Difícilment pot entendre’s que la directiva blaugrana hagi decidit mantenir el format telemàtic de l’assemblea ordinària de l’exercici 2023-24, a més de convocar-la en un dia sense partit desafiant doblement la norma i l’esperit de la norma dels estatuts del FC Barcelona, que, de manera expressa, exigeixen que la junta adopti les mesures necessàries amb la finalitat d’augmentar la participació.
S’entén si JoanLaporta, que ja s’ha forjat una llegenda pròpia com a president totalitari, tirà i dictatorial al qual li irrita i molesta el menor exercici democràtic i la participació dels socis en qualsevol format, el que de debò necessita i pretén és que ningú li discuteixi una sola xifra del tancament nefast i ruïnós de la temporada 2023-24, amb 91 milions de pèrdues, establint un rècord absolut de pèrdues en una temporada completa sota el seu mandat de les deu en què ha estat president del FC Barcelona.
Es justifica internament, també, perquè l’única pretensió de la directiva actual és exercir un control absolut tant de les intervencions dels socis, limitades i manipulades fàcilment en les assemblees telemàtiques, com del resultat de les votacions sobre els quals no existeix la menor garantia d’un recompte lliure de sospites.
La tercera i poderosa raó per actuar d’una forma despòtica i antisocial sense el menor rubor i sense contemplacions obeeix exclusivament al fet que l’oposició, representada per Víctor Font i Som un Clam, ha exigit que l’assemblea se celebri en mode presencial i obert, com així ha estat des de l’origen dels temps. Laporta pretén aixafar aquesta espècie de revolta celebrant una altra assemblea telemàtica, una major provocació encara en un dia sense partit, el dissabte dia 19 a partir de les 10 del matí, en l’Auditori 1899, amb una demostració d’autoritat i de populisme sense que, al llarg del seu desenvolupament, els socis siguin capaços de moure un dit ni respondre de manera efectiva i majoritària a la mobilització de la dissidència laportista. Com va fer l’any passat, quan alguns socis compromissaris van intentar entrar en l’Auditori 1899, la seva intenció és fer-los fora sense contemplacions, si és necessari amb l’ús d’una força proporcional al més pur estil franquista per a delit del seu cunyat, Alejandro Echevarría, però sobretot de la seva gaubança personal com a cacic d’una institució com el Barça, abans lliure i democràtica i avui convertida en el pati de la seva casa d’un cap triat majoritàriament pels socis.
Poc podrà l’oposició fer per a evitar una nova exhibició d’autoritarisme el pròxim dia 19, tret que els socis es despertin d’aquesta letargia i d’aquest aïllament en el qual s’han sumit, en part per la seva dedicada actitud de lleialtat inalterable al seu president i en bona part també al col·laboracionisme d’una premsa que fa tot el que pot, i més, perquè la sedació social del barcelonisme sigui efectiva un dia darrere l’altre.
Precisament, per posar un exemple paradigmàtic, encara que La Vanguardia ha estat l’únic mitjà que ha signat un editorial a favor de la recuperació del format presencial de l’assemblea i dels pocs que ha denunciat els ardits i trucs comptables de Laporta a l’hora de manipular, d’intentar-ho sobretot, el resultat de l’últim exercici econòmic també ha estat contradictòriament capaç d’ometre, edulcorar i vestir decentment l’atrocitat democràtica de restringir la pròxima assemblea a la dubtosa eficiència d’un format telemàtic.
La informació de La Vanguardia avançant la notícia, publicant a més l’ordre del dia de l’assemblea del dia 19 pròxim, assegura que la cita “serà de manera telemàtica tal com va succeint des de la irrupció de la pandèmia del coronavirus, avui superada. Abans de la pandèmia aquesta trobada anual en la qual els compromissaris passen revista als comptes del club era oberta i tenia lloc en dies de partit per a fomentar la participació”. L’afirmació és del tot incorrecta i equivocada, perquè precisament les dues primeres assemblees convocades per Laporta després del seu retorn a la presidència el 17 de març de 2021, el mes de juny una d’extraordinària i l’octubre del mateix any l’ordinària, es van celebrar de manera presencial, la primera en la part baixa de la Tribuna Principal del Camp Nou i la segona al Palau Blaugrana quan encara existien mesures sanitàries especials decretades a causa de la pandèmia.
Més endavant, la mateixa notícia conté un paràgraf també discutible sobre l’actuació de la junta de Laporta: “Fonts del club al·leguen que es va estudiar la possibilitat de celebrar la cita de l’òrgan suprem del club de manera híbrida. Però assenyalen raons econòmiques i també d’espai per donar cabuda als més de 4.000 socis compromissaris convocats en un Spotify Camp Nou que està en obres. Finalment, recorden que l’última assemblea que es va celebrar de manera presencial el 2021 va comptar només amb l’assistència 462 socis”. Aquesta asseveració és tramposa perquè es refereix a la segona sessió de la mateixa assemblea, inicialment celebrada el dia 17 d’octubre del 2021, en la qual, com que va coincidir en dia de partit, la taula va sol·licitar un ajornament amb l’excusa de poder arribar a temps a l’estadi. Ho va fer quan Laporta estava a punt de perdre la votació sobre el préstec de 1.500 milions per a l’Espai Barça, ja que els socis reclamaven la certificació de l’acord assembleari amb un referèndum. Per aquest motiu, l’assemblea es va reprendre una setmana més tard, el dia 23 d’octubre al matí, a l’Auditori 1899, sense partit pel mig i amb el compromís previ de la celebració d’un referèndum. En aquesta segona part, també presencial, és cert que l’assistència es va reduir a 432 socis, si bé l’original del dissabte anterior havia registrat una assistència de 718 socis, en la mitjana de les últimes assemblees, superior a l’última de Josep Maria Bartomeu, el 10 d’octubre del 2019, que va ser de 678 socis. Una vegada més, des de la directiva, a través de l’àrea de comunicació, s’intoxica amb explicacions tendencioses i els periodistes deformen la realitat per a acomodar-la al relat oficialista.
