La irracionalitat es refereix a comportaments o expressions forassenyades, mancats de racionalitat. És la qualitat del que no està dotat de raó o és absurd, ridícul. Aplicat a persones, es refereix a les que no segueixen o no són capaces d’utilitzar un raonament lògic, ja que no tenen la capacitat per discernir entre el que és correcte i el que no ho és.
Aquesta falta de racionalitat es manifesta de diverses maneres, des de prendre decisions impulsives sense considera les conseqüències, fins a tenir creences o teories que desafien l’enteniment lògic comú.
Si bé la irracionalitat es pot veure en situacions d’estrès elevat o quan les emocions superen la capacitat de pensar clarament, també pot ser el resultat d’una comprensió errònia dels fets o d’una mostra de menyspreu envers els altres.
En alguns casos, la irracionalitat pot ser vista com una característica encantadora o peculiar i possiblement això és el que veu i valora l’electorat de l’estrafolari personatge que ha guanyat les eleccions presidencials als EUA. En altres casos, però, pot conduir a errors de judici greus i amb conseqüències negatives per al conjunt de la societat.
És important reconèixer que tots som susceptibles de comportar-nos irracionalment en algun moment, i és part de la condició humana. Ara bé, la clau està a ser conscients d’aquestes tendències i a treballar per fomentar un pensament més racional i lògic.
Reconèixer la nostra tendència a comportar-nos de manera irracional és un pas crucial per al desenvolupament personal i la presa de decisions efectiva. Aquesta consciència pot ajudar a mitigar els biaixos cognitius i a promoure una reflexió més profunda.
Els esforços per millorar el pensament crític i la lògica no només beneficien l’individu, sinó que també poden tenir un impacte positiu en la societat, ja que les decisions basades en la raó i l’evidència tendeixen a ser més justes i equitatives. Així, mentre acceptem la nostra naturalesa imperfecta, també podem aspirar a un major grau de racionalitat en les nostres vides.
Encara en estat de xoc per la catàstrofe produïda per la DANA i la ineptitud o desídia del govern de la Comunitat Valenciana, ens arriba la notícia del triomf de Donald Trump a les eleccions dels EUA.
La victòria electoral d’una persona considerada irracional, com és el cas que ens ocupa, no sols pot generar incertesa i preocupació entre una part de la població, sinó que també suposa un perill extrem per a tothom, ja que les seves decisions polítiques afecten directament tota la societat i arreu del món.
Tanmateix, és important recordar que els sistemes democràtics solen tenir mecanismes de control i equilibri per mitigar l’impacte de les accions d’un sol individu. Per tant, encara que el resultat d’una elecció pugui semblar alarmant, l’estructura de la democràcia està dissenyada per resistir i adaptar-se a diferents lideratges, si bé el president electe dels Estats Units té un paper significatiu en el control dels centres de poder, com el Congrés i el Tribunal Suprem.
Com algú ha dit, el Trump actual és una persona que ha covat rancúnia i odi durant els darrers quatre anys, que ha radicalitzat encara més el seu discurs i que s’ha preparat a consciència perquè aquesta vegada res ni ningú pugui frenar els seus plans.
Ara Trump, un delinqüent condemnat i un instigador de multituds colpistes, és un personatge ressentit, més venjatiu, més perillós.
Els resultats electorals ens confirmen el contraatac del vot reaccionari: contra el feminisme, contra la immigració, contra la diversitat, contra les garanties bàsiques de la política, etc. A tot això, Trump ha sabut afegir el vot dels republicans molt rics i certes comunitats llatines, els quals han votat com a conservadors i no com a migrants.
Ara que ja coneix com funciona el sistema de Washington des de dins, està decidit a desmantellar una administració que percep com a hostil i posar al capdavant d’aquesta missió personatges tan megalòmans i extremistes com ell, com ara el magnat i propietari de la xarxa X, Elon Musk.
Sense cap dubte, els resultats electorals dels Estats Units impactaran significativament a Europa, especialment en àrees com el comerç, la seguretat i la política exterior, perquè la reelecció d’un president amb una postura proteccionista pot portar a fer polítiques que afecten les relacions transatlàntiques, com canvis en els acords comercials o pressions per augmentar la despesa en defensa dels membres de l’OTAN, entre altres qüestions geopolítiques i econòmiques.
Així doncs, és important que els dirigents polítics europeus s’alliberin del seguidisme i la submissió als EUA i treballin junts per promoure la pau, la seguretat i la prosperitat a escala global. Un altre món és possible.
