seu principal front de batalla: els 11 o 15 milions o els que siguin, indocumentats que avui són els que aixequen les collites, atenen els ancians, netegen allò que l’home blanc o afroamericà o llatí no vol netejar i atendre. Què farà amb totes aquestes necessitats o importarà legalment nous emigrants perquè facin aquesta feina, i algú pot garantir que seran millors que els que avui viuen al país?
Trump es trobarà en una cruïlla de difícil abordatge. Deixem per a un altre dia el problema de la crisi de la democràcia i de la manera com l’haurà d’abordar perquè no ens oblidem que als Estats Units els representants i senadors representen més els interessos dels seus territoris que els ideals d’un partit. I si bé avui dia Trump té tothom agafat en un compromís obseqüent, al final cadascun d’aquests representants es confronta amb els problemes del seu entorn
Tornem al titular. Trump va guanyar per la falta de relat de l’adversari, respecte als problemes abans esmentats, i moltes vegades el discurs demòcrata sonava moralista, culturalment woke, i amb un aire de suficiència intel·lectual aliena a la realitat de la majoria dels electors. Davant la incertesa de la racionalitat democràtica, Trump ofereix una esperança indocumentada però il·lusionant. Potser és hora que es repensi qui és el votant real, i potser entenguem l’avenç iliberal i de l’extrema dreta a molts llocs del planeta.
