Fa uns dies l’INE va presentar una quarta correcció en només dos anys a l’alça del PIB corresponent al trienni 2021-2023. Només pel 2021, es parla d’una desviació de 32.480 milions d’euros. El 2022, l’INE va publicar que el creixement de l’economia el 2021 havia estat del 7,2%. Des de llavors, aquesta xifra ha estat corregida diverses vegades, fins al 10,4%.
Les primeres estimacions del PIB acostumen a basar-se en dades preliminars que, amb el temps, són corregides a mesura que s’obtenen més detalls. Però, en aquest cas, les revisions a l’alça han estat tan significatives que han alterat radicalment la percepció de la recuperació econòmica d’Espanya després de la pandèmia. Ara sabem que la recuperació va ser de les més ràpides d’Europa i no de les més lentes.
L’error estadístic, qualificat ja com el més car de la istòria, no només va afectar la imatge exterior d’Espanya, sinó també la gestió econòmica interna. Un PIB més elevat significa que els indicadors relatius al deute i el dèficit són millors. Això, a més, afecta el marge de maniobra del Govern per elaborar els pressupostos i prendre decisions d’inversió.
Amb un PIB més alt, el dèficit com a percentatge del PIB és menor, el que hauria permès a les administracions públiques, tant al Govern central com a les comunitats autònomes, disposar de més recursos. Aquest error va limitar el sostre de despesa i, per tant, la capacitat d’inversió en àrees clau. Les polítiques socials, les infraestructures, la lluita contra el canvi climàtic i la Transició Energètica podrien haver rebut més finançament si s’hagués comptat amb les xifres correctes.
A més de l’impacte econòmic, aquest error estadístic ha tingut profundes implicacions polítiques. Durant els darrers anys l’oposició, especialment des de la dreta, ha retret al Govern la lenta recuperació econòmica d’Espanya després de la pandèmia. Les dades suggerien que Espanya era l’últim país d’Europa en recuperar el seu nivell de riquesa anterior a la crisi sanitària, una afirmació que, a la llum de les noves xifres, es mostra falsa.
Encara que l’economia espanyola va registrar una forta creació d’ocupació, aquest error en l’estimació del PIB va alimentar la narrativa d’un país que estava endarrerit respecte als seus veïns europeus. Aquest discurs, repetit durant anys, va tenir un impacte en l’opinió pública i en les eleccions, on la situació econòmica sempre és un factor clau en la decisió del vot.
Avui, amb les noves correccions de l’INE, sabem que Espanya es va comportar de manera similar a la resta d’Europa durant la pandèmia i, en alguns casos, ho va fer fins i tot millor. Aquest canvi de narrativa arriba tard per a les decisions electorals, però suposa un ajust important de comptes amb la realitat econòmica del país.
Malgrat que les revisions a l’alça del PIB milloren la percepció del rendiment econòmic d’Espanya, no tapen els problemes estructurals que encara persisteixen. Un dels més urgents a resoldre segueix sent l’accés a l’habitatge, un desafiament que serà el tema central en les properes decisions de política econòmica. A més, encara que les noves xifres de creixement siguin positives, Espanya s’enfronta a desafiaments relacionats amb la sostenibilitat del seu deute públic i la necessitat de mantenir un creixement inclusiu que beneficiï a totes les capes de la societat.
En conclusió, aquest error de l’INE i les correccions successives a l’alça del PIB subratllen la importància de comptar amb dades econòmiques precises i actualitzades. No només perquè influeixen en la imatge internacional d’un país, sinó també perquè afecten les decisions de política interna que impacten directament en la vida dels ciutadans. En un món globalitzat, on les empreses i els inversors comparen constantment el rendiment dels diferents països, oferir xifres erràtiques pot significar perdre oportunitats d’inversió o limitar la capacitat de maniobra del Govern.
Les lliçons que deixen aquests errors seguiran sent rellevants en els anys propers. La precisió en l’estadística econòmica no és un luxe, és una necessitat per a qualsevol país que voldria prendre decisions informades i projecte de manera competitiva a l’escenari internacional.
