Ferran Olivé fica la pota i reconeix que Barça Vision està sobrevalorada

Joan Laporta no ha tingut cap problema a ratificar assembleàriament uns comptes irregulars amb una excepció de l’auditor que, sense embuts ni interpretacions absurdes, l’acusa d’haver construït una comptabilitat trucada amb 208 milions de més que ell mateix es va donar com a ingrés fa un any sense cap fonament comercial, justificació documental o activitat i facturació acreditable. Senzillament, com s’infereix del cas Barça Studios, Laporta va inventar-se una operació de venda del 49% accionarial d’una societat fantasma, Bridgeburg Invest (Barça Vision), que no deixa de ser un frau en opinió dels experts.

Aquesta puntada cap endavant, aprovar la liquidació de l’exercici 2023-24 en el context d’una assemblea franquista, manipulada i indecentment telemàtica, no soluciona, no obstant això, l’amenaça que aquest mateix fantasma, l’obligada desvaloració de la companyia, reaparegui al final de la temporada en curs quan l’auditor repassi els comptes i torni a preguntar-li a la junta de Laporta per la marxa del seu pla de negoci.

Si aquesta pregunta l’ha de respondre Ferran Olivé, l’actual tresorer de la junta de Laporta al qual li ha tocat defensar els números més foscos del laportisme, l’auditor no tindrà una altra alternativa que mantenir el seu criteri d’exigir una neteja del balanç pel que fa a la valoració del 53% de Bridgeburg Invest, que és el percentatge actual de la propietat del FC Barcelona després d’haver adquirit el 4% residual que encara mantenia Orpheus Media (Mediapro) des del 2022.

La versió financera de Ferran Olivé sobre l’estimació societària de Bridgeburg Invest és tan inconsistent i delirant que, fins i tot, pot jugar en contra dels mateixos interessos del club enfront de la postura de Grant Thornton, en bona part perquè Laporta no ha estat capaç de posar en mans d’executius professionals solvents i prestigiosos la direcció d’àrees tan sensibles com les derivades de l’àmbit econòmic. A Laporta se li han escapolit el CEO, el director financer i el responsable de l’àrea fiscal sense que hagi nomenat un substitut de cap dels tres, per posar només un exemple d’aquesta precarietat i amateurisme que traspua aquest delicat assumpte de ni més ni menys que 408 milions ballant als llibres de la comptabilitat blaugrana i a punt de caure en la columna dels números vermells.

En l’assemblea, i per tant deixant un rastre audiovisual gravat del seu testimoniatge, Ferran Olivé va posar com a exemple positiu de la gestió laportista el fet de no haver venut part de BLM quan, el 2021, “el seu valor era de 150 milions. Avui, BLM està per sobre dels 400 milions”. La reflexió pretenia posar èmfasi en el fet que Josep Maria Bartomeu havia proposat un pack denominat Barça Corporate a tall de palanca original en el qual s’integraven, a més de BLM, Barça Studios, Barça Escola i BIH (Barça Innovation Hub), quatre dels negocis no vinculats directament a la competició, amb la idea de donar entrada a socis inversors estratègics per millorar la seva explotació.

En la mateixa assemblea, Olivé va destacar l’aportació destacada de BLM als ingressos del mateix exercici amb 110 milions de facturació registrant “un increment del 72% en relació amb 2018”. No va subratllar, en canvi, que el 2018 va ser el primer any de vida de BLM, que ara cull els fruits de la seva ambiciosa expansió i diversificació des de llavors amb noves experiències de compra i fins a un total de 13 botigues pròpies que li han produït guanys, fins i tot, en la temporada de la pandèmia. Per descomptat, no va al·ludir al fet que BLM va ser un encert comercial i estratègic de la junta de Bartomeu ni tampoc que, abans d’arribar Laporta, el marge de benefici era bastant més ampli que ara, perquè es parla de només 2 milions de superàvit com a resultat d’explotació de la temporada 2023-24.

