Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i els partits que han ocupat el seu espai polític fins arribar a l’actual Junts han tingut sempre una Estructura B similar a la que s’ha conegut recentment que funcionava a Esquerra Republicana. La història del pujolisme i els seus hereus està farcida de campanyes llençades des de l’anonimat per atacar i desprestigiar els seus adversaris. Al nou president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, li ha caigut al damunt aquest joc brut neoconvergent en forma de xiulades i esbroncades contra ell instigades quan participa en actes públics o d’insults i campanyes orquestrades a les xarxes socials.
Els socialistes han estat, preferentment, els objectius d’aquestes campanyes anònimes. Pasqual Maragall, a qui CDC i Jordi Pujol consideraven el seu principal adversari polític en va ser víctima especial. Militants convergents s’instal·laven als ascensors dels magatzem d’El Corte Inglés de la plaça Catalunya de Barcelona per comentar en veu alta que l’alcalde, primer, i president de la Generalitat, després, era un borratxo. Per contrarestar aquesta campanya, els assessors de Maragall s’esforçaven per evitar que als actes oficials se’l veiés amb una copa a la mà perquè sabien que la imatge seria utilitzada pel joc brut dels seus adversaris polítics.
Qui va ser durant molts anys animador d’aquest joc brut va ser David Madí, mà dreta d’Artur Mas, a la direcció del seu partit i de la Generalitat. Madí organitzava les campanyes de desprestigi dels adversaris polítics tant des de la foscor d’accions anònimes com des dels propis despatxos oficials. D’ell va sortir la idea d’editar un milió d’exemplars d’un vídeo contra el tripartit progressista que es van encartar als diaris de Catalunya un diumenge a pocs dies de les eleccions al Parlament del 2006.
Les campanyes liderades per Madí van afectar també periodistes dels mitjans de comunicació públics. Ho ha explicat Neus Bonet, a qui va amenaçar quan va substituir Antoni Bassas com a director i presentador d’El Matí a Catalunya Ràdio. En una entrevista que li va fer Àlex Gutiérrez a Bonet i que va publicar el diari ARA aquest 6 d’octubre li va recordar que algú s’havia adreçat a ella dient-li “No tenim res contra tu, però et muntarem una campanyeta guapa”. Bonet va especificar que va ser Madí.
Les campanyetes impulsades des de CDC abans i ara Junts s’han focalitzat ara en Illa. La xiulada que va patir al concurs casteller de Tarragona aquest diumenge porta l’empremta del partit de Carles Puigdemont. Ja li va passar el mateix fa uns dies en una visita a Berga. La consigna que circula per Junts és que s’ha de fer la vida impossible el president de la Generalitat vagi on vagi. Càrrecs del partit i militants de base participen en aquestes esbroncades i en els insults i missatges de menyspreu a Illa que corren per les xarxes socials. El propi cap de Comunicació de Junts, Pere Martí, ha exigit a TV3 que doni més relleu informatiu a xiulades com la que va patir a la plaça de braus tarragonina.
Illa es troba cada matí quan arriba al Palau de la Generalitat amb uns balcons a la plaça sant Jaume d’on pengen des de fa anys quatre grans estelades. En un acte multitudinari amb motiu de les festes de la Mercè d’aquest any, dirigents de la Joventut Nacionalista de Catalunya van aparèixer en aquests balcons i van desplegar un enorme llençol amb una imatge de Puigdemont. Va ser el primer cop que algú donava la cara des d’aquella balconada. Una mostra més d’un joc brut de la dreta nacionalista ara independentista contra l’esquerra catalana que fa més de quaranta anys que dura.
