Junts per Catalunya ha volgut aprofitar l’escàndol de l’estructura B per carregar contra ERC i afeblir-la encara més. Tant Laura Borràs com Jordi Turull, màxims dirigents de Junts, han demanat en diverses ocasions que ERC es disculpi amb ells per la guerra bruta. En el cas de Junts, aquesta guerra bruta es va limitar a algunes pintades en seus territorials, en un cartell en el qual apareixia el candidat a alcalde Xavier Trias fent-se un petó amb el seu oponent, el socialista Jaume Collboni, el llançament de bitllets a Laura Borràs amb el lema “corrupta” el dia que començava el judici contra ella per corrupció (i en el qual va ser condemnada) i en l’enviament d’uns mariachis a la seu de JxCat el dia que el partit estava reunit per decidir si abandonava el Govern de Pere Aragonès.
Les reiterades peticions de disculpes obeeixen únicament a la intenció d’erosionar la credibilitat republicana, perquè, en realitat, la guerra bruta és una pràctica que Junts practica amb assiduïtat. No obstant això, gairebé tota la guerra bruta dels postconvergents està externalitzada, és a dir, es realitza des d’estructures aparentment alienes al partit. Així, disposa de fòrums i plataformes des de les quals distribueix periòdicament consignes, algunes de molt mal gust, contra els seus oponents polítics.
En les últimes setmanes, s’han distribuït per les xarxes cartells amb l’efígie d’Oriol Junqueras i de Marta Rovira amb frases en les quals se’ls atribueixen consignes de suport al socialista Salvador Illa. Aparentment, Junts no sap res d’aquestes campanyes mediàtiques, però les persones que mouen els fils d’aquestes plataformes són tots veterans militants postconvergents i no es reprimeixen a l’hora de lloar Carles Puigdemont i d’insultar els restants líders polítics. També és Junts qui publicita, tant en mitjans digitals afins com a les xarxes socials que controla, les xiulades al president Salvador Illa, totes incitades pel mateix partit de Puigdemont.
L’expresident ja li va advertir, en un tuit: “No esperis gaires aplaudiments del poble”. I això malgrat que només fa quatre mesos van mesurar les seves forces a les urnes i el socialista va guanyar per sis escons i 200.000 vots de diferència. Què diria Puigdemont si ell fos el guanyador i l’esbronquessin en cada acte on anés? Digeriria aquesta realitat o acusaria el “feixisme espanyol” de les xiulades? El tarannà de Junts és tal que a la cúpula postconvergent, es referien al candidat socialista, fins i tot públicament, com a “Salvador Isla”, castellanitzant el cognom, en un intent de deshumanitzar al rival. Així ho va deixar per escrit Laura Borràs en plena campanya electoral, encara que de poc li va servir.
A Junts no hi ha savoir faire, encara que sí molt rancor. Una mostra n’és l’actitud de Josep Lluís Alay, mà dreta de Puigdemont i cap del seu gabinet d’expresident. Alay aporta la seva èpica particular a la crisi d’ERC i es fica en les qüestions del partit rival sense mirar les tensions que estan a punt de crear una crisi sense precedents també a Junts: “Després de sentir en Vendrell avui, el meu consell és que tanquin el partit ERC i deixin d’insultar la memòria dels presidents Macià i Companys. I que els independentistes que hi quedin, formin una nova organització. Pel bé de tot el moviment d’alliberament nacional”, va deixar per escrit a la xarxa X.