En qualsevol cas, Ferran Olivé va deixar retratada a la directiva en admetre que BLM “val ara més de 400 milions”, poc més de la valoració de Bridgeburg Invest de 408 milions que Laporta insisteix a mantenir i justificar. A diferència de BLM, que factura 110 milions, el braç tecnològic/digital i audiovisual blaugrana, aquest invent anomenat Barça Vision només ha facturat 70.000 euros segons els experts sense que hagin transcendit les despeses, encara que concorren raons per a suposar que, si existeix un compte de resultats, aquest s’ha tancat amb pèrdues.

Difícilment Laporta ni ningú podrà defensar enfront de l’auditor que una societat d’èxit indiscutible com BLM, capaç d’aportar 110 milions de facturació anual, pugui tenir en els llibres un valor similar a Bridgeburg Invest, que, a més de deixar una reguera de despeses i a penes un 0,06% de facturació comparativament, no ha atret en dos anys de vida promocional i de presumpta activitat més que dos inversors, Armarak, un venedor d’entrepans a canvi de la concessió del càtering i la restauració del futur Espai Barça (35 milions), i una societat secreta xipriota, Nipa Vestigia (20 milions), en tots dos casos substituint els dos primers socis, Orpheus Media i Socios.com, que s’han tirat enrere i s’han penedit d’haver-se jugat inicialment 10 milions cadascun a compte de la compra d’un 24,5% per 100 milions.

La seva deserció és significativa, tant com ha resultat el relat absurd i patètic del mateix Ferran Olivé sobre aquest episodi, segons ell, marcat pel boom de les criptomonedes. “En aquest moment, teníem un munt de propostes de patrocini d’aquest sector. El que va passar amb Orpheus Media i Socios.com va ser que, després d’haver-se compromès a adquirir les accions per 100 milions mitjançant pagaments de 60 milions anuals els anys 2023, 2024 i 2025, ens van traslladar la seva voluntat d’ajornar els pagaments en veure que aquest món cripto no creixia com era d’esperar. Els vam respondre que no era possible aquest ajornament, al que van reaccionar amb una proposta perquè trobéssim altres inversors més interessats que ells, i així ho vam fer”.

Sembla una broma perquè, en primer lloc, la seva pròpia junta, amb Laporta al capdavant, sempre va rebutjar el patrocini dels operadors de criptomoneda. Per tant, la capitalització de Barça Vision es basava en el còctel comercial dels continguts audiovisuals del club juntament amb l’explotació del Metavers, la web 3.0 i els NFT, projectes que, reconegut per Orpheus Media i Socios.com, no els interessaven en absolut. Tots dos es van limitar a donar-li un cop de mà a Laporta en un moment en què el president necessitava presentar davant LaLiga i davant l’auditor un pla de negoci i d’estructura financera sòlida, almenys en aparença, a canvi d’obtenir 200 milions de marge salarial. Tot va ser un muntatge que el pas del temps ha anat destapant i que Ferran Olivé no ha fet més que confirmar.

Es pot entendre que morosos com ho serien Orpheus Media i Socios.com, segons el relat de Olivé, deutors de 90 milions cadascun d’ells, convencessin el club de dispensar-los de qualsevol compromís de pagament, ni present ni futur, traspassant-li a més la cerca de nous inversors disposats a jugar-se 180 milions en un negoci nascut mort i sense cap perspectiva de creixement? La realitat és que Orpheus Media i Socios.com no havien assumit cap pla de pagaments ni d’anar més enllà de prestar el seu nom, el seu prestigi i 10 milions amb l’única condició que fos Laporta qui trobés ràpidament inversors per a Barça Vision que recompressin les seves accions.

Si les explicacions que va donar Olivé a l’auditor quan li va preguntar per l’evolució de Bridgeburg Invest van ser similars a les abocades en l’assemblea, no és estrany que, transcorreguts dos anys sense trobar capital disposat a creure en Laporta, Grant Thonton obligués a la reversió de 141 milions, l’equivalent als impagaments pendents per la venda del 49% a l’estiu del 2022, i l’ajust d’aquest valor comptable de 208 milions donat com a ingrés fa un any a la realitat, que és pràcticament el de zero. El mateix tresorer ho admet en aquesta desafortunada i tan poc oportuna comparació amb BLM.