Joan Laporta no ha dubtat, una vegada més, a exhibir la seva impunitat i desvergonyiment a l’hora de barrejar un presumpte viatge privat i professional, com l’ha qualificat oficialment el FC Barcelona a preguntes dels mitjans, amb activitats inequívocament institucionals i de representació blaugrana, en un recorregut per dos països certament allunyats del soroll comercial barcelonista, Mongòlia i l’Azerbaidjan. Les explicacions i l’intent des de les oficines del Barça de dissimular que Laporta s’aprofita del seu càrrec de president per intentar fer negocis resulten grotesques i còmiques, perquè mentre el departament de comunicació ha insistit en el caràcter privat de l’escala presidencial a Mongòlia, la ministra de cultura, Nomin Chinba, va admetre haver tractat amb ell, entre altres temes, el naixement d’una Barça Academy a Mongòlia. “Vaig rebre i vaig conèixer a Joan Laporta, el president del club Barcelona! Hem parlat sobre l’establiment d’un centre de Barça Academy a Mongòlia i la promoció del nostre país en l’àmbit internacional a través de la marca Go Mongòlia”, va escriure en el seu compte d’Instagram.
D’altra banda, la marca de roba tèxtil de dissenys exclusius de caixmir, Gobi, va registrar en el seu web que “l’acord de drets de marxandatge oficial del Barça amb la marca Gobi avança amb èxit. Amb aquesta col·laboració cada vegada més a prop, els amants del futbol i els fidels seguidors del FC Barcelona podran comprar dissenys exclusius de caixmir amb el logo del seu equip en totes les sucursals de Gobi”. I això va ser després que Laporta, acompanyat del seu soci, Xavier Arbós, i d’un xofer i d’un membre de seguretat del club, acudís a una desfilada de la nova col·lecció.
És el mateix patró uzbek del seu primer mandat, quan finalment aquest potatge entre la versió president i la versió advocat va acabar en un benefici personal de 10 milions per a Laporta i de tot just 4 milions per al Barça, més enllà de com i a compte de quina estranya intermediació jugadors com Eto’o, Messi, Iniesta i Puyol van realitzar clínics particularment en aquell país, sempre sota la protecció del president d’Uzbekistan i de la seva filla, empresària i principal cara visible de Zeromak, petroliera de capital mixt suís-uzbek que amb el temps va acabar davant un tribunal internacional acusada de greus delictes financers.
El president també va viatjar a l’Azerbaidjan, aquesta vegada escortat per diversos membres de la directiva blaugrana com Joan Soler, màxim responsable del futbol formatiu, i Xavi Puig, directiu responsable del futbol femení, equip al qual es va unir Alejandro Echevarría per ser rebuts a l’aeroport Internacional Heydar Aliyev de Bakú pel viceministre de Joventut i Esports del país, Farthad Hajiyev, amb el teló de fons de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi Climàtic, si bé la cita principal era amb l’empresari Adnan Ahmadzada, capitoste de la química Azchemco, sovint contactat a Barcelona en diverses ocasions, i a l’Aràbia Saudita.
No ha estat un viatge diferent del de la gira pels països d’Orient Mitjà mesos enrere en el qual va deixar enrere i per sempre els recels que pogués tenir anteriorment, almenys en aparença, per tancar tractes amb el món àrab. D’aquesta tournée, Laporta es va portar de tornada un petit contracte de patrocini amb una societat de Qatar i, segons algunes fonts, la Visa Gold dels Emirats Àrabs, proverbial per a, per exemple, personatges com el Rei Emèrit en el cas que un ciutadà espanyol, com ho és Laporta amb caràcter general, vulgui retirar-se algun dia del soroll de Barcelona a un país amb refugi fiscal i excel·lents oportunitats per als negocis.
Ningú s’ha cregut que aquest viatge, aprofitant l’aturada de seleccions, vagi a solucionar-li al Barça el greu problema de la inscripció de Dani Olmo i Íñigo Martínez. Ans al contrari, la sensació, o més aviat la sospita, és que el club pot haver finançat la totalitat o part del viatge, massiu des del punt de vista de la nòmina de personatges vinculats directament o indirectament al FC Barcelona. A saber, el president, dos directius, un xofer (?), un membre de la seguretat habitual i aquest no menys inefable aconseguidor, Alejandro Echevarría, excunyat que ja no s’amaga com a favorit del president pel que calgui. Per no parlar del seu propi soci, Xavier Arbós, al qual sempre se’l pot trobar en la llotja del Camp Nou o de Montjuïc atenent els convidats i repartint targetes.
Laporta no dissimula, ni falta que li fa, el desplegament de les seves activitats en aquest espai cada vegada més borrós entre els límits i la interpretació d’aquesta frontera que hauria de separar el fet de servir al Barça amb l’honorífic càrrec de president, i esprémer el potencial d’exercir-lo com ell el fa. Ha assumit fins a engreixar perillosament per a les mateixes costures de la seva credibilitat les funcions de CEO, vicepresident econòmic, vigilant de l’Espai Barça, director financer a la seva manera, fiscalista si fa falta, llumenera del màrqueting i llaner solitari dels acords comercials, a més de cap de fitxatges, àmbits aquests últims en els quals no dubta a recórrer als seus comissionistes de confiança per tirar endavant qualsevol projecte.
Un escenari que justifica, per descomptat, les preguntes que el cap visible de Som un Clam, Joan Camprubí, ha deixat en l’aire públicament sobre aquest nou episodi delirant de l’actualitat blaugrana: Quants treballadors del FC Barcelona van formar part del viatge? Quin va ser l’objectiu concret de les activitats desenvolupades? Quin cost ha tingut aquest desplaçament per al club i quin retorn s’espera? Per què es va qualificar el viatge com a privat si es van tractar temes institucionals?
No hi haurà respostes, és clar, per més que la plataforma hagi raonat el perquè de proposar-les, demanant “explicacions clares” sobre el viatge del president, ja que “segons informacions publicades per mitjans locals, l’estada va incloure activitats relacionades amb la marca Barça i amb acords comercials vinculats al club, a pesar que inicialment es va presentar com a assumpte privat. Imatges i informacions del país asiàtic indiquen que Laporta es va reunir amb el Ministeri de Cultura i Esports de Mongòlia, va negociar acords per a promoure les Barça Academy i, fins i tot, va signar un acord de col·laboració amb la multinacional Gobi per a la producció i venda de productes oficials del FC Barcelona al país. Aquesta informació contradiu la versió inicial del club, que va assegurar que el viatge tenia un caràcter estrictament privat”.
N’hi ha prou amb elevar-se una mica per sobre de totes dues visions aparentment contradictòries per entendre que allò que a Camprubí li sembla inexplicable, condemnable, inacceptable i insòlit, per a Laporta és el pa seu de cada dia. L’única diferència radica en el fet que de les coses que fa el president diàriament, sense sortir de Barcelona ni del club, no es popularitzen tant com aquests viatges de disbauxa, sopars, àpats i negocis sota aquesta mixtura que per a Laporta és només una grande y libre pàtria blaugrana sota el seu comandament únic.
