El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts el Pla Brussel·les, un document que pretén “rellançar la relació de Catalunya amb les institucions europees” i “recuperar temps i espais” a la Unió Europea (UE). L’estratègia per reforçar “la presència i capacitat d’influència” catalana a les institucions europees la liderarà el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de Jaume Duch, i intentarà que Catalunya incideixi en temes clau com el marc financer pluriennal 2028-2034, l’oficialitat del català, l’habitatge, la política agrària comuna, la modernització de l’administració pública, la cooperació al desenvolupament i el nou Pacte pel Mediterrani.
El pla preveu guanyar influència en els espais de decisió del Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions, així com també al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i a l’administració general de l’Estat, especialment a la Conferència d’Afers Relacionats amb la Unió Europea. El Pla Brussel·les també estipula que cal incidir a la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea i la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.
Per aconseguir-ho, el pla planteja “augmentar la presència de la Generalitat en les formacions del Consell de la Unió Europea” -on les administracions autonòmiques poden participar de la mà de l’Estat-; “reforçar la interlocució” amb les direccions generals de la Comissió; o nomenar el president català, Salvador Illa, com a membre titular del Comitè de les Regions, i el conseller Duch com a membre suplent per al període 2025-2029.
Així mateix, es potenciaran les relacions amb les oficines de les institucions europees a Barcelona, fent amb elles plans de treball anual, així com la cooperació amb xarxes europees com els Quatre Motors d’Europa, l’Euroregió Pirineus Mediterrània, la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes i la Comunitat de Treball dels Pirineus. També es treballarà en una major cooperació amb el món acadèmic i local.
L’acord de govern aprovat remarca la “vocació europeista inqüestionable” de la societat catalana, i avisa que els anys vinents seran “determinants” per definir les prioritats de la Unió Europea, tant per decidir on es destinen recursos com per plantejar quin paper ha de jugar Europa en un món cada cop més complex. Així, l’executiu català assenyala que els valors democràtics estan “amenaçats” per populismes i extremismes i aposta per dotar la Unió Europea “d’autonomia estratègica”.
En aquest sentit, la Generalitat proposa crear un grup de treball mixt per incrementar l’impacte que Catalunya pot fer en les polítiques europees en matèria de reindustrialització i competitivitat. Pel Govern, cal fer “sentir la veu” de la societat catalana en tots els pròxims debats de la Unió Europea: “Catalunya ha de participar del lideratge d’Europa”, ha manifestat Duch.
