Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) viu els seus pitjors moments en dècades. La preparació del seu congrés extraordinari, previst per al 30 de novembre, arriba en un moment de profunda crisi interna, amb la ruptura de la cúpula del partit i una guerra civil interna entre els partidaris d’Oriol Junqueras i els de Marta Rovira. És Militància Decidim contra Nova Esquerra Nacional (NEN). Aquesta última acusa Junqueras de ser deslleial i traïdor, per intentar desentendre’s de la gestió d’ERC en els últims anys.
Les incorporacions a NEN no amaguen que és la candidatura de Marta Rovira. S’hi han sumat no només antics dirigents anti-Junqueras, com Joan Puigcercós, sinó també les cares roviristes de l’última legislatura: Josep Maria Jové, Josep Huguet, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Ruben Wagensberg, Marta Molina, Teresa Jordà, Raquel Sans, Jordi Castellana, Pau Ricomà, Meritxell Serret, Anna Simó, Marta Cid, Agustí Cerdà, Marta Vilaret, Pilar Vallugera, Núria Cuenca o Marc Ramentol.
Sobre la taula d’ERC hi ha diversos temes que s’han d’estudiar en profunditat. D’una banda, hi ha les qüestions objectives del descobriment d’una trama B oculta dedicada a organitzar campanyes de desprestigi contra rivals polítics. D’altra banda, la petició d’Oriol Junqueras a Salvador Illa perquè no cessés quatre alts càrrecs del Govern propers a ell. I, finalment, hi ha l’estratègia dels pactes amb els socialistes.
“Al congrés del novembre hem d’abordar l’estratègia del partit. Hem de veure si els pactes que hem fet amb el PSOE són vàlids i serveixen per a alguna cosa o si ens han enganyat. Si funcionen o no. I mirar també com recuperar a ERC dels seus mals i tornar a recuperar vots i la confiança de la gent”, diu a EL TRIANGLE un membre de la direcció del partit. Però el pitjor és que, afirma, aquesta intenció “no figura de cap manera en el full de ruta de Junqueras. Al seu programa no es parla de res d’això. Només es desprèn que vol arribar al congrés com si fos un plebiscit sobre ell”. L’expresident d’ERC Joan Puigcercós va explicitar públicament el seu rebuig als lideratges “messiànics i unipersonals” que apareixen “quan no hi ha programa ni estratègia”.
Junqueras es va desentendre de tot en el mateix moment en què va sortir la primera notícia sobre la trama B del partit. De fet, no és gens estrany que hi hagi grups més o menys organitzats, controlats pels partits, dedicats a portar a terme intenses campanyes d’erosió dels adversaris polítics. Però això d’ERC va traspassar tots els límits, perquè va arribar a fer accions de falsa bandera, és a dir, simulant campanyes orquestrades per enemics polítics.
“Un autèntic traïdor”
“Junqueras no pot dir que no sabia res perquè ho sabia tot. A la direcció es parlava de tot i ell se n’assabentava, és clar que sí. Qui es pot creure que ignorava que hi havia un grup que practicava la guerra bruta? O que es negociava amb Pedro Sánchez un finançament singular? O que s’estava negociant la investidura de Salvador Illa al mateix temps que es creaven ponts amb Junts? El que ha fet, apartant-se perquè tota la responsabilitat recaigui sobre Marta Rovira i fent veure que la cosa no va amb ell, és d’autèntic traïdor”, diu aïradament una font interna d’ERC.
La guerra civil a ERC ha ofert episodis de caïnisme que feia molts anys que no es veien: les filtracions sobre la trama interna la van vincular directament a Marta Rovira, a través del seu home de confiança a Barcelona, Sergi Sabrià, que seria qui movia els fils sobre el terreny. Sabrià es va veure obligat a dimitir el maig passat com a viceconseller d’Estratègia i Comunicació. Va ser l’única víctima amb rang polític que es va cobrar l’escàndol.
Però pesos pesants d’ERC van sortir a retreure-li a Junqueras el gest de filtrar dades contra Rovira. Va acabar venint a Barcelona Xavier Vendrell per dir-li mentider i covard a Junqueras a través de Catalunya Ràdio. “Junqueras no pot dir que no manava”, va afirmar l’exsecretari d’Organització. Fins i tot va explicar que qui va posar Pere Aragonès com a president de la Generalitat i Laura Vilagrà com a segona va ser el mateix Junqueras. “L’Oriol crida a capítol Roger Torrent i li diu que ‘ni se t’acudeixi de presentar-te’. I ara ens diu que no manava? De debò ens diu que no manava?”.
A partir d’aquí s’ha desencadenat una gran campanya de pressió contra Junqueras. Vendrell va destapar que, l’octubre del 2017, Junqueras va desaparèixer d’escena i es va amagar a l’abadia de Montserrat. L’excupaire Mireia Boya, fitxatge d’Aragonès per al seu govern, va recolzar les afirmacions de Vendrell: “Dels fets del 2017 puc ratificar absolutament tot el que ha afirmat Xavier Vendrell, jo també hi era. No tothom va estar a l’altura del moment des del 20-S. No tothom volia un referèndum. És imprescindible per al país, per a la gent, tenir líders nous per poder continuar”.
L’exconseller Joan Manuel Tresserras va ser un dels més clars a l’hora de demanar a Oriol Junqueras que es retiri: “Aragonès i Rovira ja ho han fet. A Junqueras li costa llegir el moment polític i entendre que hi ha hagut un canvi de cicle. No es pot subordinar la necessitat de l’organització política als plans o urgències o plantejaments particulars”, va llançar el professor al programa Cafè d’idees, de RTVE. Carme Forcadell també va ficar el dit a l’ull. “He dit sempre que totes les persones que hi vam ser el 2017 crec que hem de fer un pas al costat. I tenir una cosa molt clara, perquè hem perdut 400.000 vots independentistes. No han anat a votar, i això vol dir que alguna cosa hem fet malament. ERC porta quatre eleccions que està perdent vots. Per tant, vol dir que la gent no confia en nosaltres i ens ha enviat al racó de pensar. Aleshores, jo crec que hi ha d’haver un canvi per veure si aquestes persones ho fan millor que nosaltres i poden recuperar el vot perdut i la il·lusió que la gent torni a anar a votar”.
La militància es troba, en bona manera, perduda. “Aquí tots parlen molt, però la gent és intel·ligent i votarà en conseqüència. Tots els candidats tenen clarobscurs, però la militància no es deixarà enganyar. Confiem en els militants”, reclama un dirigent d’Esquerra. L’ambient, no obstant això, deixa molt a desitjar: “Quan la Bleda i l’Estel de Tramuntana es dediquen a ser amorosos i comprensius amb el PSOE i a tenir una màfia B contra els independentistes, això no genera el millor ambient”, deia irònicament un activista en un fòrum republicà fa pocs dies, referint-se a la cúpula d’ERC.
Pots consultar l’article sencer a l’edició número 1593 del setmanari EL TRIANGLE.
