Comença així: “Cara al sol con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, me hallará la muerte si me lleva y no te vuelvo a ver. Formaré junto a mis compañeros que hacen guardia sobre los luceros, impasible el ademán, y están presentes en nuestro afán”. I acaba així: “Arriba escuadras a vencer que en España empieza a amanecer”.
És l’himne de la Falange Española de las Jons que, després de la guerra civil provocada per la rebel·lió franquista, va passar a ser un dels himnes oficials del règim.
Aquest himne va ser cantat pels centenars de persones que es van congregar aquest divendres davant de la seu central del PSOE a Madrid per demanar la dimissió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Molts dels assistents la van cantar aixecant el braç dret com feien els nazis seguidors de Hitler.
He pensat dues coses després de veure un vídeo que deixava constància d’aquesta manifestació lamentable. Una, en Ernest Lluch, quan el juny del 1999 va respondre el boicot que els simpatitzants d’ETA feien d’un acte socialista a Donosti dient: “quina alegria, quina alegria, arribar a aquesta plaça i veure que els que ara criden abans mataven i ara no maten. No se n’adonen que ha arribat la llibertat i la democràcia a aquest país. Crideu més perquè crideu poc, crideu, perquè mentre crideu no matareu”. ETA el va assassinar el 21 de novembre del 2000, ara fa 24 anys. I la pregunta que em faig és si s’ha de deixar que els que fan salutacions i càntics nazis i franquistes han de poder actuar així en una democràcia.
L’altra qüestió que em preocupa és el silenci de la dreta davant la presència impune dels franquistes i els nazis a la nostra societat. La dreta espanyola aposta a la carta d’allò que els enemics dels meus enemics són els meus amics. Siguin els que siguin. Volen treure profit de la seva existència i exhibició pública. Hem vist com donar copets de mà interessats a l’esquena de la serp feixista per interessos polítics i electorals l’anima a expressar-se amb violència. Els exemples més colpidors són l’assalt al Capitoli promogut per Donald Trump o el dels seguidors de Jair Bolsonaro al Congrés, la Presidència i la Cort Suprema del Brasil.
La Llei de Memòria Històrica del 2022 preveu sancions de fins a 150.000 euros per actes d’exaltació de la sublevació militar, de la guerra civil o de la dictadura franquista o dels seus dirigents, com José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Española.
No n’hi ha prou! Hi ha individus que no en tenen prou amb desfogar-se cridant. Tenen la violència sempre a punt.
M’esfereeix veure que hi ha jutges que estan encantats de rebre denúncies de Manos limpias o Hazte oir contra polítics que els fan nosa o revistes que fan acudits sobre l’església catòlica i que miren cap un altre costat quan per davant dels jutjats passen manifestacions amb gent fent la salutació nazi i cantant himnes franquistes.
