El relleu de l’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, monsenyor Joan-Enric Vives, i la seva substitució pel nou bisbe coadjutor, Josep-Lluís Serrano, es pot precipitar en qüestió de poques setmanes. Segons ha pogut saber EL TRIANGLE, el Vaticà té pressa per consumar aquesta operació de canvi, que es podria materialitzar durant el mes d’octubre.
Recordem que Josep-Lluís Serrano va ser anunciat com a nou bisbe coadjutor el dia 12 de juliol passat, pocs dies abans que el titular del bisbat, Joan-Enric Vives complís, el 24 de juliol, 75 anys, l’edat en la qual els prelats estan obligats, pel Codi Canònic, a demanar la seva jubilació. En molts casos, el Vaticà opta per no acceptar-la i prorrogar el mandat dels dignataris eclesials durant mesos o anys, com passa amb l’actual cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que ja té 78 anys.
Però no serà aquest el cas de Joan-Enric Vives, que el Vaticà considera totalment amortitzat, i el vol substituir ràpidament. Hi ha dues dates clau: el 21 de setembre, quan Josep-Lluís Serrano serà investit oficialment amb el càrrec de bisbe, en una cerimònia que se celebrarà a la catedral de la Seu d’Urgell; i el 24 de setembre, quan es complirà el 50è aniversari de l’ordenació sacerdotal de monsenyor Joan-Enric Vives.
L’encara titular del bisbat d’Urgell havia manifestat que li agradaria celebrar aquest aniversari en l’exercici de les seves funcions. Sembla que la Santa Seu ha accedit a aquesta petició i, per això, la seva substitució s’ha posposat fins al mes d’octubre. En converses que ha mantingut aquests últims dies, el mateix Joan-Enric Vives ha assenyalat que deixarà el càrrec durant el mes d’octubre.
Una successió tan ràpida no és normal i, en aquest cas, denota la urgència del Vaticà per girar pàgina en l’espinós conflicte que provoca la institució del coprincipat episcopal d’Andorra, que el papa Francesc voldria abolir. Recordem, en aquest sentit, que Joan-Enric Vives va ser designat l’any 2001 bisbe coadjutor d’Urgell, i que no es va fer càrrec de la successió de Joan Martí Alanis fins dos més anys més tard.
Amb aquest antecedent, s’havia especulat que Josep-Lluís Serrano es mantindria com a bisbe coadjutor d’Urgell durant un any, com a mínim, però tot indica que el relleu es farà, en aquest cas, a curt termini. Les fonts eclesials ben informades ja fa temps que han detectat que Joan-Enric Vives no era persona del grat del papa Francesc ni del seu home de confiança a Espanya, el cardenal arquebisbe Juan José Omella, amb qui ha tingut obertes discrepàncies.
Segons fonts internes del Palau Episcopal, Joan-Enric Vives ha encaixat molt malament la nova situació creada amb el nomenament de Josep-Lluís Serrano com a bisbe coadjutor i successor seu. No era el seu candidat ni va ser consultat. Es fa la víctima i es considera traït pel secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, que, fins a la seva recent nominació, tenia Josep-Lluís Serrano sota les seves ordres en el poderós equip diplomàtic de la Santa Seu.
Una altra cosa és que, en les seves compareixences públiques, Joan-Enric Vives es desfaci en lloances envers el futur bisbe d’Urgell i mostri la seva cara més falsa de cara a la galeria. En la seva última carta pastoral, es permet el luxe de donar un seguit de consells al seu successor, molts dels quals estan als antípodes de la seva actuació en els seus 21 anys de mandat.
L’aterratge de Josep-Lluís Serrano al Pirineu ha aixecat molta expectació. És un prelat que té només 47 anys i, per tant, s’infereix que estarà no gaires anys al capdavant d’un bisbat demogràficament molt petit, com és el d’Urgell, però que porta inherent la condició de copríncep episcopal d’Andorra.
El nou bisbe coadjutor pertany al selecte cos diplomàtic del Vaticà, l’elit de la cúria romana, i ha exercit a les nunciatures (ambaixades) de Moçambic, Nicaragua i el Brasil. La seva designació ha arribat de la mà de l’influent cardenal Pietro Parolin, la mà dreta del papa Francesc. Això dona pistes que la seva designació al bisbat d’Urgell obeeix a una “missió” política i diplomàtica d’alta volada en relació amb Andorra, que s’haurà de veure com es va concretant en els mesos a venir.
*Pots llegir l’article sencer al número 1589 de l’edició en paper d’EL TRIANGLE