A començament de l’estiu el final de la guerra d’Ucraïna en un futur mitjà, al llarg del 2025, semblava factible. Hi havia senyals d’un cert desgel, com l’intercanvi de presoners entre Rússia i els Estats Units que es va produir el 2 d’agost, el més gran des de la fi de la Guerra Freda, les pressions més o menys cauteloses dels líders occidentals cap a Zelenski per iniciar negociacions o la discreta organització d’una trobada entre militars ucraïnesos i russos a Qatar a finals d’agost, la primera des de l’inici de la confrontació, destinada a fixar restriccions als atacs a infraestructures energètiques, que hauria de ser el primer cap a una desescalada bèl·lica.
A més, part de l’oligarquia russa començava a demanar l’inici d’un procés de pau. Les elits veuen com la guerra omple les seves butxaques, però també veuen com les mares i les vídues dels soldats que hi ha al front es mobilitzen mentre el nombre de baixes creix de forma alarmant i recorden que van ser les mares dels militars caiguts a la guerra de l’Afganistan les que van precipitar una retirada que acabaria sent l’inici de la desaparició de la URSS. Algunes fonts xifren en més de 667.000 les baixes de l’exèrcit rus, entre morts i ferits, des del començament de la guerra.
Aquestes esperances salten pels aires el 6 d’agost, quan Ucraïna envaeix i ocupa territori rus a la regió de Kursk. Avui la fi de la guerra es veu més lluny que mai. D’una banda, Putin, que en públic tracta de minimitzar la importància de la seva pèrdua territorial, considera aquest fet una humiliació personal, mentre els seus militars creuen que els contactes per preparar la reunió de Qatar van ser una cortina de fum destinada a desviar l’atenció dels preparatius del seu atac sobre Rússia, i se senten traïts i rabiosos. Creuen del tot impossible qualsevol opció de diàleg amb Kiev, amb qui s’han trencat els escassos ponts estesos. Ara el seu objectiu és la destrucció total d’Ucraïna en una lluita sense regles i sense límits, sense que això signifiqui, de moment, l’ús d’armes nuclears, que només s’utilitzarien, segons asseguren alguns mitjans de comunicació moscovites, en cas d’una confrontació militar oberta amb Occident.
El moviment de Zelenski destinat, per una banda, a vèncer les reticències dels Estats Units i Europa a lliurar més armament, més diners i autoritzar l’ús del material cedit en territori rus, i obtenir actius que posar damunt la taula davant la negociació que semblava obrir-se camí, ha acabat per convertir-se en un tret al propi peu.
De moment Putin amenaça amb endurir la seva política nuclear de forma que fins i tot un atac massiu amb drons pugui ser respost amb armament atòmic. El botó nuclear, ara per ara sembla a lloc segur, entre altres raons pel fre que representen els seus aliats dels BRICS (sigles de Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sudàfrica), però seria una gran temptació si tingués la sensació que les seves amenaces no es prenen prou seriosament.
Occident, de moment, reacciona amb prudència, treu ferro als advertiments de Putin, però incrementa la seva cautela i els pren prou seriosament com perquè Zelenski hagi tornat amb les mans buides de la seva darrera reunió amb Biden, a qui va demanar per enèsima vegada poder utilitzar les armes occidentals sobre territori rus.
Mentrestant, el Kremlin ha apostat definitivament per una guerra llarga. Creu que les forces ucraïneses estan esgotades i s’aniran degradant a poc a poc -i els 80.000 ucraïnesos que han desertat del seu exèrcit des de l’inici de la guerra semblen confirmar el diagnòstic-, mentre Rússia pot mantenir una confrontació com aquesta durant dècades. Més quan el país està experimentant un moment d’expansió econòmica gràcies precisament a aquest conflicte. Les ordres de compra provinents del Ministeri de Defensa han accelerat el creixement industrial i estimulen els negocis, mentre que les sancions d’Europa i els Estats Units no han aconseguit privar al Kremlin d’una de les seves principals fonts d’ingressos, com és la venda de gas i petroli, que han crescut en un 56% des de principis de 2024.
El govern rus manté la despesa militar com una de les seves prioritats per als propers anys. Només al 2025 la despesa militar i de producció d’armes s’enfilarà als 142.000 milions de dòlars, aproximadament un 6,2% del seu PIB, molt per sobre del 3,49% dels Estats Units.